Banyeres del Penedès amaga sota terra una de les poblacions iberes més importants del país. L'associació Amics de la Ciutat Ibera de Banyeres ha finalitzat aquest mes d’agost la campanya d’estiu, on arqueòlegs i voluntaris s’han dedicat a treure a la llum cases i obrir més carrers d’aquest assentament excepcional, que està situat al nucli de les Masies de Sant Miquel i va ser descobert ara farà sis anys.
«L'estratègia en aquest jaciment és l’obertura en extensió, que és treure el superficial amb màquina i després netejar-ho a mà. Això serveix per veure com era el jaciment d'extens, quantes cases hi ha i com de complexes o simples són», apunta l’arqueòleg i membre de l’equip directiu de la campanya, Jordi Morer. Per fer aquesta tasca tan àmplia, cal netejar pedra a pedra amb paletí i escombreta.
Aquí és on el paper dels voluntaris esdevé clau. Actualment, l’entitat compta amb una trentena de voluntaris que participen en les campanyes arqueològiques i que venen de municipis veïns com Llorenç del Penedès, Santa Oliva, Calafell o el Vendrell.
«Jo com a voluntària estic a l'associació des del començament i el que m'interessa és col·laborar i formar part d'aquest projecte», assegura Araceli Morales, qui també destaca: «Segurament no ho veurem acabat, ni nosaltres ni els nostres fills, però saber que formo part d'això em fa feliç». D’altra banda, Eduard Vidal, voluntari que ha començat enguany, assenyala que una altra de les seves tasques és intentar «potenciar el coneixement» sobre la ciutat ibera a través de les xarxes socials.
Els membres de l’entitat fan una crida perquè s’animin més voluntaris a les campanyes
De fet, el president de l’associació, Aitor Sorigué, explica que aquest també és un objectiu primordial. «Les plataformes ens ajuden a difondre la veu d’aquest jaciment i fer una crida perquè es puguin apuntar més voluntaris. Com més serem, més tros farem, ja que és un jaciment increïblement gran i necessita moltes mans».
La capital ibera del Penedès
La ciutat ibera de Banyeres del Penedès, amb una superfície de 4,5 hectàrees, esdevindria una de les capitals comarcals del país, juntament amb jaciments com el Vilar de Valls o Darró, a Vilanova i la Geltrú. En aquest sentit, el de les Masies de Sant Miquel presenta una casuística que el fa especial a molts altres assentaments i és l’elevat grau de conservació en què es troba.
«Parlar de parets de tres o quatre metres no és normal en l'arqueologia ibèrica, el més comú és veure dues filades de pedra i aquí en trobem 30 –subratlla Morer–. Està molt ben conservat i a sobre aporta molta informació de les elits d'aquell temps».
L’arqueòleg assegura que fins ara els objectius s’han anat complint i han pogut comprovar com hi va haver un assentament durant els segles VII i del VI aC, després es crea la ciutat ibera al segle V aC i al segle III aC hi ha una remodelació molt important.
El següent pas després de la campanya serà netejar i siglar la ceràmica i els materials arqueològics que s’han trobat durant l’estiu. A llarg termini, un dels somnis dels Amics de la Ciutat Ibera de Banyeres seria poder realitzar la museïtzació de l’espai, perquè el públic tingués l’oportunitat de visitar-lo.
En aquest sentit, Morer manifesta que, al segle XX, la joia de l'arqueologia catalana era Empúries a Ullastret, però sembla que al segle XXI serà la ciutat ibera de Banyeres del Penedès. I conclou: «El més difícil és començar, però ara s'ha de persistir».
