Gran part dels 20,4 milions de persones actives professionalment a Espanya s’incorporarà aquestes setmanes a la feina després de les vacances. I al 37 % els passarà factura. Aquest és el percentatge que pateix o patirà l’anomenada «síndrome postvacacional», que es tradueix en apatia, cansament, manca d’energia, dificultat per concentrar-se, trastorns del son, nerviosisme, estrès o, fins i tot, tristesa.
Els experts i expertes apunten diverses raons per les quals això passa. Com explica Enric Soler, professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), el retorn a la feina després d’unes quantes setmanes de vacances implica un canvi dràstic en el dia a dia, «i els humans som molt adaptables, però ens emmotllem a les situacions noves de manera progressiva. De la mateixa manera que necessitem un temps per superar un dol o que necessitem tota una adolescència per deixar de ser infants i transitar al món de l’adultesa, no podem pretendre que el nostre estil de vida en un període de vacances es pugui canviar de manera brusca en qüestió de 24 hores», afirma.
Que aquesta tornada a la feina sigui més o menys suportable depèn bàsicament de quatre variables: la motivació professional, la satisfacció i el benestar a la feina, els recursos resilients de cadascú i que hi hagi facilitats o no per conciliar la vida laboral i la personal, indica Mireia Cabero, també professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC. «Quan el retorn a la feina sorgeix d’una motivació interior (il·lusió, propòsit vital, vocació o autorealització), el retorn a la feina és agraït, esperat i sense gaire reticència, i per això l’adaptació és ràpida», indica. «No obstant això, quan el retorn a la feina sorgeix per una motivació externa (treballar per necessitat econòmica i obligació, sense interès personal en la tasca o en l’organització), el retorn a la feina pot generar rebuig, fins i tot depressió reactiva», assenyala la professora de la UOC.
Aquí deixem vuit consells per superar el síndrome.
Viure l’aquí i l’ara
Obsessionar-se a anticipar la tornada a la feina perquè la transició sigui més suportable roba temps i qualitat de vida. Encara que planificar situa mentalment a la nova situació, de manera que quan edueixi ja no sigui la primera vegada, situar-se mentalment en aquesta nova situació «no ens permet viure plenament l’aquí i l’ara.
Confiar en la capacitat d’adaptació
Com recorda el professor Enric Soler, segurament aquest any no és el primer en què es fa una incorporació a la feina després de les vacances, «i si ho és, no serà l’últim. No és una causa de mort reconeguda científicament, així que sobra convertir-ho en un drama. Confiar en la capacitat d’adaptació pròpia és bona idea».
Continuar gaudint de lleure i temps
La conciliació permet durant l’any poder viure la vida que es vulgui viure alhora que es treballa és una necessitat que no s’ha de passar per alt. Si no és així, la renúncia és excessiva i impacta en la nostra satisfacció, equilibri i desmotivació, i pot generar quadres de depressió reactiva, ansietat generalitzada, esgotament professional i estrès.
Fugir dels canvis bruscos del día a día
«Si són inevitables, com ara un desfasament horari, dona’t un temps per adaptar-te. Si són evitables, és a la teva mà triar-los o no», recorda Enric Soler. Mantenir un equilibri en el día a día, tant a la feina com al temps d’oci, és bàsic per viure amb comoditat i no caure en una dinàmica de canvis bruscos poc aconsellables.
Els períodes de descans formen part de l’activitat laboral
Quan has estat de vacances, has estat treballant per oferir la millor versió de la teva faceta professional a la tornada a la productivitat. No per estar de vacances deixes de ser qui ets professionalment. És imprescindible descansar per fer bé la nostra feina.
Si tornar a la feina aclapara, cal plantejar-se un canvi
Els experts i expertes afirmen que gaudir de la professió no hauria de ser un luxe. Una feina és gratificant en la mesura que agrada i es gaudeix. En canvi, si no tens il·lusió per tornar a la feina després de les vacances, planteja’t si aquesta feina t’agrada.
Fer vida saludable de manera progressiva
Els canvis importants, millor que no coincideixin, . El cos pot facilitar al cap l’adaptació si s’està descansat, amb salut, àgil i enèrgic, ja que quan tenim el cos preparat no sumem tensió a la tensió psicològica del retorn. Per això, qui practica esport i té una dieta saludable tindrà menys problemes.
