Llop de mar i de pell daurada, l’Albert de la Guita és un home del Serrallo. Aquell barri no dormia mai: de dia els de ‘l’arrastre’ i a la nit els de la llum, al tresmall o al palangre. A totes hores se sentia el traginar dels carros pels carrers. El Serrallo que vam conèixer era una gran família que estava desperta les 24 hores del dia.
L’Albert va embarcar a la barca familiar als catorze anys. Era un nen de la postguerra que es va convertir en un nen d’abordo. Primer va ser la Laia, després la Narci i es va jubilar a la Gemma... si és que un pescador es jubila mai. Totes les seves barques tenen nom de dona, com la Mar, que ens ha donat la vida.
L’Albert de la Guita ens mira amb la mar als ulls d’un blau marí intens i els blancs ruixims de les onades, Maremar!, i recorda amb nostàlgia aquells ‘ranxets’ i ferums ‘d’abordo’, del fogó de carbó.
Pep Escoda treballa com a fotògraf professional des del 1990. Ha guanyat vint-i-un Premis Lux de fotografia i ha publicat les seves fotografies en més de 140 llibres i revistes o magazins com ‘ICON’ o ‘Forbes’.
