El jurat de la 33a edició del Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler ha declarat desert el guardó després de valorar que «cap de les 118 candidates rebudes reuneix els mèrits i el rigor que requereix un premi amb el prestigi i la dotació del Pin i Soler». Aquesta és la cinquena ocasió en què la principal distinció dels Premis literaris Ciutat de Tarragona es declara deserta.
Al respecte, la consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Inés Solé, explicava que «amb molt bon criteri, el jurat ha considerat que cap dels treballs estava a l’altura de la trajectòria, el prestigi i el nivell del premi», i afegia que «en pro de mantenir aquest nivell s’ha decidit declarar-lo desert, per la qual cosa estem satisfets d’aquesta acció valenta, perquè és millor deixar-lo desert que baixar el llistó».
Així mateix, de la trajectòria dels Premis literaris Ciutat de Tarragona va xifrar amb «més de 7.500 els treballs presentats entre les diferents modalitats, dels quals 125 han vist la llum en forma de llibre, la qual cosa ens situa com un dels premis de referència dels Països Catalans». Per acabar, la consellera va recordar que «l’important és mantenir la riquesa i salvaguardar les lletres catalanes, com un element de la nostra cultura i identitari».
Premi de Traducció Vidal Alcover
Tanmateix, obeint a aquest deure, el jurat del 23è Premi Beca de Traducció Vidal Alcover ha acordat concedir el guardó, d’entre els 11 presentats, al projecte de traducció Finnegans Wake, I, de James Joyce, en traducció de Joan Antoni Cerrato Rosselló, de Manacor, Mallorca.
«‘Finnegans Wake, I’ és una de les poques obres en què un diccionari no serveix per res, ja que només un 15% és en anglès», Joan Antoni Cerrato, Premi Beca de Traducció Vidal Alcover
Del reconeixement, Joan Antoni Cerrato va explicar que «l’última obra de James Joyce, Finnegans Wake, I, és, segons els entesos, intraduïble, però fins ara s’ha traduït a deu idiomes i el català serà l’onzè». Així, tot i el repte que té al davant, ja que a la convocatòria només va presentar les quinze primeres pàgines del text, el traductor de Manacor va assegurar que «tot i que és molta feina, faré tot el possible per estar a l’altura».
Pel que fa a la dificultat, Joan Antoni Cerrato va descriure que «és una de les poques obres en què un diccionari no serveix absolutament per res, ja que només un 15% de l’esquelet de l’obra és en anglès, la resta són jocs de paraules inventades pel mateix Joyce», i va afegir que «també està demostrat que sense una bibliografia addicional l’obra no s’entén». En qualsevol cas, el traductor va convidar endinsar-s’hi perquè «és una obra que s’ha d’escoltar, és a dir, no és una obra per llegir, és una obra per viure; una història onírica».
Premi Tinet
Pel que fa al veredicte del 26è Premi de narrativa curta per Internet Tinet, d’entre els 191 treballs presentats, el jurat ha concedit el premi al relat d’Antoni Heiztman Barceló (Porreres, Mallorca), que porta per títol El primer lloc del món. A més, el jurat ha acordat fer una menció d’honor a l’obra Escaleta del compte enrere, de Carles Ribas Pueyo, de Girona.
«És un relat que s’inspira en el tema de la mort, però una mort inconscient», Antoni Heiztman
Del text, Antoni Heiztman va avançar que «és un relat que s’inspira en el tema de la mort, però una mort inconscient. És un home que no sap que ha mort i que el món li dóna senyals del seu estat real». En aquest sentit, per a l’autor el relat «dóna a entendre que, pot ser, el pas de la vida a la mort no és tan clar com als vius ens sembla, sinó que és més un estat oníric; una idea amb la qual he jugat a través de recursos com les fases de la putrefacció, els insectes, la transformació de l’habitació en una espècie de fèretre, etc.».
Antoni Heiztman, Premi de narrativa curta per Internet Tinet. FOTO: P.F.
Per a l’autor, el premi «és un gran honor perquè m’indica que vaig per bon camí i m’anima a continuar escrivint». En aquest sentit, Antoni Heiztman ja havia quedat finalista del premi en una altra edició. «L’anterior relat també tractava el mateix tema de la mort -estic obsessionat- el vaig escriure quan era més jove per un motiu que em corprenia, en canvi, el motiu per El primer lloc del món és fruit del joc de la imaginació i el plaer estètic de crear aquest relat», va detallar.
Quant a ‘l’obsessió’ per la mort, va assegurar que «no és d’una manera negativa, ni tampoc romàntica, però sí que m’interessa el que sempre ha interessat: saber si hi ha alguna cosa més enllà». L’autor també ha valorat la influència de «les lectures que acumules i els autors, i recentment estava llegint la novel·la Solenoide de Mircea Cartarescu, sobre les grans preguntes filosòfiques transformades en literatura, i tenia ganes de fer alguna cosa semblant».
«El premi és un gran honor perquè m’indica que vaig per bon camí i m’anima a continuar escrivint», Antoni Heiztman, Premi de narrativa curta per Internet Tinet
Per acabar, com ja s’havia anunciat, el segon Premi Montserrat Abelló a la trajectòria en l’àmbit de la traducció ha estat per Joan Francesc Mira i Casterà, escriptor, hel·lenista, antropòleg i sociòleg valencià.
La gala i lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona va celebrar-se a la tarda al Teatre Metropol. Els premis són convocats per l’Ajuntament, Òmnium Cultural del Tarragonès i el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona, amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona, la Joiera Blázquez, el digital cultural Núvol i les editorials Cossetània, 1984 i Angle.
