Matí reivindicatiu, cultural i esportiu. Diferents persones es van trobar ahir per conèixer més la història de la Guixera del Tòfol a Vilaverd, a més de fer una ruta per les guixeres, i demanar que es conservi aquest element patrimonial del municipi. Es tracta, d’un projecte que ja fa temps que està en marxa, però ara també hi ha intervingut la corredora Anna Saballs, que el passat 2022 va tirar endavant el projecte 100 pujades a Sant Simplici, amb la intenció de dignificar l’espai.
Enguany, Saballs, ha engegat una nova iniciativa, sense un tempo determinat, i que pretén fer 100 rutes diferents arreu de Catalunya per reivindicar certs elements patrimonials del territori. La primera va ser la de Vilaverd. Saballs comenta que: «la Guixera del Tòfol sabia que era un element patrimonial dins la ‘Lista Roja’ del patrimoni de l’entitat Hispania Nostra, i hi havia un moviment al darrere d’això, però que s’havia quedat una mica estancat. Per aquest motiu, vaig decidir que era una bona opció per començar». Segons la corredora es tracta d’un element vinculat al municipi, i per ella «és molt important que tingui una motivació local». El seu principal objectiu és «conscienciar a la gent del mateix poble, i que el vulguin protegir, a més de donar identitat». L’historiador Martí Torrell és una de les persones que es va posar al capdavant del moviment per salvar aquesta guixera, juntament Manel Martínez, especialista en arquitectura rural a la Conca de Barberà.
Torrell remarca que: «és l’única que es conserva a tot Catalunya, i a tot l’Estat Espanyol amb el seu edifici i la seva maquinària». Segons explica, sempre es conserva o una cosa, o una altra, però mai les dues juntes, així com si passa a Vilaverd. La guixera té aquest nom, perquè era el renom del seu propietari: Cristòfol Reboster. Es va posar en marxa l’any 1917, i era de motor d’electricitat. Es va engegar amb aquest pensament, i per això es van unir uns quants treballadors, però cadascú venia sota la seva marca. Quan van tenir diners per instaurar-se sols van anar marxant i es va quedar la família Reboster. L’any 1977 tanca definitivament, així com ja ho havien fet les del seu voltant, o com ho van fer poc després.
Actualment, totes han desaparegut, però estaven pròximes una de les altres, i això també va servir per poder fer el recorregut que ahir van realitzar. La guixera a motor estava a prop del poble, però també del ferrocarril, perquè ja la instal·len amb la idea de poder vendre el guix fora. Hi va haver cinc guixeres treballant simultàniament, primer agrupades, i després cadascú pel seu compte.
Eren indústries tipus familiar, no hi havia molts treballadors. A més a Vilaverd també hi havia importància amb la fàbrica tèxtil, eren dues de les indústries més importants del municipi.
L’historiador comenta que és important recuperar i valorar les guixeres, el patrimoni, perquè «igual que es valora una església o un castell, el patrimoni indústria és rellevant, ja que explica la història col·lectiva». Durant el segle XVIII a través de les guixeres que hi havia a Vilaverd es van poder construir moltes cases a Reus, i van continuar venent el producte al Camp de Tarragona, però també a Lleida.
Torrell afegeix que «el municipi no té cap espai museïtzat, o amb programació cultural estable, i aquest en podria ser un». També diu que generaria interès cultural, a més de la natura.