Pronunciar el nom de Josep Xufré és sinònim del topònim Creixell. Aquest 1 de gener ha “abraçat amb ganes”, diu, la jubilació, després de 37 anys de servei a l’Ajuntament exercint, com a tal, en diverses àrees del funcionariat. A banda de la feina i responsabilitats professionals, la figura del Pep Xufré, tot i no haver nascut al poble, des de la seva arribada, amb la seva bonhomia, sempre s’ha bolcat a la comunitat, en la vida associativa i cultural de Creixell. No en va, ha esdevingut cofundador de la majoria d’entitats cíviques, tant esportives com de la cultura popular, a les quals vol continuar donant suport de forma activa.
Quina és la diferència que més has notat, de la vida activa a la jubilació?
Que el despertador ja no sona a un quart de set del matí, per entrar a treballar a les set. És increïble!; un gran canvi. En el meu cas sí que s’ha complert, fil per randa, la dita: “Any nou, vida nova”, atès que vaig acabar la vida laboral el 31 de desembre i començar de jubilat l’1 de gener. No obstant això, no em quedaré de braços plegats i seguiré al costat de les entitats i altres escomeses de manera altruista.
De quina feina t’has jubilat?
Com a funcionari de carrera, responsable tècnic de l’Oficina de Turisme de l’Ajuntament de Creixell.
Satisfet?
Del tot. Satisfet per haver pogut treballar d’acord amb la meva vocació de servei a la comunitat; constatar, a peu de carrer, l’agraïment dels convilatans i el reconeixement de l’Ajuntament expressat per l’actual alcaldessa, Montserrat Muñoz, per la feina feta. Em considero molt ben recompensat.
Al Pep Xufré, alguns el coneixen com el “Puchero”. És per allò de remenar el “puchero”?
No pas (riu). Sempre he anat manat, fent allò que m’han encarregat els set alcaldes als quals he servit i que han confiat en mi. Això ve de quan, amb 14 anys, vaig tenir la meva primera moto, que era una Puch i l’unica d’aquesta marca que hi havia al poble.
Com vas aterrar a Creixell?
Nascut a Sant Feliu de Llobregat, quan tenia 11 anys, amb els pares i el germà vam visitar Creixell a les vacances. El 1972 el pare va comprar una parcel·la i hi va construir la segona residència. En acabar la mili, l’octubre de 1982 l’Ajuntament de Creixell buscava personal per treballar en la construcció de clavegueram i ho vaig fer durant un any. Posteriorment, em sortia feina en una immobiliària de Vilafortuny, per treballar després a la recepció del càmping l’Alba de Creixell
D’altra banda, l’any 1987 aprovo les oposicions a auxiliar de policia local de Creixell i després del període de formació vaig passar d’auxiliar a agent del cos de Policia Local, com a funcionari de carrera.
I de policia a “fer Turisme”, oi?
Això és el que diuen alguns (fa broma) quan la regidoria de Turisme participa cada any a les moltes fires del sector per promocionar i donar a conèixer Creixell com a plaça turística. El turisme és el motor econòmic del municipi, en substitució del passat agrícola. Va ser el 1999 que la llavors alcaldessa, Rosa Maria Bertran, em va proposar passar als serveis administratius de l’Ajuntament, concretament com a responsable tècnic de l’Oficina de Turisme. I així fins a la jubilació, a cal Cabaler, seu del departament de Turisme, Cultura i Festes.
Però el Xufré ha fet i fa moltes coses més...
Com que jo era nouvingut, “el foraster”(bromeja), en un poble molt més petit de com és ara i, per tant, de tarannà més tancat, de seguida vaig voler implicar-me en la societat creixellenca i formar part d’una bona colla d’amics. Al llarg dels anys hem impulsat diverses entitats i associacions, de les quals sóc cofundador com ara el Centre Cultural i Esportiu, la Comissió de Festes, el Grup de Teatre, la Colla Gegantera i els Tabalers, la colla Esmarris, el Ball de Diables...on espero continuar.
La feina dinamitzadora, tres dies a la setmana, que es fa des del Punt Jove, amb molta participació de la joventut, fa pensar que les noves generacions prendran el relleu i agafaran la responsabilitat de donar continuïtat a la vida associativa, cadascun segons les seves preferències, la qual cosa és una valuosa contribució per mantenir la identitat com a poble, tot i la quantitat de gent nouvinguda.
La comunicació, la teva altra gran dedicació
Efectivament. La redacció i distribució als mitjans, de notes de premsa sobre l’actualitat municipal, en tots els àmbits, ha sigut una constant. A la dècada dels 80 inclús vaig exercir com a corresponsal del Diari, a Creixell, cosa que no agradava massa als polítics del moment els quals volien fer un filtratge de les informacions. Paradoxalment, després em van confiar la creació i gestió de facebook de l’Ajuntament per a la informació municipal, fins ara, sovint havent de fer equilibris per les pressions de les diferents forces polítiques representades al consistori.
Paral·lelament, des de fa 16 anys, amb la Lola Palomares, coadministrem els canals de Facebook i Instagram, independents, sobre informació local, amb més de 6.000 seguidors. Seguirem...
