«Entre tots, ho fem tot» . Un barri amb aquest lema ha de tenir per força una història que destaqui i és el cas del Grup de Vivendes la Fraternal. Tot va començar el 1954 quan va sorgir la idea de la creació d’un grup d’habitatges en règim cooperatiu. Però les complicacions del moment polític que es vivia van fer que fins el 1957 la proposta no s’aprovés i s’inscrigués al Registre General Oficial de Cooperatives. Després de la llarga espera, més d’un centenar de persones es van animar a formar part del projecte.
L’objectiu era construir 100 cases adossades, distribuïdes en cinc carrers i un de transversal. El projecte es va encomanar a l’arquitecte Joaquim Batlle, qui també en va ser el director. L’obra va finalitzar el 1964 i tot va estar costejat per part dels veïns, a excepció de la pavimentació dels carrers. Un barri construït entre l’esforç de tots els seus habitants, dels que encara en resten vius uns quants en l’actualitat. «Autòctons dels inicis en queden pocs, una dotzena, i tots són molt grans. Superen els 90 anys i fins i tot arriben als 100», explica Manel Odina, actual president de l’associació de veïns. Precisament, aquest grupet es reuneix algunes tardes al centre neuràlgic del barri: la plaça Pompeu Fabra.
El lloc dedicat al lingüista és molt especial per a tots els habitants. És símbol de la connexió que té el barri amb la defensa per la cultura i la llengua catalanes. «Volem intentar posar en algun lloc una inscripció que descrigui la feina que va fer Pompeu Fabra. Sobretot perquè els més joves el coneguin i tinguin present totes les seves aportacions», comenta Odina. I és que la plaça és sense dubte un petit oasi. Amb una font i repleta de vegetació, és el lloc ideal per tenir una tarda de tertúlia. Precisament, la vegetació és un element que destaca en tot el barri, cada casa té el seu propi arbre al davant. «Nosaltres mateixos prenem cura dels arbres, quan se’n mor un automàticament en plantem un altre», relata Odina.
En l’actualitat, encara que quedin molts membres fundadors d’edat avançada, el barri està vivint un relleu generacional. «A les parelles joves els hi fa molta gràcia venir a viure aquí», explica el president. El que més els crida l’atenció als nouvinguts és la localització. «És un lloc descentralitzat del poble, però a la vegada som al poble. Tenim el carrer Abat Llort aquí al costat, agafes el cotxe i per la carretera de Montblanc ja ets a l’autopista, cap al pont de les Comarques vas cap a Reus. És una ubicació excel·lent».
La bona connexió que té el barri amb el nucli poblacional actual és degut al pont sobre el torrent. Una obra sufragada en un primer moment íntegrament pel veïnat del barri. Més tard, el consistori va eixamplar i millorar la via, i en l’actualitat és un dels punts principals de circulació a la ciutat de Valls.
Problema amb l’estacionament
La Fraternal és un lloc on regna la tranquil·litat. «Toco fusta, però fins ara no hem tingut cap problema. Hi ha hagut dos intents d’ocupació d’una casa que s’han evitat gràcies al veïnat, que ha parat atenció. Alguns veïns em van avisar de què veien llum dins la casa quan de normal estava buida i vam ser a temps de trucar a la policia». Tot i això, el barri també es troba amb alguns altres inconvenients com ara l’estacionament. En el moment de construcció de les cases, no es va comptar amb un garatge, ja que en un principi no es necessitava. Però en l’actualitat la proximitat a centres educatius, com l’Institut Jaume Huguet o el Col·legi Cor de Maria, fa que el lloc s’hagi convertit en una zona de pas.
«Veiem que molts professors o mares i pares aparquen els cotxes als carrers. I això es converteix en un problema». Sobretot per la població més gran i que té una mobilitat més reduïda, ja que han d’aparcar el seu cotxe massa lluny de casa. «És un dificultat sobretot a l’hora de fer la compra, ja que hem de transportar les bosses fins a casa», explica Manuel Fernàndez, un dels membres fundadors del barri.
La Fraternal és també un barri molt actiu pel que fa a activitats durant tot l’any. Calçotades i paelles populars, Sant Joan, la festa major a finals de juliol o l’arribada del tió i els patges reials són moments que comparteixen els veïns del barri. Malauradament, a causa de la pandèmia, fa dos anys que no es poden dur a terme cap d’aquestes activitats. Tot i això, per Sant Joan es va obsequiar cada habitatge amb una coca. Símbol de la bona unió i germanor que existeix al barri. Un dels primers a la capital de l’Alt Camp, que va servir com a exemple i motivació perquè altres grups formessin cooperatives d’habitatges i la ciutat de Valls creixés.
