«Sant Jordi és cultura i és amor, i amb això tot és possible»

Victoria Martínez té ja cinc llibres –tots en una mà, amb l’altra remena– i encara no ha acabat la recerca. «La major part són de misteri», diu. «A casa som molt lectors. En tenim més de mil llibres», reconeix. Mostra títols molt de gènere com El comité de la muerte, de Noah Gordon, El cuchillo, de Patricia Highsmith o Los pecados del lobo, d’Anne Perry. El seu marit tira més cap a la política i el fill, que també tafaneja a la Rambla Nova, cau rendit davant del suspens. «Ens encanta aquest dia», admet Victoria, que resumeix a la perfecció l’ànim entusiasta del ciutadà que gaudeix per Sant Jordi.

La Rambla Nova llueix flamant, sense mascaretes ni distàncies ni climatologia adversa; batega com a les grans ocasions, gairebé fins al punt d’una massificació que, per moments, fa complicat caminar i avançar entre la munió de gent.

El ritme dels llibreters es frenètic i durant moltes estones no hi ha ni tan sols espai a les parades per poder apropar-se i explorar. Hi ha qui adverteix a familiars i amics, a l’alçada de la Font del Centenari, de pactar un punt de trobada per si algú es perd.

Economia, història, ciència

Teresa Fernández i Joan Plana tampoc són d’aquells que simplement compleixen l’expedient. Hi ha passió per la lectura i per la Diada. «Sant Jordi és cultura i amor, i amb això tot és possible», reconeix Joan, lector fonamentalment de ciència i política. Per això el seu botí recentment adquirit és De la sabana a Mart, del popular economista Xavier Sala i Martín. «Jo sóc més d’assaig. Cada any comprem entre tres i quatre llibres per Sant Jordi. Ens agrada molt passejar, sempre és un dia meravellós i gaudim molt. Ja veníem amb els títols més o menys triats», explica ella, que aposta per El naixement de Catalunya i Història de Tarragona.

Hi ha un llibre i una història per a cada persona. Grups d’amigues que dubten a la llibreria Adserà, algú que busca alguna joia perduda a La Caverna i altres que es retiren a algun banc de la Rambla Nova per començar a fullejar.

Allà hi són Javier Pereiro i la seva filla, Berta, cadascú amb la seva nova adquisició. Ell ha comprat El príncep i la mort, el cru relat de Daniel Vázquez Sallés sobre la mort del seu fill. «Vaig veure una entrevista al programa del Xavier Graset on parlava de com va escriure el llibre i per això m’he decantat per ell», diu Javier. Berta, segons diu Javier i la seva mare, «llegeix per tota la família». De gran vol ser periodista i s’acaba de fer amb Amigos, amantes y aquello tan terrible, una biografia de l’actor Matthew Perry que repassa part dels secrets de la sèrie Friends, que tot i l’esglaó generacional ha esdevingut una obsessió per la Berta.

Sant Jordi és pràcticament una religió a casa de Núria Puig i David Asensio. «Tota la família és molt lectora y no pot faltar el llibre en un dia així. Darrerament estem molt amb el llibre electrònic i també amb audiollibre. A casa tenim tots els formats». Després de ‘ramblejar’ durant una estona, s’han fet amb un dels best sellers incontestables del dia, 32 de març, de Xavier Bosch, i miren ara de comprar La llei de l’hivern, premi Josep Pla 2023, de la vendrellenca Gemma Ventura. El matrimoni de Núria i David ha sapigut fomentar l’hàbit lector als seus fills.

Infantil i autors locals

Els llibreters confirmen que aquesta Diada és immillorable, gairebé de rècord. «Està anant molt bé, al nivell dels anys prepandèmia. Estem satisfets. Estem venent molt infantil, molta novel·la i també autors locals», descriu Esmeralda Solé de la llibreria Abacus. Sergi Navarro, copropietari de Re-Read, la llibreria ‘low cost’ de Ramón y Cajal, admet a la parada de la Rambla que «es nota que es diumenge i que també ve gent de fora, ens està anant molt bé».

«Quan cau en cap de setmana, se sol venir d’un dissabte fort i l’endemà és més fàcil que ens visiti la gent dels pobles i famílies. Fins i tot hem tingut clients que venien d’Andorra», apunta Oriol Picas, director de La Capona. «Portàvem molt de temps preparant aquest dia, teníem les expectatives molt altes, apuntàvem a màxims i la jornada està a l’alçada del que esperàvem. No hem parat en tot el matí», afegeix Picas. A aquesta llibreria, que també viu el seu bateig a la Diada després de la nova etapa, triomfen també Gemma Ruiz –amb Les nostres mares, la seva darrera obra– o Xavier Bosch i autors locals com Joan Noguera, amb 101 llegendes i curiositats de Tarragona, Cristina Fornós, autora de La terra del silenci trencat, i Andreu Carranza, amb La tomba de l’Ebre.

Pel fet de ser diumenge va costar una mica arrencar. «La gent va amb un altre ritme. Si és un dia laborable potser agafes el llibre abans d’anar a la feina. Avui ha sigut diferent però s’ha animat molt», explica Dolors Bosch, sòcia de El Soterrani, l’establiment obert fa una setmana que viu el seu primer Sant Jordi. «Hi ha molta afluència de gent, tant a la llibreria com a la parada. La gent busca tot molt genèric, però sobretot autors catalans mediàtics», afegeix Bosch.

Bon ritme de venda de roses

Les 137 parades de llibreries, floristeries i entitats («marxem d’aquí ja, que comencen els polítics!», es queixa un ciutadà, cap al tram final del Rambla) donen a l’artèria un aspecte potent. Les 16 floristeries també es beneficien del bon moment. «Està venint molta gent i estem contents, hi ha molt d’ambient i està sent una jornada molt maca per tothom», expliquen desde J. Pros. Rosa Ruiz, treballadora de Floristeria Romeu, afegeix que «és un dia molt important per tot el sector i després d’uns anys de pandèmia, ara no tenim restriccions i està funcionant bé». Ningú vol renunciar-hi. «És l’única rosa que em compres en tot l’any!», li retreu una dona al seu home.

A mesura que s’apropa el Balcó, la sociologia de l’oportunitat nodreix els trams d’entitats socials i partits polítics i porta Sant Jordi més enllà. Conviuen ideologies oposades en uns pocs metres –Endavant i Vox molt a prop– i l’oferta editorial vira cap a extrems inefables on és possible trobar títols com La bancarrota de la segunda internacional, de Lenin, Una escuela de estrategia revolucionaria, de Trotsky, o les obres de Marx i Engels. Són també clàssics. Sense ells no seria Sant Jordi a la Rambla.