10.000 soldats d’Anníbal Barca i 20.000 romans comandats per Gneu Corneli Escipió es van enfrontar el 218 aC a l’interior del Camp de Tarragona, durant la Segona Guerra Púnica. L’exèrcit cartaginès, comandat per Hannó, va ser derrotat en aquesta coneguda com a ‘batalla de Cissa’, en referència a la ciutat ibèrica propera a l’enfrontament i que, en realitat, correspondria a Valls, a l’antiga ciutat ibèrica del Vilar.
Així ho indiquen troballes fetes al jaciment de l’entorn del Vilar, com l’incendi que va acabar amb la ciutat després de ser assetjada –datat el 218 aC–, així com la presència de monedes hispanocartagineses a l’exterior de la ciutat, el que indicaria la presència d’un exèrcit, tenint a més en compte que els cartaginesos van controlar el nord de l’Ebre durant pocs mesos.
Les excavacions treuen a la llum, any rere any, nous detalls sobre aquesta antiga ciutat ibèrica i, just aquest mes d’abril, ha finalitzat una nova campanya, dirigida per Jaume Noguera. Tot i així, demostrar de forma inequívoca que el jaciment del Vilar correspon a Cissa «és molt difícil», admet l’arqueòleg, que aquest dijous, 24 d’abril, explicarà els detalls de les darreres excavacions en un acte a l’Institut d’Estudis Vallencs (IEV), a les 19.30 h. Mentre no aparegui alguna inscripció explícita aquesta seguirà sent una hipòtesi, diu Noguera, tot i els sòlids indicis.
Les excavacions indiquen que l’antiga ciutat ibèrica del Vilar hauria estat, primer, assetjada pels cartaginesos. I així ho demostraria la troballa de projectils d’artilleria de torsió (que en aquell moment tan sols utilitzaven els cartaginesos) clavats al sostre de cases incendiades. Amb la ciutat dominada, els cartaginesos s’haurien assentat a l’exterior de Cissa, ciutat que, segons les darreres excavacions, hauria seguit parcialment en actiu. De fet, en aquesta darrera campanya, s’ha intervingut una casa que no va ser cremada, així com també un habitatge incendiat, però amb evidències que, posteriorment, algú hi va fer modificacions per tornar-la a habitar.
En paral·lel, els romans desembarcaven a Empúries el 218 aC i, després de conquerir la costa, van iniciar la marxa cap a l’interior, a la recerca dels 10.000 soldats que havia deixat Anníbal a territori recentment conquerit, mentre que el militar cartaginès avançava cap a Itàlia. La trobada va acabar desembocant a la batalla de Cissa, al costat d’una ciutat ibèrica que, sembla a ser, els romans ja van trobar assetjada, la qual cosa coincidiria amb les troballes del Vilar.
Ciutat de 5.000 habitants
Es calcula que la ciutat ibèrica tenia uns 5.000 habitants, ocupava entre 6 i 8 ha i comptava amb una muralla de 8 metres d’amplada, i un fossat de 5 m de fondària i 14 d’amplada. En les campanyes que es realitzen des de 2021, s’han localitzat diversos barris, carrers de 6 metres, magatzems, una trentena d’àmfores, monedes, així com la muralla i el fossat.
Aquestes campanyes es duen a terme al nord de l’estació de tren de Valls, més d’un segle més tard de les primeres troballes, quan a finals del segle XIX se’n van localitzar durant la construcció de l’estació.
