Or líquid. Així és com s’anomena l’oli, un producte molt preuat, i que tenim a tocar al nostre territori. Estem molt acostumats a sentir parlar del vi, les vinyes, i les diferents DO que hi ha arreu, però si ho extrapolem a l’oli, ens sona més llunyà i no ho tenim tan familiaritzat.
A prop del carrer Major de Picamoixons, en una antiga casa pairal que estava acompanyada per diferents naus es veu el nou Centre d’Interpretació de l’Oli que es va inaugurar fa unes setmanes, després que el 2019 s’iniciés tot el projecte. És un espai ampli, un punt fosc, on es poden albirar diferents panells, i que intenta explicar i donar importància a tot el procés de l’oli. Només entrar ja saps que estàs davant una antiga nau agrícola. Els camps i les muntanyes que ho envolten fan que et trobis en un paratge immillorable per comprendre com s’aconsegueix aquest or líquid.
La inversió que s’ha hagut de fer per poder reformar tota aquesta nau és d’uns 250.000 euros. I s’ha realitzat gràcies als fons FEDER i a una altra subvenció que va rebre l’ajuntament. L’energia i la llum que necessita per poder-se visitar està proporcionada per unes plaques solars instal·lades al consistori, ja que en aquest indret eren difícils de posar, i podien crear danys a l’estructura. A més aquestes plaques també estan alimentant altres edificis públics.
La casa i les naus pertanyien a Josep Orga Sans, un polític català que va ser diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica. Era membre del partit Liberal Fusionista i es va presentar a les eleccions de 1898, i després a les de 1901. Cal remarcar que també va ser president de la Diputació de Tarragona, i un dels promotors de la construcció de l’església de Picamoixons. Francesc Rull, el president de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD), explicava que «la casa pairal s’ha condicionat per fer les oficines de l’ajuntament, i les naus s’utilitzaven de magatzem». Però no es conformaven amb això i volien donar-li un ús, ja que l’edifici està catalogat i no el volien deixar en mal estat. Com una d’aquestes naus, on ara hi ha el Centre d’Interpretació, era un antic molí, van decidir apostar per aquesta iniciativa. «Sona una mica pedant dir que és un Centre d’Interpretació de l’Oli», deia Rull, «però la idea era tenir un lloc per conèixer el món de l’oli d’aquí, d’una forma molt genèrica, com fa la DO Siurana, que té aquell logotip d’entendre l’oli. Doncs això volíem».
Només entrar el visitant pot observar quins són els tipus d’olives que existeixen, com es fa la seva collita i quan és l’època de collir-les. A mesura que es va caminant entre els plafons que hi ha es pot veure quin és el procés, un cop collida l’oliva, per premsar-la i que acabi sortint oli. Permet diferenciar les diverses formes que existeixen, i què suposa cada una d’elles. Entre imatges i oliveres també es veuen els tipus d’olis que hi ha, tot acompanyat d’explicacions i il·lustracions sobre la dieta Mediterrània. És una pinzellada de tot: de la història, el cultiu, l’elaboració, la gastronomia i la salut.
I és que l’EMD i l’oli sempre han tingut una relació d’amor. Rull afirmava que «les oliveres sempre han sigut un cultiu extra per aquesta zona, però a Picamoixons, tots els camps sempre han tingut oliveres. És cert que l’orografia ha acompanyat a aquest fet, i l’ha facilitat». A tot això, se li ha de sumar que fins fa dos anys comptaven amb un molí d’oli tradicional que encara funcionava. Tot plegat, provocava que la producció de l’oli fos important. De fet, s’havien arribat a fer fins a 50.000 litres, ara se’n produeixen la meitat: 25.000. Es tenia una marca, que actualment encara es manté, però el molí ja no funciona. El president comentava que «ha sigut una conseqüència de la pandèmia», qui també reconeixia que la producció s’ha encarit, i «cada cop hi ha menys gent que en vulgui fer i portin molts quilos d’olives». Picamoixons era l’únic molí de la DO Siurana amb sistema tradicional.
Cada any reben a diferents escolars que aprenen com és tot aquest procés. Ho feien abans que existís el Centre d’Interpretació de l’Oli, però ara això els dóna un plus més. Alguns dels tallers que abans realitzaven en altres indrets els fan dins l’antiga nau. A més se’ls continua ensenyant el molí, tot i que ja no estigui en funcionament. La intenció que tenen és seguir amb aquesta iniciativa, però també pretenen obrir un cop al mes per atreure a un públic familiar que vulgui fer parada. A més de tot això volen que l’espai serveixi per fer altres activitats, i no descarten fer tast d’oli, així com ja es fan en diferents llocs.
Sempre s’ha parlat molt de l’oli d’oliva arreu del territori, però Francesc Rull comentava que «el principal problema és que ha sigut un producte de reclam a les grans superfícies, i això ha fet que no es valori com es mereix». L’oli d’oliva verge extra té una qualitat superior, i és més car al mercat, però Rull creu que «costa molt diferenciar i saber que no tot l’oli d’oliva és igual». També pensa que falta pedagogia sobre l’ús de l’oli d’oliva verge extra en general. «La gent agafa oli com qui agafa un quilo d’arròs, enlloc d’agafar l’oli com qui agafa un litre de vi», etzibava. La campanya de l’oliva acaba aquests dies i no tenen bones expectatives.
