Els pagesos de Querol que es dediquen a la vinya –pràcticament l’únic conreu que hi ha al municipi i que es troba a la zona de la vall de Valldossera– lluiten des de fa 34 anys per entrar a la DO Penedès. Les seves terres estan envoltades d’altres que sí en formen part. Se les han d’empescar com poden per vendre el seu producte. Mentrestant, les administracions s’han passat la pilota l’úna a l’altra sobre qui havia d’intervenir. Sembla ser que l’únic escull per integrar-se en aquesta denominació d’origen són els propis sindicats agraris representats al Consell Regulador. Esperen que amb una intervenció que faran els pagesos de Querol el proper mes els faci canviar d’opinió. En cas contrari, amenacen amb mobilitzacions.
La DO Penedès fou aprovada l’any 1932. El 1960 va ser regulada pel Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Va ser durant aquest tràmit que es van delimitar les fronteres que havia de tenir. La majoria de municipis de l’Alt i el Baix Penedès s’hi van adherir. També Aiguamúrcia, a l’Alt Camp, però no pas el veí municipi de Querol. Segons explica Antoni Ferrer, un dels pagesos afectats, l’alcalde de l’època era un tractant de boscos i el secretari un agent de la propietat immobiliària (API) de Tarragona, «que no entenien el que era una DO. I van dir que no els interessava». El 1987 es va veure l’error comès i es va intentar entrar, llavors amb l’ajuda del nou Ajuntament. «Des de llavors, o no han contestat –des de la DO– o han dit que no», comenta Ferrer.
Els afectats són una desena d’agricultors, que tenen un centenar d’hectàrees de vinya a la zona de Valldossera. Són tres els que viuen en aquest indret i només conreen raïm en aquest terme. Aquests pagesos formen part de l’Agrupació d’Agricultors del Pla de Manlleu, on hi ha viticultors d’aquest nucli i també de Joncosa de Montmell. Sumen 566,46 hectàrees de vinya, totes cultivades per sobre dels 500 metres –es denominen +500–. Això els permet fer un vi amb unes característiques especials i també de prestigi –reconegut per la pròpia DO–, com ara el vi Nou de +500. Però mentre Pla de Manlleu i Joncosa poden vendre raïm a la DO Penedès, Querol no.
El tema fins i tot va arribar al Parlament el 2016 en una proposta de resolució quan la DO Penedès redactava les subzones. Querol era quedat dins de la de serra d’Ancosa. La iniciativa recordava que els viticultors d’aquest municipi complien tots els requisits per formar-hi part, com ara metodologia de treball, varietats cultivades i la tipologia de raïm, la similitud de les condicions climàtiques, el sòl, els rendiments, etc. Ja el 2007, la cambra catalana havia aprovat una resolució en què s’instava a buscar un acord a la petició.
Els pagesos recorden que els cellers que tenen més a prop per portar el raïm són els que estan al voltant de Vilafranca. «Si entrem a la DO Penedès serà més fàcil també trucar a la porta del Ministerio a Madrid per formar part de la DO Cava», diu Ferrer.
La darrera reunió
El passat dilluns, els afectats van tenir una entrevista amb el president de la DO Penedès. «Ens va dir que miraria de fer de mitjancer amb els sindicats agraris, perquè són els que s’oposen a la nostra entrada, principalment Unió de Pagesos», recorda Ferrer. El Consell Regulador està format per sis membres de la patronal i sis més dels sindicats agraris: Unió de Pagesos –el principal–, JARC i Associació de Viticultors dels Penedès.
Inicialment, els pagesos de Valldossera volien boicotejar la presentació, el passat dimarts, del Pla Estratègic 2021-2030. Però el president va demanar la reunió a canvi de no fer-ho. Un dels acords és que, abans del plenari del proper 14 de desembre, els viticultors de Valldossera podran exposar la seva proposta i els motius pels quals volen entrar a la DO. I llavors la votació es faria a la primera reunió que hagi el 2022. Els afectats tenen esperança que els sindicats canviïn d’opinió i votin a favor de la incorporació d’aquesta desena de cellers de Querol.
Mentrestant, tenen hora amb la presidenta de l’Incavi i també n’han demanat amb la consellera «per veure si des de l’Administració es pot pressionar els sindicats agraris».
