«Convidada per qui ara és alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, la Patricia Highsmith va visitar la ciutat l’abril de 1987. El meu pare li va fer una foto i jo sempre havia sentit aquesta història a casa. Aleshores, quan l’any passat l’escriptor Sebastià Bennasar em va parlar de fer un projecte que homenatgés la Highsmith, en el centenari del seu naixement, vaig recordar la famosa foto del pare. I, en ple confinament, va posar-se a remenar caixes i a buscar-la. Va trigar una mica, però finalment la va trobar. I el millor de tot va ser que estava bevent una cervesa!». Són paraules de Joana Soto, editora de Pagès Editors i el detall de la cervesa no és fútil, ja que sembla que la presència de la fàbrica de San Miguel va ser decisiva perquè la nord-americana es desplacés fins allà.
La imatge de què parla Joana Soto és la que il·lustra la coberta de La cervesa de la Highsmith, una antologia de relats negres de diferents autores contemporànies. Totes dones, entre elles la vallenca Margarida Aritzeta. L’acompanyen Marta Alòs, Núria Cadenes, Esperança Camps, Raquel Gámez Serrano, Susana Hernández, Montse Sanjuan i Anna Maria Villalonga.
Matar o morir
«La Patricia Highsmith no volia que diguessin d’ella que era una autora de novel·la negra perquè no ho era. Feia més aviat novel·la psicològica, però una novel·la que et fa patir. L’esquema és sempre el mateix, un personatge normal i corrent, que no és cap criminal de llibre, de sobte es troba en una situació absolutament impensable i a partir d’aquí es complica tant la vida que és capaç de matar i morir», explica la Margarida Aritzeta. «Té l’art i el domini d’agafar el lector, enganxar-lo pel coll i arrossegar-lo per uns camins que semblen absolutament inversemblants».
A partir d’aquest pressupòsit, que en unes circumstàncies especials tothom és capaç de matar, El fill del rei és la història amb què l’escriptora vallenca homenatja la Highsmith. En ella, un home en calçotets i suat pesa figues en una botiga de Les Rambles. Un home que veu amenaçada la seva vida. «Aquest senyor, que està passant calor, resulta que és el fill del rei, que s’amaga, però els reis sempre cauen drets, i llavors a veure com se’n surt de liquidar el sicari que vol liquidar-lo a ell...». Una situació d’intriga inicial, un motiu i un final inesperat. Són els tres ingredients que ha de tenir qualsevol relat curt per fixar el lector a la cadira, a parer de la mestra de la literatura, la qual toca tots els gèneres que es preïn.
Pel que fa a la Highsmith, l’Aritzeta ressalta que una de les coses que més li criden l’atenció i que ha volgut reflectir en El fill del rei és «el seu joc perfecte. Per una banda, fa literatura de gènere i per l’altra, té una formació literària i uns referents magnífics».
El fill del rei és la història amb què l’escriptora vallenca homenatja la Highsmith. En ella un home en calçotets i suat pesa figues en una botiga de Les Rambles. Resulta que aquest senyor és el fill del rei, que s'amaga. Llavors, a veure com se’n surt de liquidar el sicari que vol liquidar-lo a ell...Patricia Highsmith va ser una escriptora contra corrent. És autora, entre d’altres, d’ Estranys en un tren, una novel·la de culte. Així mateix, és també coneguda per la sèrie de quatre novel·les protagonitzades per l’inquietant Tom Ripley, encarnat a la pantalla gran per l’actor Matt Damon.
«No només va fer intrigues criminals. Ella es va plantejar, sobretot, el món que vivia, amb tota la seva duresa. Una realitat estreta en què planteja la possibilitat de respirar, de viatjar, de veure món, de veure’l d’una altra manera, de viure d’una altra manera, de ser lliure personalment i com a escriptora. Patricia Highsmith té un ofici extraordinari i encara està vigent. Les seves novel·les són totalment actuals i es continuaran llegint», conclou Margarida.