La demanda de calçots va a l’alça temporada rere temporada. L’any passat, la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Calçot de Valls va produir 18,5 milions d’unitats i, enguany, la xifra s’ha superat, gairebé el doble que 10 anys enrere. Malgrat aquest moment dolç, no hi ha pràcticament relleu generacional. I és que el cultiu del calçot, tot i el seu boom, es veu igualment afectat per la falta de joves que s’incorporin al sector primari.
«Pocs fan el pas de ser agricultors perquè res és segur. Depens de molts factors, com el clima, les plagues, a quant et pagaran... És una feina dura i t’ha d’agradar molt», explica Imar Pena, un dels joves que fa un parell d’anys es va animar a fer el pas i incorporar-se a la IGP Calçot de Valls. Tot i això, no s’hi dedica al 100%: «Sóc mestre i la terra és un hobby».
Ell és una de les dues incorporacions més recents a la IGP. Dídac Fortuny, de 37 anys, és l’altre exemple i trenquen amb aquesta falta de relleu generacional. En el cas de la IGP Calçot de Valls, la mitjana d’edat de la cinquantena de socis –dels quals, 40 són productors– és de 55 anys, detalla el president de la IGP, Dalmaci Clofent. En total, cultiven unes 150 hectàrees de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès, d’on surten els milions de calçots comercialitzats cada temporada. Una producció que podria anar a l’alça «si hi hagués relleu», exclama Clofent. I és que, com afegeix Dídac Fortuny, «el calçot té futur, almenys a nivell de demanda».
El boom del calçot es va iniciar el 2015, quan «hi va haver un creixement de la demanda», recorda Dalmaci Clofent. Des de llavors, la demanda no ha parat de créixer, amb excepció dels anys de la pandèmia. Si el 2015 es van comercialitzar més de 10 milions de calçots de Valls, el 2019 ja se superaven els 15 milions d’unitats.
El creixement es va veure estroncat per la pandèmia. Però la demanda s’ha tornat a recuperar i la temporada passada ja es van superar els 18 milions de calçots. La IGP no es vol marcar límits de creixement –sempre posant la qualitat per davant–, tot i que com recorda Dalmaci Clofent, el futur està a les mans dels més joves.
De farmacèutic a agricultor
Dídac Fortuny és un d’aquests joves que ha fet el pas cap a l’agricultura. És de Valls, té 37 anys i és farmacèutic. Va treballar durant 11 anys a la farmàcia familiar de casa seva, mentre també cultivava les terres que tenien a casa. Però al final va decidir fer el canvi, deixar enrere la farmàcia i dedicar-se a l’agricultura. Sobretot cultiva fruita seca, amb avellaners i ametllers, i també garrofers i oliveres. A més, fa 3 anys va decidir apostar també pels calçots i formar part de la IGP Calçots de Valls.
El punt d’inflexió va ser la sequera, amb la qual els avellaners es morien. D’altra banda, després de les collites quedava un parèntesi que, ara, cobreix amb els calçots, que justament comencen temporada al novembre. Abans ja en produïda, però per al consum propi, «per fer la calçotada», explica. Ara, «els calçots sumen», subratlla. «IGP és vendre qualitat», recalca Dídac Fortuny, qui hi destina entre una i dues hectàrees als calçots. Ell és un petit productor, però «n’hi ha que fan grans quantitats», diu.
Els calçots com a ‘hobby’
Un altre cas és el d’Imar Pena, jove de Valls a qui sempre li ha agradat la terra. La seva feina principal és de mestre, però fa uns anys que va reprendre la terra i va començar a cultivar alguns calçots per a consum propi. Finalment, es va animar i va ampliar la producció, ni que segueix sent un petit productor, enguany amb una hectàrea. Va ser 2 anys enrere que va entrar a la IGP perquè «si estimes la terra, vols que el producte tingui qualitat». I la Indicació Geogràfica Protegida és una garantia.
Per a ell, això és un hobby. «M’agradaria dedicar-m’hi al 100%», diu Imar Pena, però, com recorda, viure de pagès no aporta seguretat. «La burocràcia tampoc ajuda», afegeix Dídac Fortuny, qui a més posa en valor les normatives que compleixen els productors locals. «Però això no es ven aquí, sinó que ho compren al nord d’Europa», lamenta, tot reivindicant que cal posar en valor el producte de proximitat.
IGP: garantia de producte de qualitat
La Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Calçot de Valls va néixer fa 30 anys a iniciativa de productors de Valls amb la idea de posar en valor i conservar un producte de qualitat. El distintiu aglutina pagesos de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès. Zones que el Consell Regulador considera aptes per a la producció de calçots perquè comparteixen característiques climàtiques, de sòl i aigua. «La qualitat és el pal de paller», subratlla el president de la IGP Calçot de Valls, Dalmaci Clofent. Aquesta es garanteix a través de certificacions per part d’OCA Instituto de Certificaciones, i també inspeccions internes. Els calçots de la IGP han de tenir una cama blanca de 15 a 25 cm i un diàmetre d’entre 1,7 i 2,5 cm. Es comercialitzen en feixos de 25 i 50 unitats, lligats amb una cinta blava i una etiqueta numerada que identifica el productor. També ha de figurar el nom de la IGP i el logotip.
