El compositor Joan Magrané (Reus, 1988), coneixedor de la figura de Casals, repassa les qualitats del vendrellenc com a músic, director d’orquestra i compositor.
Quines van ser les virtuts de Pau Casals com a músic?
Va ser un músic total. Tot i que a Catalunya tenim també una visió humanista de la seva figura, la veritat és que Casals excel·leix amb el violoncel i en l’àmbit de la música de cambra, amb el Trio Cortot. Així mateix, va ser un dels primers directors d’orquestra moderns, mentre que la seva faceta com a compositor és possiblement la menys coneguda, tot i que s’hi va dedicar durant tota la seva vida.
Què tenen en comú totes aquestes facetes?
Per damunt de tot, en Casals sempre hi trobem l’excel·lència, ja que era una persona que treballava cada dia; i el rigor, és a dir, la fidelitat a la partitura, als compositors... A més, es dona el cas que és un compositor que naix uns anys abans dels que faran un gran canvi en aquella època, llavors resta una mica conservador, però no com quelcom pejoratiu, sinó que és un dels últims grans romàntics. Realment, li va anar de molt pocs anys perquè un coetani com Schönberg, una mica més jove, va ser el gran revolucionari del segle XX.
El vendrellenc va destacar en l’àmbit internacional.
Sí. Va ser un músic global i pioner.
Va ser innovador en l’impuls de l’Associació Obrera de Concerts per apropar la música a la classe treballadora.
Efectivament. Mentre que ara totes les orquestres del món tenen programes d’acostament de la música a gent que no té l’accés tan fàcil a la música clàssica, en el seu dia Casals va ser el primer que ho va fer amb una associació que tenia moltíssims socis. Va tirar endavant el projecte sense fer cap mena de concessió, és a dir, interpretaven el mateix programa que el que oferien al Palau de la Música amb l’Orquestra Pau Casals.
Va ser ‘un mestre de mestres’.
Tot i que no va donar classes de manera reglada, sí que va donar molts consells. És una pràctica que s’ha fet i es continua fent amb els mestres més reverenciats. Si bé, en els últims anys Casals va impartir classes magistrals de violoncel per diferents conservatoris.
Com a director d’orquestra és una figura irrepetible?
Va contribuir a obrir el camí, sent dels primers directors moderns. En les gravacions que es conserven s’observa que té un gest clar, depurat i al servei del músic que toca, i que ara està tan de moda.
El seu llegat apropa als músics actuals a l’excel·lència?
Sí. Casals va ser part de l’energia que va fer que els anys trenta a Barcelona fossin esplendorosos musicalment parlant, moment en què també il·lusionen els grans compositors de principis de segle i en què l’Orquestra Pau Casals està a un nivell excepcional. Després, aquest moment àlgid de la cultura catalana es veu estroncat i hem d’esperar molts anys per tornar a tenir figures globals com la seva.
Què ens queda per descobrir de la seva figura?
Tot el seu treball amb la música de cambra és un territori molt ric, i que encara desconeixem poc, mentre que com a compositor hi ha obres inèdites. Facetes que també van ser de primer nivell.
