Un equip d'arqueòlegs ha trobat una dent i un fragment de parietal d'un nen neandertal d'entre 7 i 9 anys d'edat en la Cova de les Teixoneres, a Moià (Moianès), on per primera vegada s'han localitzat fòssils d'un homínid, amb una antiguitat de 50.000 anys.
Els estudis que s'estan portant a terme entre l'IPHES, la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) i el CENIEH estan obtenint dades molt significatius per entendre com van evolucionar els ecosistemes a la zona en funció dels canvis climàtics i com les poblacions del Paleolític mig eren capaços d'adaptar-se als constants canvis, segons han comentat els codirectors de l'excavació.
En roda de premsa en les coves, els arqueòlegs del Centre Nacional d'Investigació de l'Evolució Humana (CENIEH) i de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) han subratllat la importància del descobriment d'aquestes peces de fa 50.000 anys, ja que no és freqüent trobar restes humanes en jaciments arqueològics pleistocens.
La campanya d'excavació d'aquest any en la Cova de les Teixoneres ha estat rellevant, segons els arqueòlegs, ja que, a més d'una important quantitat de restes faunístics i indústria lítica recuperats, s'ha localitzat la dent de llet d'un nen neandertal que va viure fa més de 50.000 anys a la zona del Moianès.
En concret, es tracta d'un caní inferior que presenta un elevat grau de desgast i que s'estima que podria correspondre a un individu d'entre 7 i 9 anys d'edat, el que cobra una gran importància perquè en el registre prehistòric europeu figuren restes de diversos nens de diferents edats, però el nombre de canins inferiors és molt escàs.
La dent manté encara tota l'arrel, el que indica que no va caure per causes naturals normals, com per exemple el reemplaçament dental.
A aquesta troballa se li suma el descobriment d'un fragment de parietal que també podria pertànyer a un nen.
Les dues peces obren ara noves perspectives en la investigació que s'està efectuant en el jaciment per conèixer qui van ser els seus habitants.
En el cas del caní, el seu estudi detallat ha de permetre conèixer el gènere del nen i ajudar a entendre com es produïa el pas des de la infància a la pubertat entre els membres d'aquesta espècie humana.
A més, es podran efectuar estudis paleogenètics per veure les relacions de filogènia dels grups humans de la regió del Moianès amb els habitants de les diferents regions europees del mateix període.
La troballa de la peça dental ha estat confirmada pel professor José María Bermudez de Castro, del CENIEH, i per la doctora María Martinón-Torres, de la University College de Londres.
Els arqueòlegs esperen que en les pròximes campanyes d'excavacions puguin trobar noves restes que permetin descobrir com va arribar el nen, un dels pocs neandertals trobats fins ara a Catalunya, a les coves de Moià
La Cova de les Teixoneres, que forma part del complex de les Coves del Toll, són conegudes per contenir un important registre de la presència de neandertals a la regió de la Catalunya Central.
La campanya d'excavació d'aquest any en la Cova de les Teixoneres, que s'està desenvolupant entre el passat 5 d'agost fins a dimecres que ve 24 d'agost, compta amb el suport de l'Ajuntament de Moià.
La importància científica que està adquirint el jaciment ha permès comptar amb investigadors de diferents institucions espanyoles, així com d'altres països, com l'Università degli Studi de Ferrara (Itàlia), Tel Aviv University (Israel) i Binghamton University, de Nova York (EUA).
Els estudis en aquests jaciments formen part d'un projecte d'investigació titulat "Compartint l'Espai: la interacció entre homínids i carnívors en el nord-est Peninsular", finançat per la Generalitat i dirigit per Ruth Blasco, investigadora del CENIEH, Jordi Rosell (IPHES-URV) i Florent Rivals (ICREA-IPHES). EFE.
