El foc ja crema i les rodes de fusta d’un carro de pagès estan preparades a lloc. Daniel Bové, El Sopes, tal com li diuen, agafa el cèrcol de ferro que crema al voltant de les brases i, amb dos ajudants, el torna a col·locar ràpidament sobre la primera roda de fusta. Mentre es ruixa el cèrcol amb aigua perquè es refredi, ell acaba d’encaixar-lo al seu lloc original.
L’ofici de carreter és gairebé inusual en els temps que corren, donat que els carros i tartanes van ser substituïts pels vehicles amb pneumàtics ara ja fa unes quantes dècades. Amb tot, aquest restaurador de carros encara manté les tècniques per reparar-ne qualsevol element al municipi de Cabra del Camp. «Les rodes de carro amb el temps s’afluixen o hi ha alguna corba que es podreix. Es tracta de desmuntar el cèrcol de ferro, ajustar-lo i tornar-lo a posar, perquè la roda torni a quedar forta», explica.
Per això cal escalfar-lo al foc, ja que així el ferro es dilata. Després d’haver-lo col·locat al seu lloc inicial, es refreda amb aigua perquè estrenyi. Segons en Daniel «no és una ciència exacta», però cal estar molt atent per clavar la posició del cèrcol en pocs segons. Bové afirma que és una feina que «pràcticament està acabada», encara que ell no s’hi dedica professionalment. «Hi havia persones de la zona que ho feien, jo vaig anar a ajudar-los i m’hi vaig fixar. Ara potser ja fa 20 anys que vaig anant fent».
Més que una afició
El cert és que quan va començar a posar en pràctica l’ofici només reparava els seus carros –actualment disposa d’una col·lecció amb més de 50 exemplars de diferents mides, èpoques i indrets d’arreu del país–, però de mica en mica la gent li anava demanant encàrrecs. «El problema és que ara hi ha poques persones que ho facin i es tracta d’una activitat artesanal que porta molt de temps», comenta. També creu que no podria viure només d’aquest ofici, i per això li dedica les seves estones lliures quan no treballa. «Les hores que hi puc dedicar són poques i al final és un peix que es mossega la cua, perquè mentre arreglo carros pels altres, no puc arreglar els meus».
Moltes persones ja el coneixen, donat que és dels pocs que sap restaurar elements de carros a la demarcació de Tarragona. Tot i això, assenyala que molta gent l’ha conegut a través del seu perfil d’Instagram, que porta per nom Sopes de Cabra (en honor al seu renom i al poble on viu en l’actualitat). «Això va ser idea de les meves filles... I jo, en comptes de publicar on vaig a esmorzar, penjo fotos i vídeos de les coses que arreglo amb els carros», exclama entre riures.
Qualsevol element d’un carro el pot restaurar. Una de les tasques més comunes és repintar les rodes de fusta amb una tècnica que Bové va aprendre de manera autodidàctica. «Vaig començar a fer el ‘filetejat’ fent proves i equivocant-me. Encara que hi ha moltes maneres de fer-lo, jo sempre ho pinto tot a mà». No li tremola el pols i decora de línies i motius de colors cada part de les rodes amb un pinzell minúscul.
Darrere de qualsevol treball manual hi ha esforç, paciència i constància. I en l’ofici de carreter això no varia. Per a en Daniel és una feina on «no pots mirar mai el rellotge», però després de la dedicació, el que més el satisfà és veure el resultat final de tot el procés. «Vull que m’agradi a mi i a la persona que ha portat el carro», subratlla.
Un futur incert
«De carros cada dia en desapareixen i no se’n fabrica cap, només s’arreglen els que ja hi ha –relata–. Arribarà un dia en què s’acabaran i només quedaran els de les col·leccions o dels Tres Tombs». Ara encara es poden trobar carros de pagès pels pobles, però carros de bocois –que servien per portar el vi– o tartanes, ja costen més de veure.
Hi ha carros que són donants, sigui de rodes o d’altres peces. I a vegades de dos carros se’n fa un, però això vol dir que en desapareix un que mai més tornarà a existir. Mentrestant, en Daniel Bové continua ampliant la seva col·lecció i dedicant hores al que més li agrada. Perquè per a aquest vallenc establert a Cabra del Camp, restaurar carros és més que un passa-temps, és la seva afició més preuada i una tasca que continuarà fent per mantenir viu el llegat i les memòries dels carreters.