L’escriptor Gueorgui Gospodínov (Bulgària, 1968) ha presentat aquest divendres a Barcelona el seu llibre ‘El refugi del temps’, publicat en català per Edicions del Periscopi. La visita de l’autor búlgar a la capital catalana s’emmarca en la celebració de la Biennal de Pensament, en la qual participarà demà en una conversa amb Miquel Cabal sobre els perills de la nostàlgia i l’exaltació d’un suposat passat gloriós, dos temes que tracta a la seva novel·la. Per Gospodínov el principal «perill» que té ara mateix Europa és el nacionalisme i el populisme, que tornen a «campar» en un continent on creu que s’havia après la lliçó. «Hi ha una gran llacuna perquè s’està perdent la memòria real de la gent que va fer història», afirma.
‘El refugi del temps’ – editat per Periscopi amb traducció de Marc Casals - posa el focus en la història d’un psiquiatre enigmàtic que inaugura a Zuric una clínica per tractar els malalts d’Alzheimer. Cada una de les plantes de l’edifici reprodueix una dècada del segle anterior, amb la voluntat de transmetre als seus pacients un espai de confiança. Ben aviat, però, la clínica és visitada per ciutadans corrents que volen fugir del seu propi present i Europa es veu abocada a una nova idea que implica escapar del present.
A través d’un relat ple d’ironia i de sàtira, l’autor ofereix una mirada política sobre el passat, la història i la nostàlgia com a refugi dels possibles desastres que poden venir en un futur. De fet, el mateix escriptor reconeix que el passat sempre ha estat un tema que l’ha atret, tot i que també afegeix que va ser una novel·la complicada d’escriure. Ho va fer el 2016, un any en què recorda que van passar moltes coses i que va obrir la porta a una realitat ben diferent de la que hi havia fins llavors. «Em vaig adonar, igual que molta gent», subratlla, «que el món mai més seria igual que abans».
Al llibre, Gospodínov construeix una realitat en què cada país acaba triant quina va ser la seva dècada més feliç. És precisament en aquest moment que l’escriptor avisa de la trampa per pensar que el passat «pot esdevenir un refugi». «És una cosa personal i ho ha de ser. Quan un polític s’inventa un passat col·lectiu deixa de ser un lloc segur i es converteix en una propaganda», insisteix. També alerta dels «xecs» que fan servir els populismes en l’actualitat, «prometent un passat brillant i un futur que serà igual». «Són xecs sense fons, perquè ni el futur ni el passat ens permeten cobrar res», assenyala.
Preguntat per la situació actual a Europa, Gospodínov es mostra preocupat per un context en què els nacionalismes i populismes estan a l’ordre del dia. «Quan vaig acabar d’escriure la novel·la el 2019 ho veia com una mena de distopia que podria passar en una dècada o més», recorda, «va ser publicar-la, i va començar a passar». Per això, es mostra preocupat i «decebut» per la «falta de memòria» dels europeus que han deixat enrere un llegat molt especial per entrar en una època en la qual el continent sembla haver oblidat les lliçons del passat.
«Crec que tinc una responsabilitat humana, més enllà de la social, que tota persona normal hauria de sentir també», insisteix, «ens trobem al límit d’alguna cosa, de l’existència de la vida, més lligada al planeta que no pas a l’antropocentrisme». «La memòria és com un múscul que s’ha d’entrenar i s’entrena explicant històries», conclou.