Avui us presento el fill de la Rita i Pau Dalmau, família de la mar, peixatera i traginer, que formen part de la història del Serrallo. Per ell, soc el Josep Maria, com per tots els meus amics d’infància, d’un carrer amb història, l’Espinach. Els nostres jocs eren els que ens donava la mar. Ara, un barri que viu de la nostàlgia d’uns quants i d’altres que veuen la realitat incompresa. De xiquets vam aprendre un ofici, si més no, el nostre joc era pescar, anguiles a la desembocadura del riu Francolí, quan era un riu i no una claveguera, caragols de mar, fins i tot alguna nit, nècores i altres crustacis que no faré menció.
Amb el Quico i algun amic més vam crear la multipropietat, ja veieu, érem uns visionaris, no d’immobles, de gossos i altres espècies animals vives. Recordo amb estima el Larry un gosset amb taques negres. Els teníem al lloc, no lloc, ara, habitatges del carrer Lepanto, els portàvem de menjar, passejar i per nosaltres això era vida, era el Serrallo.
Pep Escoda treballa com a fotògraf professional des del 1990. Ha guanyat vint-i-un Premis Lux de fotografia i ha publicat les seves fotografies en més de 140 llibres i revistes o magazins com ‘ICON’ o ‘Forbes’.
