L’advocat de Clara Ponsatí, Gonzalo Boye, ha enviat un escrit al magistrat instructor de la causa del procés al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, comunicant-li que l’eurodiputada de Junts no compareixerà a la citació d’aquest dilluns a les 11 hores.
Boye argumenta que Ponsatí té feina al Parlament Europeu amb sessions convocades de diverses comissions la qual cosa «resultaria en qualsevol cas incompatible amb qualsevol compromís de qualsevol índole a centenars de quilòmetres de Brussel·les». A més, en l’escrit l’advocat esgrimeix la immunitat parlamentària de Ponsatí com a eurodiputada la qual cosa considera que hauria de fer suspendre el procediment judicial.
Boye també remarca que «estan pendents de resolució diversos recursos que corroboren la il·legalitat del present procediment» i «la vulneració de diversos drets fonamentals» de Ponsatí. L’advocat ja havia confirmat al matí en una entrevista a TV3 que l’eurodiputada no compareixeria, tal com havia insinuat reiteradament Ponsatí.
«Ja ha arribat a Brussel·les o està de camí», ha dit Boye. Ponsatí ha fet una piulada confirmant que no és a l’estat espanyol. «Plou a Flandes», ha piulat aquest matí. Aquesta tarda, a les 15 hores, Ponsatí té convocada una reunió del comitè d’Indústria, Recerca i Energia del Parlament Europeu. «Jo demà treballaré, tinc feina», va afirmar ahir diumenge l’eurodiputada de Junts.
Titular de la comissió
En l’escrit, Boye subratlla que Ponsatí és membre titular d’aquesta comissió i que aquest dilluns també hi ha sessió de la comissió d’Afers Econòmics i Monetaris de la qual l’eurodiputada és membre suplent, «amb dret a participar en les seves sessions».
D’aquesta manera, Ponsatí planta Llarena que l’investiga per un delicte de desobediència per la seva implicació en l’organització del referèndum de l’1-O. Si bé l’exconsellera d’Educació estava a Barcelona diumenge firmant llibres per Sant Jordi, aquest dilluns no apareixerà a Madrid.
Amb tot, ara queda per veure quines mesures decreta finalment Llarena i si torna a emetre una nova ordre de detenció a Espanya contra ella. En cas que s’ordeni la seva detenció, Llarena també haurà de decidir si exigeix als cossos policials que traslladin l’eurodiputada a Madrid perquè faci la declaració indagatòria pel cas de l’1-O, com suggereix en la interlocutòria del 28 de març.
El magistrat instructor la va avisar que no comparèixer comportaria «la modificació de la seva situació personal i de la seva conducció davant» del Suprem «per la força pública». Aquell dia va optar per deixar-la en llibertat a Barcelona i citar-la a declarar aquest 24 d’abril. Ponsatí, que té immunitat provisional, havia d’assistir al ple del Parlament Europeu el 25 d’abril.
Tornada a Catalunya
Ponsatí va tornar a Catalunya el 28 de març travessant la frontera francoespanyola sense entregar-se a les autoritats després de cinc anys a l’exili. Després d’explicar en roda de premsa que no pensava fer «cap pacte amb l’Estat» arran de la derogació del delicte de sedició, l’eurodiputada va ser detinguda a la plaça de la Catedral de Barcelona pels Mossos d’Esquadra, que la van portar directament a la Ciutat de la Justícia.
Posteriorment, va quedar en llibertat i va viatjar a Brussel·les per participar en la sessió plenària de l’Eurocambra. Des de llavors, ha tornat diverses vegades a Catalunya. La darrera, ahir mateix per Sant Jordi.
Canvis per la derogació de la sedició
Amb 66 anys acabats de complir, Ponsatí va fer aquest pas després que Llarena revisés l’acusació contra els líders independentistes encara no jutjats en la causa de l’1-O arran de la derogació de la sedició pactada entre el govern espanyol i ERC.
Precisament, Ponsatí només estava acusada d’aquest delicte, a diferència de l’expresident Carles Puigdemont, l’eurodiputat Toni Comín i l’exconseller Lluís Puig, que s’enfronten a un delicte de malversació.
Amb la recent reformulació de la causa del ‘procés’ al Suprem, Ponsatí s’exposa a un delicte de desobediència, que no comporta penes de presó. Llarena ha rebutjat processar-la de moment pel nou tipus agreujat de desordres públics, com volien la fiscalia i l’Advocacia de l’Estat.
A més, Llarena va prometre a Ponsatí i Marta Rovira -també acusada de desordres públics- que «la detenció es limitarà al temps estrictament indispensable per garantir la continuació del procés».
La causa contra Ponsatí
Pocs mesos abans del referèndum d’independència del 2017, Ponsatí va entrar al Govern de Carles Puigdemont com a responsable de la conselleria d’Ensenyament, encarregada de l’obertura de les escoles com a col·legis electorals.
Després de l’1-O i la posterior votació de la declaració d’independència al Parlament, Ponsatí va marxar a Bèlgica i allà va rebre la primera ordre de detenció europea de l’Audiència Nacional, que l’acusava d’un delicte de rebel·lió pel seu paper en el referèndum.
Quan es va retirar aquesta primera euroordre a principis del 2018, Ponsatí va instal·lar-se a Escòcia, on es va reincorporar com a catedràtica d’Economia i Finances a la Universitat de Saint Andrews.
Especialista en Teoria de Jocs i Economia Pública, Ponsatí té una llarga carrera acadèmica amb estades a diverses universitats dels Estats Units, com Georgetown o Princeton. «La diferència entre viure a l’estranger i viure a l’exili és que ara no puc tornar a casa», escrivia el 2022 en el seu llibre de memòries.
El tribunal d’Edimburg
La segona i tercera euroordre de Llarena la va enganxar ja a Escòcia. Aquesta última ja era només per un delicte de sedició, ja que el Tribunal Suprem la va canviar en sintonia amb la sentència per la causa del ‘procés’ del novembre del 2019.
Tanmateix, Ponsatí s’exposava a una condemna a més de 10 anys de presó. A principis del 2020, l’exconsellera va entrar al Parlament Europeu com a eurodiputada de Junts gràcies a la nova distribució d’escons pel Brexit i va tornar a Brussel·les.
Per això, Escòcia va tancar definitivament el cas per la seva extradició l’agost del 2021. El tribunal d’Edimburg va considerar que Ponsatí ja no estava sota la seva jurisdicció i que, per tant, calia finalitzar el procés judicial per extradir-la a Espanya.
L’eurodiputada de Junts quedava pendent doncs dels tribunals belgues, que continuen a l’espera dels tribunals europeus per abordar una eventual quarta euroordre contra els líders independentistes a l’exili.
Ara bé, amb la reforma del Codi Penal, el Suprem només ha refet l’ordre de detenció a Espanya contra ella per un delicte de desobediència, que no comporta penes de presó i que, per tant, fa inviable una euroordre.
En els seus darrers escrits, Llarena nega que hagi de demanar un nou suplicatori al Parlament Europeu perquè l’ordre de detenció a Espanya és «nacional». El magistrat també rebutjava que els delictes hagin prescrit, tal com argumentava la defensa de l’eurodiputada en l’últim recurs presentat al Suprem.
Immunitat provisional
Ponsatí gaudeix actualment la immunitat europarlamentària cautelar que li va concedir el Tribunal de Justícia de la UE a finals de maig del 2022. El Tribunal General de la UE (TGUE), primera instància a Luxemburg, encara ha de resoldre la demanda de Ponsatí, Puigdemont i Comín contra el Parlament Europeu perquè, segons ells, els hi va retirar la protecció de forma irregular. L’eventual decisió del TGUE es pot apel·lar en última instància al TJUE.
El TJUE va concedir la immunitat perquè considerava demostrat la «previsibilitat de la seva detenció i entrega a les autoritats espanyoles si no se suspèn l’execució de les decisions del Parlament mitjançant les quals es va suspendre la seva immunitat». «L’eventual detenció (per una euroordre) els hi podria causar un perjudici greu i irreparable. El mateix passaria, a fortiori, amb l’entrega dels recurrents a les autoritats espanyoles, que podria donar lloc a una privació de llibertat a llarg termini», apuntava l’auto del TJUE.
Llarena considera que la immunitat europarlamentària «protegeix davant l’obertura de processos concebuts per alterar i pertorbar el funcionament normal de la cambra legislativa, no per impedir el desenllaç d’una causa penal en la qual el diputat o senador electe ha estat ja processat».
Per aquests casos, el magistrat del Suprem creu que «l’exigència d’autorització legislativa perquè el poder judicial culmini un procés penal iniciat quan els processats no eren diputats o senadors electes, suposaria subordinar l’exercici de la potestat jurisdiccional a una tutela parlamentària aliena a l’equilibri de poders dissenyat pel poder constituent».
