Davant un accident químic en una indústria que provoqui una fuita tòxica o qualsevol efecte perillós en zones properes a habitatges o zones habitades, la millor actuació que pot dur a terme la ciutadania és confinar-se a l’edifici on es trobi o, en cas que sigui al carrer, en l’edifici més proper.
Per saber si cal el confinament cal seguir els canals oficials del nostre ajuntament o de la Generalitat (@emergenciescat) o els mitjans de comunicació que es faran ressò dels missatges oficials. A més, si a la zona on us trobeu cal el confinament i hi ha instal·lades sirenes, s’activaran i sentireu el seu so característiques (tres senyals d'un minut de durada separats per silencis de cinc segons que s’identifica per una pujada i baixada del so).
No és un confinament com el que hem tingut en etapes de la pandèmia, que simplement volia dir no sortir al carrer. En cas d’accident químic no només hem d’estar dins un edifici sinó que també hem de tancar totalment portes i finestres, desconnectar la ventilació exterior i, si podem, situar-nos en l’habitació més interior que trobem. Això és el millor que podem fer. I el pitjor que podem fer és just al contrari, auto-evacuar-nos, sortir corrents, agafar el cotxe i marxar... qualsevol d’aquestes accions ens posarà en perill davant una fuita química perquè a l’exterior d’un edifici els efectes de l’accident sempre són pitjors: més toxicitat, més radiació en cas d’incendi i més sobrepressió o caiguda de fragments en cas d’explosió. Marxar amb el cotxe tampoc és segur perquè a dins del vehicle no estarem protegits en cas de fuita tòxica. A més, en cas de sortir, encara empitjorem més la situació ja que ocupem les vies per on han d’arribar els vehicles dels serveis d’emergència.
El confinament es pot fer al mateix edifici on es trobem, sigui un habitatge, una oficina o una botiga. No hem d’intentar arribar a casa si s’ha determinat el confinament.
Si l’accident ens sorprèn estant a l’exterior, al carrer, caldrà que entrem en una botiga, en un local o en qualsevol altre edifici proper.
Si estem circulant amb el cotxe per una zona urbana cal aparcar i refugiar-se dins de l’edifici més proper. Si estem per una carretera i no hi ha cap edifici proper, cal pujar les finestres, aturar la climatització i intentar arribar al lloc més proper on hi hagi un edifici i entrar-hi.
I en el cas que hi hagi un accident químic amb una fuita tòxica i les criatures siguin a l’escola o a l’extraescolar, o bé si els nostres avis estan en una residència o al casal, és bo anar-los a buscar? No. En cap cas ho hem de fer perquè ens posaríem en perill a nosaltres mateixos i a ells i elles. Les escoles i altres centres educatius, així com residències d’avis i altres espais similars de la demarcació de Tarragona saben què han de fer en cas d’accident químic: confinar-se també fins que passi el perill a l’exterior.
No tots els accidents químics suposen un risc per a la població a l’exterior de les indústries i per tant no sempre caldrà el confinament. També pot ser que el confinament només sigui necessari en una zona, la més propera a la indústria, però no a tot arreu. Per això és important seguir les xarxes socials oficials, els mitjans de comunicació i si on som hi ha sirenes d’avís, estar atents per si s’activen.
Un cop confinats no podem sortir fins estar segurs que s’ha indicat oficialment que ja no és necessari el confinament perquè el risc a l’exterior ha desaparegut.
Si sentim molèsties o bé si tenim dubtes, és millor que ens confinem i comprovem les informacions oficials.
Cal recordar que només hem de trucar al 112 si ens trobem malament i necessitem els serveis d’emergència de forma urgent.
El PLASEQTA, el Pla d’emergència química de la Generalitat específic per les comarques de Tarragona, recull els protocols d’avís, coordinació i reacció de tots els organismes implicats en la resposta a un accident amb substàncies perilloses en una indústria química. Els ajuntaments on estan aquestes indústries i els que poden patir els danys en cas d’accident han de disposar del seu propi pla d’emergència on es preveu l’actuació municipal.
Finalment, les indústries de risc químic han de disposar de plans d’autoprotecció on s’estableix la resposta dels seus serveis d’emergència a l’interior de l’activitat. Els tres nivells de plans d’emergència estableixen un sistema integrat de resposta que busca minimitzar els efectes que pot tenir un accident químic en la població.
