La tarragonina i col·laboradora del ‘Diari de Tarragona’ Natàlia Romaní acaba de publicar amb Univers Llibres (Grup Enciclopèdia), La història de la nostàlgia, una novel·la que parla d’amistat, d’amor i de lleialtat.
La història de la nostàlgia tracta també de literatura, de filosofia, de viatges, de guerra, d’horror i passió. «Em preguntaran, doncs, de què es tracta aquest escrit i jo hauré d’esforçar-me per trobar una resposta adequada. No els vull alimentar les expectatives, ni jo mateixa he arribat a copsar la història en la seva totalitat. No cal enganyar-se, gairebé ningú no és capaç de fer-ho», escriu Romaní.
«El que aquí es presenta és un recull eclèctic de memòries, de fets i d’opinions. Algunes, certament, són textuals, d’altres són llicències de qui això escriu. Sempre he pretès respectar al màxim la veracitat, tot i que les pretensions poden ser l’excusa de qui no està gaire satisfet de la feina que presenta».
La història de la nostàlgia és una narració construïda a partir de cartes, dels diaris dels protagonistes i de converses amanides amb cafè, alguna cigarreta i olives negres. Un llibre polièdric capaç de transportar el lector als horrors del setge de Sarajevo dels anys 90, a la Viena dels nazis i al Davos de Hans Castorp. Un triangle amorós és la clau que obre les diferents històries que explica l’autora. La d’ella mateixa escrivint el llibre: «El que vaig començar a escriure aquells dies a Humboldt ha ocupat gran part del meu temps els darrers anys. Ha esdevingut una obsessió. M’ha lligat a un temps i a uns personatges, a unes històries sense que jo pogués fer-hi res».
La de la Sarah Greenfield i la seva necessitat de fugir i de retrobar-se a la vella Europa. La del David Goldman, un professor d’universitat ja madur i amb la vida resolta que de cop i volta descobreix la passió. I la de la Laura Parker, una dona amb una infantesa traumàtica, incapaç de mostrar els seus sentiments.
