Les patologies hepàtiques cròniques estan en augment i han adquirit una rellevància significativa a causa de la seva estreta relació amb l’epidèmia d’obesitat i la diabetis mellitus (DM) tipus 2. En aquest context, i fins el divendres, se celebra la Setmana de les Malalties Hepàtiques a Catalunya, un projecte on professionals de l’hepatologia participen en diferents activitats amb l’objectiu de conscienciar la població sobre la tendència creixent de les malalties hepàtiques i la importància de la detecció precoç.
Entre les malalties hepàtiques destaquen l’esteatosi hepàtica metabòlica (EHmet) o fetge gras, la malaltia hepàtica relacionada amb el consum d’alcohol i les hepatitis virals, així com el càncer de fetge (hepatocarcinoma i colangiocarcinoma). L’alcohol i l’obesitat, o la combinació de totes dues, són les causes més freqüents de cirrosi a Espanya, inclosa Catalunya.
«Les malalties hepàtiques són silents, és a dir, en la majoria de casos, en els estadis inicials no donen símptomes o aquests són imprecisos i inespecífics; quan la simptomatologia dóna la cara és quan les malalties estan en estadis avançats; per això, és important conscienciar a la població de la importància de la prevenció i la detecció precoç», explica el director del Servei d’Aparell Digestiu i Proves Especials de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, el doctor Francisco José Martínez Cerezo.
Per la seva banda, la metgessa adjunta Oana Pavel recorda que «el fetge és l’òrgan intern més gran i té més de 500 funcions descrites. Per tot això, qualsevol procés que pugui danyar qualsevol d’aquestes funcions pot desencadenar en una malaltia hepàtica crònica que, a llarg termini, afectarà la qualitat i el pronòstic de vida dels i les pacients».
Hepatitis víriques (B i C)
L’hepatitis és una inflamació del fetge que pot causar una sèrie de problemes de salut i pot ser mortal. Per aquesta raó, l’estratègia mundial de l’OMS contra les hepatitis té per objectiu reduir en un 90% les noves infeccions i en un 65% les defuncions per hepatitis fins al 2030.
En aquest sentit, el Dr. Francisco José Martínez Cerezo recorda que «l’estat espanyol està al capdavant dels països desenvolupats a l’hora d’assolir aquest objectiu».
Consum d’alcohol
«Avui dia, el que es considera normal quant a consum d’alcohol, és excessiu». Amb aquestes paraules la Dra. Pavel adverteix dels perills que comporta «en la població masculina el consum setmanal d’entre 14 i 21 unitats, és a dir, de dues o tres cerveses diàries, o de dues o tres copes de vi, o de dos o tres gotets de destil·lats; mentre que en la població femenina es considera excessiu 7 unitats setmanals, ja que les dones són més sensibles a l’efecte tòxic de l’alcohol en l’àmbit hepàtic».
En aquesta mateixa línia, el subdirector general d’Adiccions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, el Dr. Joan Colom, assegura que «l’alcohol és el responsable de més del 50% dels casos de cirrosi hepàtica». «El patró del consumidor d’alcohol canvia a més: hi ha cada vegada més dones i població jove. No ens cansarem de dir que l’únic consum segur és 0, però a qui convencerem quan l’accés a l’alcohol és tan fàcil», es qüestiona el Dr. Bataller, un dels principals especialistes mundials en l’impacte del consum d’alcohol sobre les patologies del fetge.
Fetge gras
D’altra banda, cada cop més pacients són diagnosticats de la malaltia del fetge gras no associada al consum d’alcohol. «En els darrers anys, els estudis demostren que la malaltia del fetge gras suposa una inflamació crònica del teixit hepàtic. Es considera una epidèmia social perquè les investigacions reporten una prevalença d’entre el 25 i el 30% de la població, és a dir, un de cada quatre o tres de cada deu persones pateix de fetge gras», indica la Dra. Oana Pavel, qui afegeix que «entre un 60-80% dels pacients diabètics, obesos i amb dislipèmia (alteració dels nivells de colesterol i/o triglicèrids) tenen el fetge gras; i, a més, són pacients amb un major risc per mort per accident cardiovascular».
Així, l’especialista també destaca que, «a diferència d’anys enrere en què la malaltia del fetge gras era la gran desconeguda, actualment els metges i les metgesses d’Atenció Primària estan més conscienciats de la importància del seu diagnòstic per derivar al pacient a l’especialista».
Per aquest motiu, davant la sospita clínica és important realitzar una analítica completa per avaluar els paràmetres de funció hepàtica i una ecografia. «Si es confirma el diagnòstic, també haurem d’incidir en un canvi de l’estil de vida (alimentació saludable i exercici físic) del o la pacient, que sembla fàcil, però no ho és tenint en compte el ritme de vida de la societat actual», afegeix la metgessa Oana Pavel.
Detecció precoç
En ambdós casos, els especialistes de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus insisteixen en la importància de la detecció precoç de les malalties hepàtiques: «En totes les malalties cròniques hepàtiques es produeix una fibrosi, és a dir, una desestructuració del teixit hepàtic, per la qual cosa la rigidesa del fetge augmenta i en estadis avançats evoluciona a una cirrosi, amb el risc vital que comporta, com per exemple de càncer de fetge si no s’incideix en l’eliminació del dany i el control de la fibrosi».
Per tot això, els doctors Francisco José Martínez Cerezo i Oana Pavel insisteixen en recordar a la població que «les malalties hepàtiques són importants i transcendents, per la qual cosa no s’han de banalitzar».