L’Anna Pellisé és neuròloga i la responsable de la Unitat d’Ictus del Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona. La unitat ha rebut el distintiu a l’equip assistencial multidisciplinari de l’any als Premis Antonius Musa del Col·legi de Metges de Tarragona (COMT).
El distintiu és un reconeixement a una llarga trajectòria.
Després de tants anys, és una satisfacció que et reconeguin la feina feta. També és una manera de posar en valor els beneficis que la Unitat d’Ictus aporta als i les pacients, la qual cosa ens satisfà moltíssim.
En quins aspectes, la Unitat és un referent?
Som referents en el tractament de trombectomia mecànica per tota la província de Tarragona. L’Hospital Verge de la Cinta és referent de Codi Ictus de la regió Terres de l’Ebre, i ens deriva quan està indicat els pacients per fer trombectomia.
A l’Hospital del Vendrell oferiu l’assistència Teleictus.
La Unitat d’Ictus del Servei de Neurologia de l’Hospital Joan XXIII ofereix aquesta assistència per donar una resposta ràpida als ictus que tenen lloc a l’àrea d’influència del Vendrell. L’objectiu és realitzar el diagnòstic el més ràpid possible i així iniciar, com més aviat millor, el tractament. D’aquesta manera, evitem el desplaçament dels pacients.
El treball en equip és essencial.
A la Unitat cadascun dels professionals té un paper important. Per exemple, Infermeria és qui està més en contacte amb els i les pacients i qui detecta si hi ha algun canvi en l’exploració. De la mateixa manera, és igual d’important la feina dels zeladors, auxiliars, fisioterapeutes, etc. Així, per coordinar-nos, celebrem una reunió a primera hora del dia entre Neurologia i Infermeria, coincidint amb els canvis de guàrdia, i després a les 10 hores amb els fisioterapeutes, els terapeutes ocupacionals, els logopedes, etc.
«Els ictus no entenen de sexes. Per sort, en els últims anys, hi ha hagut un canvi en la percepció i la cultura general envers aquesta malaltia»
L’engranatge ha de funcionar a la perfecció.
En els ictus es diferencien dues fases. La primera és l’aguda, i és la que fa referència a l’activació del Codi Ictus i el tractament a seguir, mentre que la segona se centra a buscar la causa de l’ictus per, simultàniament, determinar un tractament preventiu i evitar que el pacient empitjori. Paral·lelament, en aquesta segona fase és molt important la rehabilitació.
A Espanya, els ictus són la primera causa de mort i de discapacitat en les dones.
Sí, és una causa molt freqüent de mort, sobretot en dones d’edat avançada. Els ictus no entenen de sexes. Per sort, en els últims anys, hi ha hagut un canvi en la percepció i la cultura general envers aquesta malaltia, tant en la seva detecció com en la urgència del fet que cal arribar a l’hospital com més aviat millor. Per això és important continuar fent pedagogia per prevenir l’ictus, tant entre els pacients com en els seus familiars.
A què ajuda l’acrònim R.A.P.I.D.?
Ens ajuda a detectar els ictus, a què els pacients sàpiguen què han de fer, i estar pendents dels signes d’alerta: Riure, Aixecar els braços, Parlar, Ictus, De pressa.
El pronòstic ha millorat.
Avui dia tenim tractaments que modifiquen tant la supervivència com la possibilitat que els pacients siguin autònoms.
Així i tot, a vegades és tard.
És important tenir en compte que hi ha formes d’ictus molt greus i que arriben molt tard, per la qual cosa són situacions en què no podem fer res.
«L’acrònim R.A.P.I.D. ens ajuda a estar pendents dels signes d’alerta: Riure, Aixecar els braços, Parlar, Ictus, De pressa»
Quins tractaments existeixen?
En el cas de l’ictus isquèmic els tractaments són la trombòlisi i la trombectomia mecànica, mentre que el tractament més important i urgent en les hemorràgies cerebrals és el control de la tensió arterial.
Quin canvi ha suposat la trombectomia mecànica?
És un tractament altament efectiu en pacients amb ictus més greus; els treballs fets demostren que es necessiten tractar molt pocs pacients perquè un se’n surtin beneficiats.
En investigació on se centren els esforços?
En l’ictus isquèmic en millorar i ampliar la finestra de tractament, és a dir, el temps que podem tractar, així com en la millora de les tècniques de rehabilitació. Si ens referim a l’ictus hemorràgic, les investigacions se centren en el control de la tensió arterial i altres indicadors que permetin tractar millor els pacients per millorar la supervivència i el pronòstic.
Per què és important millorar l’autonomia?
Quan un pacient té un ictus, les funcions del cervell es veuen danyades i això s’expressa en forma de dèficit neurològic, és a dir, el pacient es pot quedar sense parla, perdre la meitat de la visió, tenir un dèficit motor... Per això, el nostre objectiu és que torni a ser autònom per si mateix.
