La diabetis mellitus (DM) és una malaltia crònica que requereix un bon control metabòlic per evitar o frenar possibles complicacions a llarg termini. Entre les més freqüents destaquen la diabetis mellitus tipus 1 i la diabetis mellitus tipus 2. El responsable de l’Àrea d’Endocrinologia, Nutrició i Metabolisme de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, Josep Maria Manzanares Errazu, descriu els aspectes bàsics de cadascuna:
Diabetis tipus 1
- Què és: el cos genera anticossos que destrueixen les cèl·lules que produeixen insulina al pàncrees, és a dir, és una malaltia autoimmune que apareix en infants. És menys freqüent que la tipus 2.
- Causes: d’una banda, hi ha una base genètica, atès que si la mare té diabetis tipus 1, l’1% dels seus fills la tindran, i si el pare també és diabètic, la probabilitat ascendeix al 8%. D’altra banda, existeixen altres factors com a causes ambientals o virus, tot i que encara són poc coneguts. Sobre aquest últim aspecte, el doctor diu que «en pacients en què la malaltia no donava símptomes, una infecció a l’hivern o el canvi de la infantesa a la pubertat pot desencadenar-la».
- Simptomatologia: el nen o l’adolescent es troba cansat, té molta set, orina molt, té molta gana... i, així i tot, manifesta una evident pèrdua de pes.
Hipoglucèmia: significa que el nivell de glucosa sanguínia està per sota del rang normal
- Tractament: El o la pacient necessita insulina de per vida, i actualment, no hi ha un tractament definitiu. Fins fa relativament poc, els pacients havien d’injectar-se la insulina mitjançant bolígrafs d’insulina. En canvi, avui dia existeixen les bombes d’insulina que són recipients portables externament que, sigui a través de contacte o d’un catèter, injecten la insulina directament al cos. D’altra banda, el canvi tecnològic més evident ha sigut la manera de regular la glucosa mitjançant sensors subcutanis que ofereixen un control continu que, juntament amb la bomba d’insulina, formen un ‘pàncrees artificial’ -tècnicament una bomba de nansa tancada- perquè el mateix sistema, en funció de la glucosa, administra la insulina necessària. Entre els darrers avenços destaca el descobriment d’un anticòs monoclonal capaç d’alentir, en fases inicials de la malaltia, la seva progressió.
- Hipoglucèmia: significa que el nivell de glucosa sanguínia està per sota del rang normal. Malgrat això, amb l’ús dels sensors subcutanis continus es poden prevenir l’aparició d’esdeveniments d’hipoglucèmia, un fet que suposa un canvi de vida per als pacients.
Diabetis tipus 2
- Què és: apareix a partir dels 40 anys; tot i que avui dia hi ha casos a partir dels 20 anys. És el tipus majoritàri afecta entre un 10 i un 14% de la població, que en moltes ocasions desconeix que pateix la malaltia perquè no presenta símptomes.
- Causes: s’associa a l’herència i a l’envelliment, és a dir, a major edat, major probabilitat de tenir diabetis, així com a un estil de vida poc saludable i excés de pes.
La diabetis tipus 2 és el tipus majoritàri, ja que afecta entre un 10 i un 14% de la població
- Simptomatologia: molts dels pacients no presenten símptomes al principi i és possible que no en tinguin durant molt de temps. A causa d’això, la malaltia es pot diagnosticar diversos anys després de l’inici, un cop les complicacions ja han sorgit. Només quan el sucre ja està molt alt o bé hi ha una infecció que el fa pujar de cop, poden aparèixer set excessiva, boca seca, moltes ganes d’orinar, cansament i pèrdua de pes.
- Tractament: es pot tractar amb dieta i exercici físic, és a dir, un canvi d’estil de vida. Així, quan és necessari també es prescriu medicació, que recentment s’ha comprovat la seva efectivitat per perdre pes en pacients obesos o amb sobrepès. Tanmateix, amb el pas del temps molts pacients acaben necessitant insulina, ja que la diabetis segueix el seu progrés.
- Comorbilitats: es pot associar a altres malalties cardiovasculars (angines de pit, infart de miocardi, problemes de circulació), pèrdua de visió i de ronyó. La qualitat de vida dels pacients ve marcada perquè apareguin aquestes complicacions degudes a un mal control de la diabetis durant anys. Per això, el seu control contribueix a disminuir aquestes complicacions. Des de l’any 2015, s’ha observat que diversos fàrmacs, a més de reduir la glucosa, també milloren la funció cardiovascular i la funció renal dels pacients.