Quatre mesos i mig han passat des que els vallencs acomiadaven les Decennals 2021+1 quan els carrers tornen a viure la festa, amb música i actes de tot tipus. Ahir, la plaça del Blat es va omplir principalment de famílies on els nens més petits donaven el xumet a l’Ós i després van petar les desenes de globus dels colors de Valls –vermell i blanc–. Tot això abans d’anar a viure la tronada al Pati.
Durant quasi una hora, l’Ós va estar rebent els xumets dels nens i nenes. Desenes de petits van col·locar el que fins aquell moment era un preuat objecte en una cinta al coll de l’animal. Però no marxaven buits, a canvi rebien una bossa de llaminadures i també un diploma que acreditava l’haver donar aquest pas.
I el saló de plens va acollir de l’acte més protocol·lari . Primer el lliurament de les sabates als tres aliguers: Lluís Musté, Roger Hernández i Eric Forès –aquest darrer no hi va poder ser–. Es tracta d’un acte simbòlic que es remunta com a mínim fins a principis del segle XX i que va perdurar durant més de 100 anys. Com abans els que portaven l’Àliga era gent pobre, l’Ajuntament els lliurava uns vals per anar-se a comprar sabates.
La Unió d’Anelles de la Flama (UAF), que enguany compleix mig segle de vida, va rebre el títol de Santjoanera d’enguany. El periodista Joan Ignasi Gómez en feu una glossa. «No hi ha res comparable amb Valls», digué. Recordà que la UAF es va crear per ballar sardanes però que poc a poc va anar recuperant balls i entremesos. I si el Seguici surt per la festa major, va dir, és en bona part gràcies a aquesta entitat.
El president de la UAF, Albert Oliva, va rebre de mans de l’alcaldessa, Dolors Farré, una escultura de l’Àliga en miniatura. Recordà l’inici de l’entitat, el 28 de maig de 1972, quan van ser els precursors de les sardanes, tot i que després han incrementat el seu àmbit, «crec que pràcticament som únics en el país en aquest àmbit (...) una plataforma indispensable per a Valls, l’Alt Camp i Catalunya», a la vegada que va tenir un record per a tots aquells membres que han mort al llarg dels anys.
L’alcaldessa els va donar les gràcies per la feina feta durant aquests 50 anys, «que manté viva la flama de Sant Joan, 50 anys de cultura 100% Valls. Porteu la flama de la nostra festa».
Després que l’Àliga sortís al balcó de l’ajuntament, Sandra Rossi explicà un conte en la diversitat funcional. «A casa som tres i tenim cinc cames», va dir. A partir de la història del Carles, que només té una cama, explicà situacions que havia viscut, i també les mirades que havia rebut.
Després de fer petar els globus, els vallencs van sortir en comitiva fins a la plaça del pati, on es va llençar la tronada.
