El nucli de Marmellar, a la serra del Montmell, és un poble que fa més de 60 anys que està despoblat. Enguany, tornarà a omplir-se de gent en la commemoració del seu mil·lenari, el 24 de setembre. Jordi Casas ha estat el principal impulsor d’aquesta jornada, que vol promoure i recuperar la història d’aquest indret tan especial. «El meu avi, el besavi i el rebesavi eren de Marmellar, però jo en sabia poca cosa», assegura Casas. Fa quatre o cinc anys va començar a investigar i a entrevistar a molta gent que hi havia viscut. L’any passat, mirant documents, es va adonar que la primera menció de Marmellar era del 1023.
«Vaig anar a parlar amb l’Ajuntament i des de llavors hem estat preparant la festa». En un principi estava previst celebrar el mil·lenari el mes de maig, per Sant Isidre, però a causa de la situació de sequera, es va posposar per més endavant. Finalment, l’espera s’ha acabat, i Marmellar podrà reviure els seus mil anys aquest cap de setmana, que coincideix amb Sant Miquel, quan se celebrava la Festa Major.
El principal objectiu és recuperar la història d’aquest poble. «Una de les coses que molta gent pensa és que és un poble maleït, perquè s’ha creat una mala fama a través d’internet», diu Casas. La meva intenció és canviar la seva imatge.
Circuit històric
El Jordi ha entrevistat a persones de més de 90 anys i, fins i tot, va trobar els últims habitants que hi van viure. «M’han donat molta informació, i per això vaig voler enfocar-ho com una jornada de recuperació històrica».
Ha creat un petit recorregut –delimitat amb cordes i de sentit únic–, on els visitants podran conèixer la informació que ha recopilat. Hi haurà 14 cartells en llocs com l’Ajuntament, l’antiga torre que comunicava amb el castell o l’escola, on s’explicaran trets importants i anècdotes dels llocs.
«Quan la gent va marxar del municipi no hi havia telèfons ni cotxes. Van anar a pobles veïns, però en molts casos es van perdre els lligams entre famílies», explica Casas. Al cap de 60 anys, aquestes persones es tornaran a retrobar. En un període de repressió als anys 50, els nacionals van tancar l’escola i treure el servei de correus. «Marmellar no estava ben comunicat i l’accés era difícil. Mai hi va arribar la llum, era un poble amb certes dificultats».
Totes aquestes limitacions van fer que la gent comencés a abandonar el nucli. «La repressió la van aguantar uns 10 anys, però com que no hi havia unes condicions mínimes, la gent va marxar. L’any 1959 se’n va anar l’última família, en nou anys Marmellar va quedar despoblat».
Actes destacats
Mil anys d’història no es poden celebrar tot sovint. «És una cosa molt bonica perquè nosaltres no tornarem a viure un mil·lenari», assenyala la regidora de Cultura de l’Ajuntament del Montmell, Núria Sorribes, qui també afegeix que «l'acte s’ha anat enriquint amb diferents idees».
Des del Consistori preveuen que serà una jornada molt multitudinària i durant aquesta setmana portaran a terme l'arranjament i anivellament dels camins, perquè en algunes zones hi ha molta pedra. Amb tot, està previst que només hi puguin accedir vehicles amb persones que realment ho necessitin. La resta dels visitants hauran de deixar els cotxes a l'aparcament i anar caminant.
A les vuit del matí es farà la primera caminada llarga fins al castell i a les onze serà el torn per al recorregut curt fins al nucli de Marmellar. A dos quarts de dotze hi haurà els parlaments, que precediran el repic de campanes en honor a sant Miquel i la interpretació dels Goigs de Sant Miquel a càrrec de la Coral de Sant Martí Sarroca.
A la una del migdia, el ball de gitanes i els Bous de la Bisbal del Penedès faran una actuació abans de la paellada popular, que començarà a dos quarts de tres. Casas explica que en dos dies ja es van apuntar més de 150 persones i que ja han hagut de tancar les inscripcions amb prop de 400 participants.
De moment, aquest serà l’únic acte que se celebrarà enguany amb motiu del mil·lenari de Marmellar. Amb tot, Casas recalca que vol fer un llibre de cara a l’any vinent a títol personal. També s’està plantejant fer el camí de la transhumància amb un ramat d’ovelles que hi ha en una explotació ramadera a prop del municipi i realitzar un documental sobre la vida al poble, on surtin persones que expliquin les seves vivències.
