Carrers plens. Gent entrant i sortint de les places i caminant pel centre per arribar a la nova zona de degustació, l’aparcament de la Societat Agrícola de Valls, que era la novetat principal de la Gran Festa de la Calçotada.
Els primers concursos començaven ben puntuals, i eren el de conreadors de calçots, i també el de les salses. Des de primera hora ja es veien persones passejant i interessant-se pel producte vallenc. El foc flamejava, mentre anaven posant els calçots per ensenyar com es couen i poder-los menjar després.
Moltes persones d’arreu de Catalunya -Lleida, Tarragona, Barcelona, Balaguer o Terrassa- havien fet quilòmetres, uns més que altres per no perdre’s aquesta celebració.
«Fa uns quants anys que venim. Ho vam conèixer mig per casualitat, i ara cada any ens apropem amb la família per fer una calçotada i poder veure els productes que es venen aquí», afirmen un grup de persones que tots són família. Venen de Barcelona i han agafat el cotxe a primera hora del matí per arribar cap al migdia. No són els únics, perquè també hi ha un grup d’amics de Lleida que ha fet el mateix. «A Lleida també tenim masos o zones on poder celebrar una calçotada, però és diferent, a nosaltres ens agrada apropar-nos i fer-ho en un municipi tan autèntic com és Valls». Són només dos dels exemples que ahir havien reservat en un restaurant de la zona per gaudir de la tradició. I és que des de l’Associació de Restauradors de Valls feia dies que ho anunciaven: venia un cap de setmana complet, al 100%, i havent de fer dos torns. Alguns despistats a última hora es quedaven sense taula perquè no havien trucat per reservar amb temps, i van haver de triar alguna alternativa a la calçotada que tenien pensada.
No només es podien veure ciutadans d’arreu de Catalunya, sinó també internacionals. A la zona de degustació s’observaven francesos, holandesos, però sobretot japonesos. Mentre intentava pelar un calçot a la zona de degustació per menjar-se’l, una noia japonesa comentava que havia conegut la festa per una amiga que l’any passat hi havia anat. Li va cridar l’atenció i enguany es va animar. Entre riures assegurava: «m’agraden els calçots, el seu gust dolç. També em crida molt l’atenció com es menja, perquè ho has de fer tot amb les mans i pendent de no tacar-te amb la salsa. És tot com un ritual».
No gaire més lluny, unes taules més enllà es trobava una dona francesa que comentava que no era el primer cop que venia, ja ho havia fet en anys anteriors. Afegia que es desplaçava expressament per assistir a la Gran Festa de la Calçotada.
Els restauradors ja ho preveien. La setmana anterior, ja reconeixien que cada any hi havia grups de persones internacionals a qui els cridava molt l’atenció la Gran Festa de la Calçotada. Des de l’organització apuntaven que diferents mitjans internacionals s’havien acreditat per poder cobrir tot l’acte, cosa que afavoria que es donés a conèixer més enllà de les fronteres catalana i de l’Estat espanyol.
És una realitat perquè cada any des de la IPG Calçot de Valls exporten el seu producte a indrets com Saragossa o Toledo, però a poc a poc s’obren camí a França o al Regne Unit. Un fet que es deu, en part, a la celebració d’aquest cap de setmana, la qual cada cop ha aplegat més adeptes. De fet, es podia veure una televisió japonesa que portava tant dissabte com ahir gravant pel municipi.
Un dels actes més esperats era el Concurs de Menjar Calçots. De fet, a més d’apuntar-se persones d’arreu de Catalunya, enguany s’havien apuntat dos coreans, que formaven part de la televisió pública. Amb ganes de mostrar l’experiència al seu país, es quedaven lluny de la victòria, que la revalidava el barceloní Adrià Wegrzyn. El vencedor era capaç de menjar 221 calçots en els 45 minuts que dura la prova i on hi ha diferents participants.
Era el dotzè cop que Wegrzyn tornava a aixecar el trofeu, després d’haver-se presentat catorze cops. El concursant es mostrava molt satisfet, ho celebrava i assegurava que tenia ganes de més.
A banda, en diferents estands es podien comprar productes relacionats amb els calçots. Des d’una crema que ha sortit al mercat des de fa pocs dies i de la qual no paraven d’interessar-se demanant si tenia «un gust suau o molt fort», fins a un rissotto on hi havia cua per tastar-lo. Una forma de demostrar que és un producte que pot ser elaborat més enllà de com coneixem, normalment, com es fa, es menja i en quin context. La Jornada Gastronòmica de dissabte ja va servir per demostrar precisament això, i va aixecar molt d’interès entre la ciutadania.
Els paradistes i els organitzadors es mostraven molt satisfets explicant que esperaven a arribar a números d’abans de la pandèmia o fins i tot millors que els del 2019. La nova zona de degustació era un èxit on no parava d’entrar i sortir gent, i on era difícil trobar una taula i una cadira poder asseure’s i menjar. A més els concerts amenitzaven un dinar, en molts casos, que feia que s’allargués per a alguns grups de persones.
Ben entrada la tarda es començava a posat punt final a la 41a Gran Festa de la Calçotada, on esperaven que hi haguessin passat unes 30.000 persones i que es feia per primer cop sense cap tipus de restricció d’ençà que la covid-19 va entrar a les ostres vides.
Els restauradors són conscients que això per a ells és un punt de partida i un tret de sortida d’una temporada que ja es va inaugurar el passat mes de novembre, però que ara espera els seus mesos més forts fins a l’abril. De fet, asseguren que tenen les reserves en cap de setmana molt plenes, i que la gent té moltes ganes de festa, de sortir de casa i d’anar a diferents indrets a menjar calçots, o a fer una calçotada. Són conscients que pot ser una molt bona temporada i fins i tot poden arribar a superar els números que van assolir el passat 2019.
Tot i això, reconeixen que han hagut d’apujar els preus, perquè els costos de l’electricitat, l’energia, els productes i la inflació ha fet que no els quedi una altra opció.
Per la seva banda, des de la IGP Calçot de Valls es mantenen i tenen la previsió d’arribar als vint milions de calçots venuts en un any. Seria una xifra rècord, perquè mai ho han aconseguit, però sí que s’hi han aproximat en diferents ocasions.
Expliquen que la qualitat del 2023 és molt bona, tot i la sequera que els ha fet que hagin hagut de regar més. En aquest sentit, es mostren preocupats pels efectes del canvi climàtic no a curt termini, sinó a llarg, perquè no saben com pot avançar i afectar el producte. En aquest sentit, s’han posat les piles i estan fent diferents estudis, per garantir la qualitat, i saber què els espera en el futur.
Valls es lleva aquest dilluns amb ressaca emocional d’una jornada que ha tornat a omplir places i carrers amb ciutadans d’arreu del món, interessats per un producte típic de la ciutat.
Ja analitzant tot allò que ha sortit bé, i allò que potser no tant, es preparen per a una 42a edició que tindrà lloc l’any que ve i que volen que tingui el mateix èxit, el mateix reclam i traspassi fronteres així com ho ha fet aquesta.
Encara queden dies per poder degustar productes típics amb calçots arreu dels bars i restaurants, i també per realitzar una calçotada tradicional al municipi o en altres indrets del territori on arriben els calçots de Valls.
