Meritxell Serret: «La reforma del Codi Penal confirma que la negociació és el camí»

Consellera, està segura que no està sent espiada en aquest precís moment?

Bona pregunta... i és una resposta complexa, perquè jo... no ho sé. Jo vull creure que després d’haver-se fet evident el cas Pegasus, això s’ha aturat. Una de les reclamacions que s’ha fet al Govern espanyol és que hi hagi tota la transparència i assumpció de responsabilitats, i el compromís de no repetir un espionatge il·legal que s’ha identificat en 65 casos. Però encara ens falta més informació, compromisos i garanties. Jo no vull estar condicionada per si m’estan espiant. Jo actuo com si no, i vull creure que no.

El motiu de la seva estada a Tarragona ha estat mostrar al cos consular la Vall de l’Hidrogen. Què han visitat?

La visita al Port de Tarragona ha estat tot un èxit. Els membres del cos consular, i algun representant d’ambaixada desplaçat expressament, han pogut constatar que el Port de Tarragona és un dels principals de l’Arc Mediterrani, i que l’aposta per la Vall de l’Hidrogen Verd és una prioritat estratègica del Govern, sobre la qual farem un acord de Govern els propers dies per reforçar encara més tota la coordinació necessària per tirar endavant el projecte. El motor és aquí, a Tarragona, sobretot amb la presència de la indústria química i petroquímica, que ha agafat el compromís de descarbonitzar-se.

Aquest acord de Govern sobre com reforçar la Vall de l’Hidrogen, en què consistirà?

El Govern crearà un grup de treball interdepartamental en descarbonització de la indústria i la mobilitat i impuls de l’hidrogen, amb la voluntat de cooperar amb la societat civil i tenir la màxima implicació en la nova governança de la Vall. Hi ha una aposta claríssima del Govern per l’hidrogen verd. L’acord entre Portugal, Espanya i França de fer aquesta connexió entre Barcelona i Marsella amb l’H2Med reforça encara més la potencialitat que té Catalunya de crear tot un ecosistema al voltant de l’hidrogen verd. Necessitem com a Govern assegurar que hi ha tot el treball interdepartamental necessari per acompanyar l’aposta industrial, empresarial i de recerca. Un dels elements és el Centre Català per la Descarbonització de la Indústria, que ja es va anunciar que es farà a Tarragona, amb un compromís de 5 milions d’euros.

L’hidrogen verd és ‘greenwashing’ i interessa sobretot el sector gasístic, denuncia Greenpeace. Què hi diu?

Totes les opinions són respectables, però tenim per davant el gran repte de la neutralitat d’emissions de carboni, i hem d’avançar en la transició energètica. L’electrificació és importantíssima en tot el desenvolupament de renovables, i ja hi estem apostant enormement per avançar en la implantació de plantes fotovoltaiques i eòlica. Hi ha activitats que necessiten un ús intensiu d’energia, i una de les opcions que sembla que pot ser clau és l’hidrogen verd. La UE hi està enfocant bona part dels fons, i des de Catalunya hi volem ser. La descarbonització de la química i la petroquímica és essencial pel seu impacte directe en la neutralitat de moltes altres activitats i sectors. Cal ajudar-hi.

Quin és el pressupost del seu departament?

Estem molt contents perquè hem arribat a màxims històrics, i hem aconseguit una aposta que supera els 100 milions d’euros i que ens permet consolidar i avançar en el desplegament de delegacions al món. Tenim més delegacions que mai, 20. Una altra de les línies essencials del departament és la cooperació al desenvolupament, per poder donar un pas important en l’objectiu del 0,7% del PIB.

El president Aragonès ha dit: «Obrirem les delegacions que calgui per defensar els interessos de Catalunya». És que la infraestructura del Govern espanyol no els defensa?

Tenim clar que Catalunya gaudim d’aquestes plenes competències, i de la capacitat, i tenim el contacte més directe amb la ciutadania i amb tots els àmbits. L’acció exterior és una prioritat del Govern.

Actuen lliurement al cent per cent les delegacions a l’exterior i el Diplocat?

Dintre del nostre marc de treball i de competències, actuem tan lliurement com podem. Aquesta és la nostra vocació. El que volem és establir relacions de confiança, millorar la credibilitat de la nostra pròpia acció de govern i de la societat catalana, sobretot en el marc de la UE però també amb altres països.

Han quedat enrere els efectes del 155, i les converses per a l’acord de pressupostos amb el PSC, quan es va parlar de restringir les delegacions?

Evidentment el 155, i abans fins i tot del 155, hi va haver una acció de certa part de la diplomàcia espanyola per intentar limitar o controlar l’acció exterior de la Generalitat. No seré jo qui diré què ha de fer o deixar de fer la diplomàcia espanyola. El que tenim clar al Govern és que Acció Exterior té unes competències, una vocació, unes necessitats i unes oportunitats, i actuarem.

Les suspicàcies que sempre hi ha hagut per part de Madrid sobre Acció Exterior han desaparegut?

Això ho hauria de preguntar al Ministeri d’Exeriors. Jo insisteixo: per part nostra hi ha hagut accions, denúncies que encara estan al Tribunal de Comptes, i en diferents jutjats, i que veiem com una part més de la causa general contra l’independentisme. Però a dia d’avui tenim les plenes competències i seguirem exercint-les.

Entre els interessos de Catalunya hi ha, com hi havia hagut abans, internacionalitzar el procés? O ara es tracta d’internacionalitzar la taula de diàleg?

Jo crec que el que s’ha fet i s’intenta fer sempre és explicar el país en totes les seves dimensions, també en la part política, ja que també hi ha un interès per part dels altres països. Per tant, sempre, quan es fa acció exterior, s’explica quin és el context polític, i un Govern explica quin és el seu projecte polític. Això és normal en tots els governs. Per tant, quan fem reunions i ens pregunten quina és la situació política, expliquem que hi ha una taula de negociació, que el Govern català ha impulsat i continua impulsant una taula de negociació entre els dos governs. I també que el Govern de Catalunya està ara compromès no només amb desjudicialitzar el conflicte polític i tornar-lo a la via política, sinó amb avançar en la solució política i democràtica que sabem que té un ampli consens en la societat catalana com ens diu el CEO persistentment en les diferents enquestes, i que és el referèndum acordat.

El món «encara ens mira», en referència al conflicte entre Catalunya i Espanya?

Jo crec que el món és conscient que hi ha un conflicte. El món és conscient que hi ha hagut presos, que hi ha exiliats i processos judicials. És evident que des d’aquell moment més àlgid del 2017 –i els anys anteriors amb les manifestacions massives– i de les imatges de l’1-O, de les que encara hi ha memòria, hi ha hagut una pandèmia, i ara hi ha una guerra, i l’agenda informativa té prioritats. Però hi ha consciència que el conflicte persisteix. Sempre se’ns acaba preguntant com està el conflicte, què està passant, com està evolucionant aquest conflicte.

En la seva visita a Colòmbia amb el president Aragonès, vostès van ser rebuts pel president de la Cambra de Representants, i a xarxes va cridar molt l’atenció la fotografia amb una minisenyera col·locada com es va poder al costat de la bandera espanyola, més gran. Va ser una humiliació?

Per a mi no. Per a mi el que és més important de ressaltar d’aquell viatge és que demostra que s’ha estat treballant molt i amb rigor els darrers anys, amb el president Aragonès, per recuperar capacitat d’interlocució internacional al més alt nivell. També amb la Comissió Europea, amb reunions amb comissaris que des del 2015 no es tenien.

Com és que durant set anys Catalunya va perdre aquesta interlocució amb la Comissió Europea?

Perquè formava part de l’entorn del conflicte i hi havia tota una estratègia de la diplomàcia espanyola d’intentar aïllar i frenar la capacitat de relació internacional de Catalunya. I això ho estem recuperant. D’aquí també l’anunci de la delegació a Colòmbia.

Quina valoració fa dels tres mesos de vigència de la reforma del Codi Penal pactada entre PSOE i ERC?

D’entrada, positiva, en la mesura que és un dels passos que confirmen i reafirmen que l’estratègia de la negociació és el camí, i que hi hem de persistir. Ha servit per derogar un delicte, el de sedició, que havia quedat palès en sentències de nivell europeu que era anacrònic i no tenia cap mena de sentit. Amb el mal gust de boca que ara hi ha una batalla per la interpretació, i que hi ha estaments del poder judicial que són reticents a interpretar la reforma del delicte de malversació d’acord amb l’esperit de la norma que es va aprovar al Congrés. Caldrà esperar a com evolucionen aquestes interpretacions. Queda molta feina per fer en tota l’estratègia de desjudicialització.

Vostè està a l’espera de la sentència del TSJC en el seu processament per desobediència greu. Què creu que passarà?

Estic preparada per a tots els escenaris possibles.

Per la inhabilitació també?

Vistos els antecedents, m’he de preparar per tots els escenaris possibles, però no renunciaré mai a la meva defensa, ni a seguir lluitant perquè es reconegui que organitzar un referèndum no és delicte, i que les decisions d’un Parlament i d’un Govern que hi respon han de tenir un valor.

Vostè va marxar a Bèlgica amb el president Puigdemont i altres consellers. Com van ser les relacions ente vostès allà, i com és que ara s’escenifiquen les crítiques amb tanta duresa, com ha passat darrerament amb les declaracions de l’exconsellera Ponsatí?

L’independentisme sempre ha sigut divers...

Vol dir que no es barallen ara més que abans... Ni tan sols el temps passat a Bèlgica ha servit per unir?

Una cosa és unir, i una altra uniformitzar. La diversitat és important i necessària en una democràcia. Discreparem políticament, tindrem estratègies de defensa que no seran iguals, però això no treu que a nivell personal, aleshores, i per a mi ara i sempre, la solidaritat, l’empatia i l’estima hi seran.

Vostè també creu que l’1-O no va tenir prou legitimitat interna?

L’1-O va ser una expressió democràtica de primer ordre, però no va ser suficient per aconseguir aquesta plena legitimitat i el reconeixement internacional. Hi va haver una part de la societat catalana que no es va sentir interpel·lada. No es pot menystenir el que va ser l’1-O, perquè va ser una victòria de la democràcia que la gent es mantingués ferma defensant les urnes malgrat la violència. Amb aquest bagatge, i amb tot el que ha passat després, hem de treure aprenentatges, reforçar les fortaleses d’aquell dia i treballar per allò que ens va faltar, per tornar-hi.

I el Govern i el president, amb només el suport de 33 diputats, en té, de legitimitat interna?

El Govern és legítim, evidentment. Al president l’ha escollit el Parlament, i ara com ara ningú no li ha pres.

Vol dir que ningú ha presentat una moció de censura i l’ha guanyat, però el pacte que el va fer president ja no existeix.

Ara com ara, el president de la Generalitat és Pere Aragonès, amb tota la legitimitat. El Govern és plenament legítim. El que estem fent i crec que ho hem demostat amb l’aprovació dels Pressupostos és posar en pràctica la vocació de construir consensos, per ser útils a la ciutadania.

Creu que té sentit una comissió sobre un eventual acord de clarredat per fer un referèndum, quan ja l’any 2013 la Generalitat va crear el Consell Assessor per a la Transició Nacional, que va fer fins a 18 informes sobre com fer la independència?

Té sentit avançar en aquest acord de claredat, en línia amb el gran consens de gairebé el 80% de la ciutadania catalana que considera que cal una solució política, que cal poder votar sobre el futur polític del país. Hi estan a favor també votants del PSC, de Cs, i del PP. És aquest consens el que ens obliga com a polítics a concretar-lo. Persistir és el camí.