La crisi de l’habitatge també afecta a les zones rurals i diversos municipis de la Conca de Barberà busquen espais per garantir l’accés a l’habitatge, recondicionant edificis en desús. L’Espluga de Francolí treballa per reconvertir l’antiga caserna de la Guàrdia Civil en pisos de lloguer social per a joves, mentre que el micropoble de Senan ha habilitat un equipament municipal per fer-hi una casa. L’Ajuntament de Rocafort de Queralt també ha recuperat el consultori mèdic com a immoble de lloguer. Els alcaldes dels pobles manifesten a l’ACN la necessitat de tenir més recursos humans i econòmics per fer front a aquesta problemàtica. També “flexibilitat” a l’hora d’implementar les normatives urbanístiques.
La Conca de Barberà és una comarca que des de fa una pila d’anys pateix despoblament, una problemàtica també lligada a la dificultat de trobar un habitatge on viure. Les cases estan tancades perquè són segones residències o bé estan en ruïnes, una qüestió que entorpeix la voluntat del jovent que s’hi vol quedar a viure, o dels nouvinguts que volen establir-se en aquesta comarca de l’interior de Tarragona.
Els ajuntaments treballen per buscar solucions rehabilitant antics espais per fer-hi lloguer social. Un exemple és a l’Espluga de Francolí. “Hi ha molta necessitat” habitacional, subratlla a l’ACN el seu alcalde, Josep Maria Vidal. “Sobretot per part de gent jove que es vol emancipar, també hi ha famílies ja consolidades, que tenen dificultat de trobar una casa de propietat”, explica.
Habitatge pel jovent a l’antiga caserna
En detectar aquesta problemàtica, l’actual equip de govern va posar fil a l’agulla amb diversos projectes. Primer van fer una diagnosi i van detectar que aproximadament entre el 7 i el 10% dels immobles del municipi estan buits. A banda, el govern local va apostar per reconvertir l’antiga caserna de la Guàrdia Civil en habitatge pel jovent. L’ajuntament va adquirir l’immoble el 2015 i ara treballa per rehabilitar-lo.
Plantegen fer onze habitatges: quatre pisos més reduïts per a joves amb espais compartits, i set habitacles més, una part destinada al lloguer social i l’altra lliure. “No volem crear un gueto, volem misticitat”, assenyala l’alcalde. Amb aquests pisos, l’ajuntament vol ampliar el parc públic i contribuir en la regulació del lloguer.
Paral·lelament, i més a llarg termini, el govern de Vidal també vol arranjar Cal Nicasi, un edifici municipal per fer-hi lloguer per a joves. També amb serveis compartits i amb unes oficines de cotreball.
A l’Espluga de Francolí hi ha diverses finques en ruïna al nucli històric de la població. Des de l’ajuntament han detectat que des de 2019 només s’han tramitat deu llicències per fer-hi habitatge nou. “Aquestes xifres no es poden mantenir. Hem revisat quins són els paràmetres que ens limiten que no hi hagi promocions a l’interior del nucli antic, i ara estem fent les modificacions pertinents”, manifesta. Fins ara, els immobles havien de tenir un mínim de 80 m2, i ara s’eliminarà aquesta clàusula.
Casa familiar al consultori mèdic
Rocafort de Queralt tampoc s’escapa d’aquesta crisi. El municipi no arriba als 250 habitants i es troben que “el centre del poble s’està quedant bastant buit”, assenyala la tinenta d’alcalde, Aina Sendra. “Hi ha cases que s’estan tancant molt, algunes la gent no les ven, les altres s’han de rehabilitar”, continua. Tampoc hi ha terreny urbà per construir i alguns immobles que es venen tenen el preu “elevat”, remarca Sendra a l’ACN.
Ara mateix a Rocafort de Queralt estan immersos en dos projectes. D’una banda, han recuperat l’antic consultori mèdic, rehabilitant-lo perquè sigui una casa familiar. Estan fet els últims tràmits i els pròxims mesos es posarà a la borsa de lloguer de l’ajuntament. I de l’altra, el poble compta amb un altre habitatge en cessió d’ús per part de Càritas. L’han arreglat i serà un lloguer social.
El 85% dels immobles buits a Senan
A Senan la situació és un pèl diferent. És un micropoble, són una cinquantena d’habitants censats, però són 30 les persones que hi viuen entre setmana. Al poble hi ha 69 cases, de les quals només deu estan ocupades cada dia. Per tant, més del 85% dels immobles estan buits diàriament. “La majoria són habitatges de segona residència, molts heretats de la família que venen de tant en tant”, explica l’alcaldessa de Senan, Carme Ferrer. Si bé és cert, en aquest petit poble no hi ha cases en ruïnes, cosa que Ferrer valora positivament.
Hi ha habitatge, però els demandants no hi poden accedir perquè els propietaris l’usen esporàdicament o ni tan sols hi van i el tenen tancat. L’Ajuntament de Senan l’any passat va reconvertir un antic edifici municipal en una casa per a la persona que gestiona el local social del poble, un contracte de lloguer lligat a la dinamització del casal. Paral·lelament, el consistori està ultimant la compra d’una altra casa, ja rehabilitada, gràcies a una subvenció de la Diputació de Tarragona. L’ajuntament ja ho havia intentat abans, però no disposaven de suficient liquiditat.
Ferrer comenta que han “defugit” de l’habitatge de protecció oficial perquè “molta gent dels pobles no compleix els criteris” que fixa la Generalitat. “Hem optat pel model d’habitatge social perquè tothom hi pot tenir accés”, remarca.
Més recursos i “flexibilitat”
L’alcaldessa vincula la crisi de l’habitatge a la llei d’urbanisme. Creu que el text està totalment “obsolet”. Assenyala que el pla d’actuació urbanístic de Senan preveu fer sis pisos privats i quatre públics. “A Senan no necessitem quatre habitatges de protecció oficial”, diu. “S’ha estandarditzat el model de les ciutats sense tenir en compte la idiosincràsia de cada municipi”, afegeix.
L’alcalde de l’Espluga de Francolí demana “flexibilitat” a l’hora de fer els tràmits i aplicar les noves normatives. També reclama eines per desbloquejar els plans urbanístics. Al municipi hi ha el Pla Parcial Milmanda-Riu Sec encara per desenvolupar que contempla construir uns 200 habitatges entre pisos, adossats i unifamiliars. Ara per ara està aturat, i Vidal exigeix el “lideratge” de l’Incasòl. També explica que cal ser “flexibles”. Per exemple, Endesa vol fer tota la instal·lació elèctrica d’una tongada, en lloc de fer-ho per fases com reclamen els promotors.
Des de Rocafort de Queralt, Sendra explica que al poble quasi no hi ha sòl urbà. Sí que obre la porta a reconvertir equipaments municipals en habitatge públic, per exemple uns magatzems. Però municipis com els seus “no tenen diners”, remarca la tinent d’alcalde. Es veuen lligats de mans i peus a l’espera de vehicular-ho a través d’una subvenció. “Falten recursos i més facilitats per part de l’administració”, resumeix.
Pel que fa als habitatges buits, Ferrer reconeix que hi ha mecanismes per evitar-ho, però apunta que són mesures “molt impopulars”. Vidal també es queixa dels recàrrecs de l’IBI que es poden fer en aquests casos: “Volem aplicar-lo, però a nivell administratiu ens és impossible”. “Totes aquestes lleis noves no van acompanyades de més personal o més pressupost”, lamenta l’espluguí.