La Mariama seu en un banc de vora mar després de treballar, i respira veient com dansen les barques. És una dona de la mar. Va arribar a Tarragona als 14 anys, embarassada de la seva filla Maria. Després van néixer el Maned i la Marianna.
Va viure per primer cop al carrer Espinach, curiosament, on vivia jo i la majoria dels meus amics. Es va integrar al Serrallo, i enrere van quedar els camps verds de blat, moresc i cacauets. Treballa d’ajudant de cuina al Xaloc, on ha après a moure’s entre els aromes de la Mediterrània.
Li agrada netejar el peix, i la relaxa. Quan parla de la cuina marinera –tan diferent de la del seu país- diu que el seu plat preferit és l’arròs negre. Les pupil·les dels ulls de la Mariama són atzabeja, i recorda l’acceptació i acollida que va tindre quan va arribar: gent humil i familiar.
Porta aquí 35 anys treballant de la mar. Fa dos anys va visitar Gàmbia, però enyorava Tarragona i el salnitre que impregna la seva epidermis.
