Si demanem als vallencs que defineixin la Nit de Completes amb una sola paraula, probablement, l’adjectiu que més es repeteix és «màgica». En un any ‘normal’ el bullici de gent a la plaça del Blat, la música, l’esclat dels focs artificials i l’ambient que es crea en aquest espai caracteritzen aquest moment quasi místic que esdevé una barreja de religió, tradició i cultura popular. Enguany, s’ha hagut de fer de forma més controlada i amb un horari adaptat per la pandèmia, però que ha tornat a tenir aquell toc especial que posa de manifest que és vigília de Sant Joan.
Poc abans de les vuit del vespre d’ahir, el repic manual de les campanes indicava que s’acostava aquesta màgica Nit de Completes, una de les més esperades de tota la programació festiva. Després de l’esclat de pòlvora, senyal de l’inici d’aquest moment ritual i de culte, ja a l’interior de l’església es va desenvolupar l’acte, enriquit enguany amb diferents aspectes rituals.
Un dels moments més especials que es van viure va ser la interpretació del toc de castells per primer cop amb el característic so del nou orgue de la ciutat i a les mans de Josep Mateu, sense desmerèixer el puntejat ball de l’Àliga o les figures de la Moixiganga, que va ser l’encarregada de rebre la relíquia de Sant Joan, custodiada per una joia barroca. A més, també es van poder escoltar els goigs en lloança a Sant Joan Baptista, que s’han recuperat aquest any.
La cultura recupera el carrer
La cirereta dels pastís a aquesta nit màgica la va posar el Seguici Cerimonial amb un moment esperadíssim, ja que va suposar la seva tornada a l’espai públic fent la primera tanda de lluïment canviant la seva ubicació habitual a l’aparcament del Centre Històric ahir a la nit. Aquest moment, normalment es viu a la sortida de Completes quan els diferents elements del seguici actuen fora de l’església, amb la plaça del Blat a vessar, per donar pas a l’actuació castellera, actes que enguany han estat impossibles de fer a causa de les mesures sanitàries. No obstant això, l‘escenari d’actuació va ser del tot emblemàtic. Sota l’atenta mirada del campanar de l’església de Sant Joan, com a teló de fons, el Drac va ser el primer element en trencar el gel acompanyat pels aplaudiments del públic allí present, quan encara hi havia un raig de llum del dia.
Aquest instant va fer posar la pell de gallina als assistents que, malgrat les mascaretes, emanaven l’emoció del moment amb la seva expressió. Com que aquest any el seguici no pot sortir de forma itinerant, l’actuació es va fer de manera estàtica, és a dir, en un mateix lloc i amb el públic assegut amb l’aforament limitat, però la sensació de represa sense aturador es respirava durant tota l’exhibició, malgrat la situació atípica.
En aquesta primera tanda de lluïment d’aquesta Festa Major de Sant Joan no hi va faltar tampoc el Ball de Diables, el Bou tradicional, l’Os amb els trabucaires, el Basilisc, el Ball de Gitanes, els Nans, els Gegants, el Bou, el Ball dels Cercolets, el de Bastons, la Mulassa, el Ball de la Primera, la Moixiganga, el Lleó i l’Àliga, en aquest mateix ordre i acompanyats en tot moment del so dels ministrers Bufalodre de Valls que van desplegar els instruments adients per a cadascuna de les tonades. Les actuacions van acabar ja ben entrada la foscor de la nit, amb un paisatge de fons immillorable, protagonitzat per les cases il·luminades del Centre Històric i per l’imponent campanar de l’església vallenca.
Enguany la cultura popular s’ha hagut de conformar amb menys actes durant aquesta Festa Major de Sant Joan, però la complexitat «és triple pel que fa als preparatius, accessos, controls, a més del cost en seguretat, cadires o il·luminació», apunten des de l’organització. A més, el caliu del públic s’ha hagut de rebre des de la distància que separava l’escenari de les balladetes dels assistents, però l’apropament simbòlic de poder realitzar aquest acte amb tot el seguici ha estat una bona empenta per seguir remant per a la represa total, sempre que les mesures ho permetin.
Diuen que per Sant Joan tot comença a Valls, una frase que no ha deixat de repetir l’alcaldessa, Dolors Farré, durant els dies previs a la celebració i que enguany cobra més sentit que mai, ja que la festa major vallenca suposa sempre el punt de partida de les festes majors a Catalunya, que es desenvolupen durant l’estiu en la seva majoria, però aquest any també podrà servir com a mirall per a la represa de moltes activitats en altres municipis, perquè els propers mesos se segueixin fent actes festius, cada cop amb més normalitat, amb l’esperança de poder celebrar una festa major amb molts més actes de cara a l’any vinent.
