Durant quatre dies, del 25 al 28 d’abril, el Dixieland tornarà a la seva essència sortint als carrers de Tarragona. Amb aquesta voluntat, el festival pretén també recuperar la col·laboració amb els restauradors i establiments tarragonins per tal que el públic pugui «gaudir de l’esperit més festivaler concentrant els concerts en quatre dies carregats d’activitat a tota la ciutat», va detallar ahir la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos.
Així, coincidint amb l’esclat de la primavera, «Tarragona es tornarà a bolcar amb el Dixieland, aquest jazz primigeni que ja forma part de les nostres agendes», afegí la regidora, qui va fer una crida a «tots els bars, restaurants i establiments que vulguin organitzar activitats coincidint amb el festival».
Els requisits essencials per a participar, que es faran públics pròximament, seran que les actuacions estiguin vinculades en l’àmbit estilístic a l’eix temàtic del festival i una declaració responsable en matèria d’espectacles. «Recuperem aquesta convocatòria de participació i reprenem aquesta idea de festival obert al voltant de la música jazz», conclogué la regidora.
El cartell
Paral·lelament, ahir també es va presentar el cartell del festival obra de la dissenyadora Anna Pons, de qui la regidora de Cultura destacà que «formada a l’Escola d’Art de Tarragona, ha col·laborat amb diversos estudis d’interiorisme, arquitectura i disseny gràfic, i actualment fusiona totes dues disciplines sota la seva marca personal que va nàixer l’any 2021».
Així mateix, Sandra Ramos va afirmar que «enguany també s’ha volgut apostar per una imatge que ens apropi als orígens del festival, amb la implicació de la ciutat en tots els àmbits, tant municipal, com dels músics que s’hi van avesar des del primer moment i encara continuen incorporant noves generacions».
Enguany s’ha apostat per una imatge que apropa als orígens del festival
En relació amb el disseny, Anna Pons va detallar que «he volgut crear una imatge transgressora que pugui revifar la identitat del Dixieland, un festival de carrer, ple d’espectacles participatius i proper a tota mena de públics». Així, amb la mirada posada en la proximitat, «a través del llenguatge fotogràfic he recollit imatges de diferents èpoques, tant de músics com de ballarins i ballarines, des dels orígens del jazz fins a l’actualitat, tot això resumit en una narrativa gràfica que barreja als protagonistes i interactua amb l’esperit de diversió i festa».
En l’àmbit tècnic, explicà la dissenyadora, «he barrejat el collage i juntament amb una tipografia dinàmica i colors vius, com el vermell». Així doncs, «uneixo aquests personatges a través d’una columna vertebral de forma abstracta, que és una part fonamental del cos que s’activa quan ens movem i ballem, i que al mateix temps simbolitza un emblema de la ciutat que és la bandera de Tarragona, a més de representar de forma abstracta, les tecles d’un instrument de vent, predominant a les bandes de dixieland», afegí la dissenyadora.
Amb tots aquests elements, Anna Pons confià en «donar peu a un festival ple de festa i amb molt de ritme».
