Ser artista és ser «inevitablemente transgressor, sobretot quan, com a dona, defenses la teva llibertat d’expressió i de vida. Qualsevol artista ha de preservar el seu nen interior i sempre ha de lluitar per a mantenir incòlume la seva veu, tot i les reaccions a favor i en contra».
Les seves declaracions dibuixen fidelment el seu tarannà. Transgressora, apassionada, resilient, trencadora, creadora incansable desde la medul·la. Mariaelena Roqué (Tarragona, 1952) és una artista multidisciplinar amb un profund bagatge professional. Generadora d’una vasta i personal obra visual-escènica performativa, troba l’eix central en la seva expressió i recorregut vital, tant l’individual com compartit amb d’altres artistes, amb el que ha aconseguit crear un llenguatge artístic propi.
Ja es va poder veure una petita dosi de l’artista a l’exposició temporal Artist s Contemporan s, que va cloure el passat desembre. Iniciativa del MAMT, va sorgir amb una clara vocació reivindicativa, com va descriure la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó el dia de la inauguració, «per posar en relleu el paper de les dones en el món de l’art, de la cultura i, en general, en tots els àmbits rellevants de la societat». Les obres d’artistes com Alba G. Corral, Alba Somtorra, Ariadna Parreu, Gemma Clofent, Lídia Porcar, Mariona Moncunill, Montserrat Cortadellas, Montserrat Gomis, Mari Chordà, Núria Rion, Ester Ferrando, Roser Caminal, Raquel Friera, Vanessa Pey i la mateixa Roqué, van oferir una mostra del poder femení en l’art. «Va ser molt potent i on per fi es comença a donar l’espai que mereix la dona», descriu Roqué. «Era una trobada d’artistes que no ens coneixíem on es va descobrir molta fortalessa i energia. Sobretot, va ser molt contundent mostrar a dones del territori i de la terra, perquè moltes vegades el sud encara no existeix».
Ara, Roqué agafa el relleu amb la seva exposició Silenci Despullat. UnaDonaUna, inaugurada amb una performance ahir a al MAMT i que es podrà veure fins al 22 de juny.
Una mirada crua i fabulada
Per a Roqué es tracta d’una «proposta visual poètica en acció» on, a través d’una selecció de 23 de les seves obres reflexa «l’autoretrat d’una dona que s’expressa a través de totes les eines artístiques possibles i que es pugui extendre a una altra dona». Un mirall personal on qualsevol visitant es pot sentir reflectit.
Tot i que, com tota la seva obra, és una mostra on es despulla de forma completa, ha volgut crear la narrativa d’una dona qualsevol arrel del vestit. «La imatge pròpia és molt important, perquè és la closca amb la que representem un rol». Les seves creacions, elaborades amb materials diversos (des del teixit fins a l’acer inoxidable) exposa a la pròpia artista i «als personatges que has anat interpretant al llarg del temps, per això m’agrada anomenar-la com una expoinstalacció». Sense deixar de banda una denúncia a la societat masclista «amb una mirada crítica, poètica, crua i fabulada».
En la mostra ha volgut crear la narrativa d’una «dona qualsevol arrel del vestit»
La nota diferencial és que la seva obra es barreja amb peces inèdites «de les entranyes» del MAMT. «Amb el director Manel Margalef, vam visionar ràpidament com fusionar-ho i crec que ha quedat una selecció fantàstica amb artistes rebutjats en altres temps i que ara s’enfronten a un altre matís». Destaca la fàcil adaptació del MAMT en la creació d’aquest tour de force amb un diàleg on «les dones s’aniran encaixant amb les obres del Museu».