«Un malalt oncològic ho és una època de la seva vida, no ho és tota la vida». Amb aquestes paraules l’actual delegat a Reus de la Lliga Contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre, Fito Luri, dona veu a la petició pública de la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (FECEC) pel que fa a l’aprovació i entrada en vigor de la Llei de l’oblit oncològic. De fet, la recent dissolució de les Corts per l’avançament electoral, el pròxim 23 de juliol, ha postergat l’aprovació del text, que estava a punt de ser aprovat i entrar en vigor.
Aleshores, Fito Luri adverteix que «el fet de conviure tota la vida amb aquest estigma i que et considerin, en segons quines circumstàncies, una persona de risc, per exemple, per contractar una assegurança mèdica, demanar una hipoteca o buscar una feina, és molt injust».
En aquest punt, el delegat a Reus de la Lliga Contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre recorda que com a societat estem afrontant un canvi de paradigma. «Segons les estadístiques, una de cada tres persones tindrà càncer durant la seva vida, per la qual cosa estigmatitzar-la d’aquesta manera és molt cruel», considera Fito Luri.
D’altra banda, remarca que els avenços en els tractaments dels diferents càncers són una garantia per a la supervivència. «Avui dia qualsevol malalt segueix un tractament, que serà més o menys llarg, l’acaba i es cura, per la qual cosa continua fent vida normal», afirma.
Una opinió que també comparteix la gerent de la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer, Clara Rosàs: «Tot i que la incidència del càncer ha augmentat, la recerca continua avançant i donant molts fruits». Més concretament, la responsable de la FECEC indica que «de mitjana en tots els càncers, la supervivència supera ja el 55% en homes i el 62% en dones; són xifres que obren un nou escenari, ja que cada cop hi haurà més persones que superen i cronifiquen la malaltia».
La Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer agrupa 16 organitzacions a Catalunya: AFANOC, Associació Catalana d’Ostomitzats de Catalunya, Associació Fènix Solsonès, Oncolliga Lleida, Fundació Josep Carreras, Fundació Enriqueta Villavecchia, Fundació Roses contra el Càncer, Fundació Oncolliga Girona, Fundació Oncolliga, Fundació Oncovallès, Fundació Amics Joan Petit, Grup Iris, Fundació Kālida, Vilassar de Dalt contra el Càncer, Osona contra el Càncer i la Lliga contra el Càncer de Tarragona i Terres de l’Ebre.
Per tot plegat, a través d’un comunicat, la FECEC, Junts contra el Càncer se suma al desig d’altres entitats, que treballen per a la millora de la qualitat de vida de les persones amb càncer i les seves famílies, i demana que, tan bon punt es reiniciï l’activitat parlamentària, es reprenguin els treballs d’aquest tràmit legislatiu per a la seva aprovació i entrada en vigor.
«Fins ara, quan anaves al banc a contractar un producte financer et preguntaven per la teva salut i en segons quines circumstàncies una malaltia com un càncer podia ser motiu de denegació. Per això, l’aprovació de la llei és un primer pas que contribuirà a desbloquejar aquestes situacions que, com he dit abans, són injustes», afirma Fito Luri.
Què passa en l’àmbit Europeu? «El Dret a l’Oblit Oncològic va nàixer a França, on actualment es fixa en cinc anys per a tots els càncers, perquè el pacient pugui esborrar del seu historial o no informar que ha patit la malaltia», explica la Clara Rosàs. Aquesta pràctica s’ha estès com una taca d’oli a altres països europeus, excepte a Malta, Islàndia i Espanya. Així mateix, cal remarcar que el Parlament Europeu ja va incloure el dret a l’oblit oncològic en una resolució del 2022, en la qual marcava com a límit l’any 2025 perquè els països l’incorporin en la seva legislació.
Protecció social i laboral
Paral·lelament, la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer també sol·licita als partits polítics que es presenten a les eleccions generals el seu compromís per aprovar la Llei per a la millora de la protecció social i laboral de les persones a qui els hagués estat diagnosticada una malaltia greu o carcinoma.
En aquest punt, Clara Rosàs es remunta a l’any 2014 quan la FECEC va impulsar l’estudi Millorar l’experiència dels supervivents de càncer a Catalunya. «Aleshores, vam identificar les dificultats i necessitats més evidents dels i les pacients de totes les edats. Per exemple, una d’elles era la necessitat d’informació pel que fa a les seqüeles dels tractaments a curt, mitjà i llarg termini i com afrontar aquesta nova etapa», afirma la gerent de la Federació, qui destaca que, en conseqüència, «vam crear el 2017 un espai digital sota el nom Després del càncer».
Una altra de les dificultats identificades va ser amb relació a l’àmbit laboral. «Encara existeix estigma, i la gran petició era que la reincorporació fos progressiva perquè, tot i que cada tipus de càncer i pacient són únics, a grans trets són persones que venen d’una llarga baixa laboral i estan en procés de recuperació dels efectes del tractament; la llei els obliga a reincorporar-se al cent per cent, és a dir, no hi ha una reincorporació progressiva ni flexible», afirma Clara Rosàs.
En aquesta mateixa línia, reivindica que «manca conscienciació tant en el conjunt de la societat com en l’àmbit empresarial», tot i que assenyala que «ja n’hi ha algunes organitzacions empresarials que, per la seva dimensió i política d’empresa, tenen més sensibilitat i intenten adoptar mesures específiques».
Tanmateix, els estudis evidencien que les persones que han patit la malaltia tenen més probabilitats que altres de quedar-se a l’atur. De fet, el primer Baròmetre Càncer i Treball a Catalunya, corresponent a l’any passat, recollia la percepció de la població activa del que seria des de l’empresa en un cas de càncer. «Vam identificar, per una banda, que tot i que les empreses fan alguna acció, gairebé la meitat dels treballadors catalans creuen que la seva empresa dona poc o cap suport als treballadors amb càncer, i, per altra, un 40% dels treballadors va opinar que les persones diagnosticades de càncer no tenen les mateixes oportunitats que la resta».
Per acabar, tant Fito Luri com Clara Rosàs trenquen una llança a favor del dret dels malalts oncològics de passar pàgina: «Hem d’ajudar i protegir a les persones que han superat un càncer perquè puguin gaudir al màxim de la vida i que no se les discrimini pel fet d’haver tingut la malaltia».
