La retratada d’avui és vogadora del Club Nàutic de Tarragona, una enamorada de la mar Mediterrània que juga amb la seva sincronitzada palada llarga. La Lurdes bolca tota la seva energia –que és molta– en arribar a assolir les seves fites personals, però també les col·lectives del club que representa.
Des dels seus inicis, l’any 1985, fins ara, l’acompanyen els moments de solitud i llibertat que es guanya remant amb el seu esquif, bot que va batejar com a ‘Sole’. Aquesta màster del rem viu intensament la seva amistat amb Talassa, assaborint la seva essència.
Lurdes Torrell, la dona i la mar, il·lumina amb la seva intensa mirada blava mentre voga amb la proa en direcció a la igualtat que ha somiat. Sap que darrere l’horitzó n’hi ha un altre, i un altre... fins a l’infinit. Va cap allà sabent que la mar és ampla i el rem li és fidel. Com deia Claude M. Bristol: És l’esforç constant i decidit el que trenca tota resistència i acaba amb tots els obstacles.
