Conèixer i entendre les diverses formes d’art en clau feminista per a obrir un ventall infinit de possibilitats de perspectives i resituar la nostra mirada crítica amb l’art i la societat en general: aquest era l’objectiu que es va proposar el Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona amb la XIX Jornada de Pedagogia de l’Art i Museus. Es tracta d’una aposta pionera i de llarga trajectòria que serveix per a conèixer diferents projectes i iniciatives lligades a l’art i amb alguna aplicació en el món acadèmic. L’última edició d’aquesta jornada va tenir lloc dissabte passat 18 de novembre, a la seu del propi Museu, i va atraure desenes d’usuaris del museu i de professors i alumnes d’estudis professionals d’art.
Amb l’organització d’aquesta jornada el museu vol fer reflexionar el públic i utilitzar l’art com una eina de transformació de la societat centrant-se en l’aspecte feminista i reivindicant la seva presència com a necessària. La pròpia presència d’alumnes d’escoles i universitats en aquestes xerrades demostrava la importància d’estimular la pedagogia per a les generacions més joves.
«L’objectiu és fer reflexionar: la dona rural i el xipella ja s’han fet sentir i s’han fet valdre»
Sílvia Iturria
Projecte ‘Rurals/Som Xipella’
Les quatre xerrades organitzades van tenir unes ponents d’allò més diverses: des de l’ordenació del patrimoni artístic fins a la capacitat integradora d’un projecte per a un poble, passant per les aplicacions educatives dels museus i la importància de l’espai a les sales d’exposició.
Destacava l’explicació de Sílvia Iturria March sobre el seu projecte ‘Rurals/Som Xipella’, centrat en la supervivència d’aquest dialecte català al poble de Solivella (Conca de Barberà), juntament amb la presència de la dona en el món rural, dos temes centrals que l’autora defineix com «invisibilitzats».
«Hem de veure i ensenyar els museus des d’una perspectiva de gènere i de diversitats sexuals»
Elina Norandi
Xarxa de Museus de Catalunya
El projecte, que va durar tres anys i va comptar amb l’assessorament de Pere Navarro, doctor de Dialectologia i Gramàtica Històrica, proposava una col·laboració artística entre les jubilades i l’escola del poble. «Hem plantat una llavor i hem creat un espai a Solivella per a un projecte comunitari i participatiu, amb un tema per a reflexionar i fer sentir les dones del món rural i posar en valor el català ‘xipella’», exposava Iturria.
Per part seva, Elina Norandi va presentar les conclusions del seu estudi: una base de dades amb totes les dones artistes que hi ha exposades als museus catalans inscrits a la Xarxa de Museus de Catalunya, entre els quals, el MAMT. L’estudi va revelar que a les sales catalanes hi ha 1.353 dones amb alguna obra exposada. Dues d’elles, Concha Ibáñez i Maria Assumpció Raventós, tenen el màxim d’obres: vuit. Aquesta base de dades representa una eina pionera en aquest camp que ensenya les xifres reals i permet accions concretes de promoció de les artistes, es publicarà pròximament en la web de l’Arxiu del MNAC i serà consultable tant per usuaris com per estudiosos. «Tenim un cànon masculinitzat als museus que degrada les artistes dones i que hauria de ser agafat des de la perspectiva de gènere i les diversitats sexuals», reclama Norandi.
«Soc molt partidària dels llocs de trobada com aquests, de transmissió de la informació i on fer pedagogia»
Ana Pol Colmenares
Universidad de Salamanca
Avui en dia, la majoria d’obres de dones dels museus catalans estan guardades als magatzems, molt poques s’exposen.
Entre les convidades, Remedios Navarro venia en representació del Museu de la Universitat d’Alacant, on tenen el projecte ‘Mulier, mulieris’ que connecta l’educació artística, la perspectiva de gènere i el propi museu en una proposta expositiva alternativa que dona espai als alumnes, amb exposicions que van canviant molt sovint. La quarta exposició, protagonitzada per Ana Pol Colmenares, de la Universitat de Salamanca, explorava la relació entre l’espai, la desorientació i els feminismes.
«Aquestes jornades aporten estímuls al món artístic i acadèmic, m’ajuden
a ensenyar altres sensibilitats»Sergi Quiñonero
Professor d’Educació Visual i Plàstica a la URV
L’existència d’aquestes jornades de reflexió, amb una llarga trajectòria de dinou edicions, era, per a les ponents, un lloc de trobada necessària per a acostar les realitats de l’art i transformar-l’en eines a l’aula. Per això era també normal la presència de professors d’art entre el públic, com Sergi Quiñonero: «Aquestes jornades sempre aporten estímuls i punts de partida per al món artístic i acadèmic, a mi m’ajuda a mostrar més sensibilitats en les meves classes», explicava ell. Com a professor en la URV que contribueix a la formació de nous professionals i futurs mestres, Quiñonero valorava la capacitat de «fer reflexionar i de poder transformar les coses» de les jornades del MAMT Pedagògic.
