L’escriptor Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) publica la novel·la ‘El monstre de Santa Helena’ (La Campana), una història d’aventures i fantasia ambientada al segle XIX amb protagonistes històrics com Napoleó. El volum explica la vivència de dos fills de l’aristocràcia francesa, François-René de Chateaubriand i Delphine Sabran, que el 1819 s’embarquen rumb a l’illa perduda de Santa Helena, on hi viu reclòs Napoleó Bonaparte. Els dos aristòcrates volen posar a prova el seu amor i, després de mesos de navegació, acabaran reunint-se amb Napoleó. A la ficció, apareix un monstre que altera el relat. Els personatges hauran de decidir si són assassinats o bé donen el poder a Napoleó per salvar-los de la bèstia.
Aquest monstre que trasbalsa la història de Sánchez Piñol rep el nom de Bigcrippi i plantejarà el poder del mal i com se’l pot utilitzar quan es presenta la necessitat. Per l’autor, aquest monstre pot ser una metàfora del que passa a la societat perquè actualment hi ha «moltes irrupcions en les vides que ens obliguen a decidir, per exemple, si sacrifiquem la llibertat per la seguretat. La guerra impulsada per Putin és també un Bigcrippi», ha comentat.
L’argument del treball gira entorn de la pregunta de què passaria si reuníssim en una sala la bellesa, la cultura i el poder i planteja un particular «duel» entre aquests tres elements.
François-René de Chateaubriand, Delphine Sabran i Napoleó Bonaparte representen aquests tres elements i a partir de l’arribada del Bigcrippi alterarà les relacions dels tres personatges. En concret, la problemàtica moral sorgirà quan Napoleó, que està empresonat a l’illa, s’ofereixi a derrotar el monstre a canvi de manar i encapçalar l’exèrcit.
En roda de premsa, Sánchez Piñol ha explicat que els personatges han parlat «a través seu» i que l’ha admirat com cadascun d’ells planteja unes idees raonables. «Tots tenen raó, Tots estan bojos», ha comentat. Ha expressat que la monstruositat del Bigcrippi s’encomanarà a tots els personatges.
De fet, un dels altres aspectes que li han interessat tractar és la fascinació pel mal. En el cas del personatge femení, no podrà resistir sentir certa fascinació per Napoleó.
També ha dit que no és un treball històric, sinó que ho supera i explora la ficció. «Em sento molt a gust agafant un escenari real i fent-hi una intrusió. Era molt avorrit només parlar de l’exili de Napoleó a Santa Helena», ha destacat.
L’autor ha volgut introduir el personatge fictici del monstre per trencar amb l’estructura narrativa de la història. Ho fa en el moment que els dos aristòcrates arriben a l’illa i conversen amb Napoleó. «M’interessava saber què passaria si reuníssim els tres personatges perquè són arquetips però no n’hi havia prou amb això. Bigcrippi li dona una nova dimensió i crea una atmosfera».
