El veredicte dels Premis COMT Antoni Musa inclouen diferents novetats. Què reconeixen les distincions?
Reconeixen l’excel·lència professional. D’ençà que va entrar la nova junta, ja fa tres anys, aquest és el primer que podem organitzar la diada col·legial, ja que la pandèmia no ens ho havia permès. Així, hem dissenyat un nou reglament amb noves categories i hem creat una comissió de metges experts que, sota el nom Espai de memòria, és qui ha seleccionat els guardonats, després de rebre les candidatures per part dels col·legiats i col·legiades. En última instància la Junta de Govern del COMT ha ratificat als premiats en cada categoria.
L’1 de desembre s’entregaran els premis i també s’atorgaran els diplomes honorífics.
Sí. Els metges quan complim 70 anys passem a la condició d’honorífics. Malauradament, a causa de la pandèmia feia tres anys que no donàvem aquesta distinció. Així, el pròxim 1 de desembre actualitzarem l’entrega dels diplomes, per la qual cosa 140 metges i metgesses passaran a tenir aquesta condició.
En el que resta d’any, s’inauguraran les reformes de les delegacions de Reus i de Tortosa.
Pel nombre de col·legiats que tenim, a prop de 3.800, hi ha pocs col·legis de la nostra dimensió que tinguin tres delegacions: Tarragona, Reus i Tortosa. Llavors, és positiu perquè dóna capil·laritat als col·legiats i col·legiades.
A la Facultat de Medicina de la URV la majoria d’estudiants no són del territori
La reforma de Reus comporta l’impuls de l’espai COMTLIVING.
Sí. Fins ara la seu de Reus era una oficina d’atenció col·legial i disposava d’una petita sala d’actes, que hem traslladat a la seu de Tarragona. Amb tot això, hem transformat l’espai de Reus amb un COMTLIVING, és a dir, el segon pis inclou cinc habitatges per oferir condicions favorables d’accés a un habitatge tant a metges residents com a estudiants de Medicina que vinguin al territori.
L’objectiu és retenir el talent.
Sí. A la Facultat de Medicina de la URV la majoria d’estudiants no són del territori. Un aspecte diferencial amb relació a la resta de Catalunya, on el 50% són catalans i la resta del conjunt de l’estat, mentre que a la URV més del 65% dels alumnes de Medicina són de fora de Catalunya. Així, després de formar-los el més habitual és que se’n tornin al seu lloc d’origen.
Recentment, s’han anunciat inversions importants en infraestructures al territori.
Tant el nou hospital Joan XXIII de Tarragona, el Verge de la Cinta de Tortosa, el Pius de Valls i l’ampliació de l’Hospital del Vendrell són recursos necessaris per al ciutadà de la Catalunya Sud i que, per tant, s’han d’omplir de professionals. Des del COMT no podem deixar de reclamar els recursos necessaris perquè el nostre objectiu és el benestar de la ciutadania, que passa perquè tingui la majoria de cartera de serveis en salut en el territori, i no s’hagi de desplaçar a la corona metropolitana de Barcelona.
On manquen inversions?
El sistema sanitari arrossega un dèficit d’infrafinançament de 5.000 milions d’euros anuals, una xifra a la qual se li ha de sumar els recursos que s’han emprat per a la pandèmia. Llavors, en un context en què la població està més envellida, demanda més serveis i hi ha menys professionals es produeix la tempesta perfecta.
Aquesta tempesta ja està causant ‘desperfectes’.
Sí, i és difícil trobar-hi solucions. Per això, reclamem canvis disruptors i transformadors en el sistema sanitari, que impliquen plantejar-se des del marc laboral, la presencialitat dels metges, els rols dels diferents professionals implicats -metges, infermeria-, el pes de determinades especialitats, etc.
Què volen ser avui dia els estudiants de Medicina?
Cirurgians cardíacs, cirurgians plàstics, neurocirurgians... Però el que ens fa falta com a societat i al territori són geriatres, metges de família i psiquiatres. Hem de canviar aquesta mentalitat.
Al territori manquen geriatres, metges de família i psiquiatres
Més tenint en compte les característiques demogràfiques i geogràfiques de la província.
Les Terres de l’Ebre és el territori més impactat pel dèficit de professionals. Si de mitja estem en un percentatge d’un 2%, a les Terres de l’Ebre és del 4%, una xifra que s’intenta compensar amb metges i metgesses de formació extracomunitària. Això significa que són professionals que s’han format fora de la Unió Europea i que en molts casos no tenen el títol acreditat i homologat, tot i ser especialistes en el seu lloc d’origen. El procés burocràtic no és gens àgil i, fins i tot, es generen períodes d’incertesa, de fins a una dècada.
Es requereix una planificació.
Sí. Hem de ser capaços de saber en el territori quins especialistes ens fan falta per traslladar-ho en l’oferta de places MIR.
A l’espera de trobar una solució, quins són els motius d’orgull del sistema sanitari?
Els i les professionals són els que mantenen el sistema sanitari, com ha demostrat la pandèmia, la gestió de la qual va venir de baix a dalt, és a dir, de forma transversal i des dels professionals. És una lliçó que hem après i que hauríem de recordar per promoure el canvi necessari del sistema sanitari, és a dir, escoltar els professionals que estan a primera línia.
