Les al·lèrgies, sense treva a l’estiu

La primavera no és l’única època de l’any en què es manifesten les al·lèrgies. De fet, el Dia Mundial de l’Al·lèrgia es va celebrar el passat dissabte, 8 de juliol, per conscienciar de la importància d’educar per a la prevenció de les malalties causades per les al·lèrgies, així com de la cerca de tractaments efectius que millorin la qualitat de vida de les persones que les pateixen.

De fet, segons l’Organització Mundial de l’Al·lèrgia, «el 20% de la població mundial pateix alguna malaltia al·lèrgica, manifestant-se sovint a la infància». A més, l’organització estima que «l’any 2050 la meitat de la població estarà afectada».

Què és

«Una al·lèrgia és una reacció del nostre cos enfront d’un agent extern, com pot ser el pol·len, els àcars de la pols, fongs, insectes, etc. Llavors, el nostre sistema immunitari genera anticossos que desencadenen una reacció que al seu torn provoca totes les molèsties que pot donar», descriu l’al·lergòleg de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, Òscar Sotorra.

En aquest punt, és convenient fer referència al darrer estudi de la Comisión de Alergia y Cambio Climático de la Sociedad Española de Alergología e Inmunología Clínica (SEAIC) i que està relacionat amb els resultats preliminars de la investigació Modificaciones en el perfil proteico del polen de pino canario (Pinus canariensis) tras la erupción del volcán de La Palma. Una investigació que «preveu que l’exposició del pol·len als gasos tòxics i a la contaminació provoqui una simptomatologia més agressiva entre els al·lèrgics», i que reforça l’objectiu de posar el focus en l’estreta relació entre les malalties al·lèrgiques i el canvi climàtic.

També a l’estiu

Tot i que s’acostuma a associar l’al·lèrgia a la primavera -que vindria ser, per exemple, aquella causada pel pol·len d’aquelles plantes que floreix en aquesta època-, l’especialista també apunta que «hi ha plantes i arbres que floreixen abans, com el xiprer i l’avellaner a l’hivern; mentre que els d’àcars de la pols hi ha tot l’any; en canvi, a l’estiu predomina l’al·lèrgia als fongs i, sobretot, les al·lèrgies alimentàries», ja que modifiquem els hàbits alimentaris i acostumem a menjar més sovint fora de casa. Per tot això, els pacients han d’extremar les precaucions.

En quant als fongs, el Dr. Òscar Sotorra detalla que «el més comú és l’alternaria, mentre que les al·lèrgies alimentàries més freqüents són a les fruites i verdures d’aquesta època de l’any». De fet, en referència a aquest últim grup, l’especialista afegeix que, a la província, «les al·lèrgies alimentàries estan relacionades amb una proteïna de transferència de lípids que està present a moltes fruites i verdures que es cultiven a la zona del Mediterrani, com el préssec, la pruna, les nespres, l’albercoc, la nectarina, cireres, etc.».

Segons la reacció

D’altra banda, les al·lèrgies es poden diferenciar en diferents tipus: «D’entrada, poden causar una reacció ràpida, és a dir, si tens al·lèrgia als gats i entres en una casa on conviu l’animal començaràs a esternudar, ofegar-te i et picaran els ulls; però si tens al·lèrgia a una substància que toques la reacció pot començar en unes hores o al cap d’uns dies després d’haver estat en contacte», explica l’al·lergòleg de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Per tot això, qualsevol persona pot patir una al·lèrgia, «si bé hi ha pacients amb una predisposició genètica», afegeix l’especialista.

Quant a l’edat en què es manifesta l’al·lèrgia, Òscar Sotorra indica que «les al·lèrgies respiratòries apareixen en persones de menys de 50 anys, mentre que les al·lèrgies a medicaments són més freqüents en persones d’edat avançada».

Símptomes

Respecte a la simptomatologia, l’al·lergòleg indica que «quan es tracta d’una al·lèrgia respiratòria notarem problemes als ulls, com picor, vermellor i llagrimeig en ambdós ulls; al nas, esternuts, congestió, mocs, picor; o problemes al pit, com ofec o xiulets».

Quan es tracta d’una al·lèrgia alimentària «aquesta pot provocar des d’un lleu picor a la boca fins a una reacció més greu, com una urticària per tot el cos o problemes d’ofec, mareig, baixades de pressió. En canvi, quan es tracta d’insectes, com les vespes i les abelles que són freqüents a l’estiu, la reacció pot ser lleu -com picor a la zona de la picada- o greu com ofec, baixada de pressió o pèrdua de coneixement».

Com actuar

Davant les molèsties «el primer que hauria de fer el pacient és anar al metge de família, si és adult, o al pediatre en el cas dels infants», indica el Dr. Òscar Sotorra i afegeix que una vegada a la consulta, «l’important és preguntar què li passa exactament al pacient, és a dir, documentar la història clínica, el que inclourà també una exploració; després es poden fer proves cutànies, analítiques, espirometries per saber com estan els bronquis, etc.». Llavors, segons el resultat, l’al·lergòleg diu que, quan sigui possible, «el tractament principal serà que el pacient eviti allò a què té al·lèrgia». «Quan es pot evitar completament, se soluciona el problema, i quan no hi ha medicaments que poden ajudar a millorar els símptomes; mentre que en el cas de les al·lèrgies respiratòries funciona la immunoteràpia que consisteix en una dessensibilització d’allò que provoca molèsties».

Diagnòstic precoç

Per tot això, és rellevant diagnosticar la malaltia el més aviat i ràpid possible, ja que «contribueix a la prevenció, és a dir, a què no empitjori l’al·lèrgia; com més prevenció fem, menys greu serà la malaltia en un futur i l’evolució del pacient serà més favorable».

En el cas dels infants, el Dr. Òscar Sotorra diu que «cada cop es diagnostiquen més casos d’al·lèrgies». «En els nens i nenes menors de dos anys, les al·lèrgies alimentàries a la llet i l’ou són molt freqüents, i moltes vegades la causa és tant una immaduresa del sistema immunitari com del tub digestiu, per la qual cosa un elevat percentatge desapareix quan els infants creixen; en canvi, les al·lèrgies als àcars de la pols i al pol·len cada cop són més freqüents durant la infància i es mantenen en l’edat adulta», conclou l’especialista.