Teresa Auguet és la cap de Medicina Interna de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, així com vicepresidenta del Comitè d’Ètica d’Investigació amb Medicaments de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV). Recentment, ha estat guardonada amb la distinció Sants Cosme i Damià dels Premis Antonius Musa, que atorga el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT).
Què significa la distinció?
M’ha fet molta il·lusió. És un honor que els meus companys i les meves companyes de professió em valorin d’aquesta manera. Tot i ser un premi individual, la distinció representa el treball en equip, tant del Servei de Medicina Interna com del conjunt de l’Hospital Joan XXIII.
Per què va estudiar Medicina, i en concret l’especialitat de Medicina Interna?
Quan vaig escollir els estudis m’agradaven molt les ciències i, a més a més, el servei a les persones. Tot i que a la meva família no hi ha antecedents ni de metges ni metgesses, ho vaig decidir sense massa coneixement, però està clar que no em vaig equivocar en la meva decisió. Així mateix, quant a l’elecció de l’especialitat de Medicina Interna va ser perquè m’agrada mirar al pacient des d’un punt de vista global i holístic, és a dir, en conjunt.
Com n’és d’important l’empoderar al pacient?
Cada cop més, la gent vol estar informada sobre la seva salut i donar la seva opinió de què i com vol que es facin les coses, és a dir, vol participar en la presa de decisions. Llavors, la tasca dels i les professionals sanitaris és ajudar al pacient en aquesta presa de decisions perquè prengui la millor.
Un compromís que vetlla per la humanització de la medicina.
La humanització no es pot perdre, és fonamental. Tecnològicament, la medicina ha evolucionat, però el vessant humà no es pot perdre perquè continuem tractant amb persones que estan molt preocupades pel que els hi passa, per la qual cosa els hem d’ajudar a entendre, a vegades a assumi, el seu nou estat i a donar-los la millor solució.
«Vaig escollir l’especialitat de Medicina Interna perquè m’agrada mirar el pacient des d’un punt de vista global i holístic»
Quin lideratge exerceix?
M’agrada el lideratge inclusiu. En el lideratge d’equips d’alt rendiment és important incloure els i les professionals per participar en un projecte comú i que s’hi puguin involucrar. D’aquesta manera se’l fan seu, gaudeixen més de la seva professió i entenen perquè es fan les coses. Tot plegat, redunda en una millor atenció als pacients.
Durant la pandèmia, com es va veure afectat el lideratge?
La pandèmia va requerir que, en molt poc temps, ens organitzéssim d’una manera diferent de l’habitual per atendre a una gran quantitat de pacients, de la millor manera possible.
Com ha evolucionat l’ètica pel que fa a la investigació clínica?
Ha evolucionat molt, en paral·lel a l’evolució de les investigacions clíniques. No ha passat tant de temps d’ençà que la investigació en humans va començar a preocupar als investigadors cap a mitjan segle passat. En els seus inicis, els estudis eren eminentment clínics, però ara es poden utilitzar mostres humanes, realitzar estudis genètics, assajos amb medicaments o intervencions quirúrgiques molt complexes, estudis basats en big data... Així doncs, la legislació s’ha adaptat també a aquests nous temps a fi de protegir els drets dels i les participants en els estudis.
Per què és important la participació dels pacients?
Els pacients són fonamentals quan es vol conèixer molt bé una malaltia, per trobar els millors mitjans de diagnòstic i tractament. Encara que primer es fan estudis en el laboratori, amb animals o seguint l’evolució natural d’una patologia, al final s’han d’incloure pacients per conèixer que realment està passant. Per això, se’ls ha d’explicar molt bé el tipus de participació i els possibles efectes de la investigació perquè puguin decidir si participar o no.
Els pacients són fonamentals quan es vol conèixer molt bé una malaltia, per trobar els millors mitjans de diagnòstic i tractament»
Quins són els reptes de futur pel que fa a ètica i investigació?
Des de l’àmbit dels Comitès d’Ètica en Investigació, és fonamental incorporar nous perfils professionals com bioinformàtics perquè ens donin la seva visió sobre temes rellevants com per exemple la manera de tractar big data o sobre l’ús d’aplicacions que es poden utilitzar per fer teràpies o control de pacients; sense oblidar la protecció dels drets i la confidencialitat dels i les participants. Des del punt de vista de la investigació, tenim molts reptes perquè apareixen malalties noves, o altres que són cròniques com el càncer o processos infecciosos o inflamatoris, que requereixen noves investigacions amb relació al seu procés diagnòstic o millors tractaments. En qualsevol cas, el repte més important és tenir un finançament adequat tant pels estudis com pel personal investigador, a fi de retenir el talent.
La investigació ens toca més a prop del que ens pensem.
De vegades la veiem llunyana, però els metges i les metgesses la veiem propera perquè volem resoldre dubtes o problemes en la pràctica clínica diària. Resoldre’ls, des del punt de vista investigador, contribueix a crear un major coneixement que redunda en una millor assistència als nostres pacients. Es tanca el cercle.
També és professora a la URV. Com seran els metges i les metgesses del futur?
La societat ha evolucionat molt i també la nostra professió, per la qual cosa els metges del futur s’hauran de formar en el maneig de les dades i noves tecnologies per ser competents en aquestes àrees. Tanmateix, mai hem de perdre el sentit clínic i humà de la medicina, que comportarà una millor atenció cap als nostres pacients.
