Xavier Mejuto Nogués (Tarragona, 1970) és guia de Catalunya, en anglès i alemany. Graduat en Enginyeria Turística, és el gerent d’Itinere, empresa de visites guiades i activitats culturals que, fundada el 1997, ja suma més d’un quart de segle.
Com i per què va néixer Itinere? Perquè faltava a la ciutat una empresa de guies turístics?
Érem cinc guies de Tarragona que vam pensar que junts podíem oferir un millor servei, compartir un seguit de despeses i arribar més lluny que no pas com a guies sols freelance. Vam establir una fórmula que trobàvem en aquell moment molt interessant: la de cooperativa. Des de llavors, la forma jurídica ha anat canviant, però l’essència d’Itinere és la mateixa.
Han passat 25 anys. Té avui encara més sentit Itinere que quan es va crear?
Jo crec que sí. N’estic ben orgullós, de tot aquest temps en què hem atresorat experiències i bons clients. Crec que hem creat un nom amb solvència.
I el nom? Per què “Itinere”?
Itinere va néixer a partir d’un diccionari. Buscàvem el nom i recordo tenir un diccionari de llatí a les mans i començar a buscar paraules. Vaig buscar molt, i en sortir itinere, del verb iter, que vol dir viatjar, anar... Em va convèncer, i d’aquí ve el nom. Me’n recordo que era un diccionari que hi havia a la Societat Arqueològica. Sempre ens hem relacionat molt amb arqueòlegs i amb gent de clàssiques. Hem passat amb ells moltes hores parlant d’arqueologia, epigrafia, literatura clàssica... Tarragona li deu molt, a l’Arqueologia.
Un guia no és “només” un guia, oi? Com viviu l’ofici?
Els guies a Itinere, a banda de divulgadors del patrimoni, som amfitrions. Penso que cal tenir un background molt important. Tant del passat de la nostra ciutat i de les nostres comarques, com també de l’actualitat. De fet, quan comences una visita, jo penso que està molt bé presentar abans la ciutat. Una ciutat portuària amb indústria, i amb una universitat amb 10.000 estudiants..., i llavors ja entrar en matèria històrica. Expliquem molt el passat, això sí. A mi m’agradaria també explicar el futur. M’agradaria un dia fer una visita guiada pel futur de Tarragona.
Amb realitat virtual, vols dir?
No, caminant i debatent. I veure el que hi ha, el que hi podria haver, on podríem arribar. M’agradaria fer-la amb l’Oriol Grau, perquè està bastant preocupat pel tema del pensament, per cap a on pot anar Tarragona. És una ciutat molt marcada pel seu passat, però també hauríem de pensar més la ciutat cap al futur, deixant de banda el curtterminisme electoral o polític. Això de pensar la ciutat, de debatre-la, hauria de ser molt important. No només a nivell físic –ara parlem de relligar la ciutat pel Francolí–- sinó també a nivell d’ocupació, a nivell de cultura, d’innovació. Cal que nosaltres visquem el millor possible; i els turistes, ja vindran.
En quin sentit ho dius? És necessari que els veïns, els tarragonins, visquem bé a la ciutat per tenir un bon turisme?
Sí. Fins i tot ja poso en dubte, avui en dia, el fet d’anar a buscar turistes.
Poses en dubte el que solem entendre com a promoció?
Sí. El que hem entès com a promoció fins ara, sí. Avui llegia unes declaracions del professor de Turisme José Antonio Donaire sobre la inutilitat que les institucions públiques vagin a les fires de turisme.
Internet i les xarxes han fet que passin a la història cert tipus de fires?
Tot es mou per uns altres camins.
Repartir fulletons des d’un estand ha caducat?
Sí. I per exemple: cal que la ciutat utilitzi impostos dels veïns per promocionar les seves platges, de les quals la gent de Tarragona se sent tan orgullosa, per portar-hi més gent? Actualment crec que més que incentivar els fluxos, cal regular-los d’alguna manera.
Què n’opines de les queixes per la suposada massificació de la Part Alta arran dels creuers, i del moviment Tourist go home?
L’altre dia vaig veure’n una pintada en un plafó de l’amfiteatre. Tourist go home, així sense exclamació, és una afirmació, i, dit així, com a afirmació, hi estic totalment d’acord. Perquè és veritat que el turista sempre torna a casa seva. Si no hi tornés, seria un expat, o un emigrant. De fet, una de les característiques del turista és que ve esporàdicament per motiu de lleure, no de treball, i pernocta fora de casa seva. Per tant, que el Tourist go home, és una evidència.
I a banda d’aquest punt de vista irònic, què n’opines?
Com diu la dita, totes les masses fan mal. Un dia hi havia un creuer. I hi ha qui diu que “els creueristes no compren”. Doncs un amic meu que té una botiga a la Rambla aquell dia em diu que ha venut més de 300 euros a uns creueristes. Ell n’està content. D’altra gent, no. Aquí hi ha debat.
És un turisme que anirà creixent?
És una modalitat que s’estendrà, crec. Perquè hi ha molta gent que té moltes ganes d’anar a un creuer. És una moda, una tendència. La veïna li explica a l’altra veïna que ha anat a un creuer i s’ho ha passat la mar de bé... i la gent s’ho pot permetre. Ara bé, hi ha creuers i creuers. Hi ha creuers de 120 passatgers, i d’altres amb capacitat per a 3.000. És natural que s’obri un debat.
Sobren prejudicis, en general?
Hem de pensar que tots ho som, turistes, d’alguna manera. La definició de turista de l’Organització Mundial del Turisme és la de tota persona que per motiu de lleure marxa de casa seva i pernocta fora. Un professor diu sobre els motxillers que es diuen viatgers, que són turistes. S’ha fet una recerca, se’ls ha trackejat i resulta que els motxillers fan també tots el mateix, com els turistes diguem-ne convencionals. Hi ha persones que no es consideren turistes i són consumidores compulsives d’escapades de cap de setmana en avió a grans capitals europees. Són turistes!
Per què sorgeix, doncs, aquest moviment antiturisme?
Ara al turisme se l’està fent servir una mica com l’ase dels cops. Tot és culpa del turisme. Tanca una botiga a la Part Alta i diuen “oh, ara s’hi posarà un establiment turístic”. A nosaltres com a guies som els primers que ens agrada tenir un centre històric el més viu possible quant a activitat de gent que hi viu. El que passa és que malauradament ja no tornarà aquella Part Alta de quan jo era petit i els meus avis tenien una mena de rerebotiga al carrer Major i al davant hi havia el quiosc, la cistelleria i els cafès, i la peixateria, i l’antiquari... Els temps canvien, i l’únic responsable no n’és el turisme. Són les compres on line, és la manca de relleu generacional...
La plena temporada d’estiu és el vostre moment fort?
No, no, l’entretemps és més important que l’estiu. Som una ciutat on el turisme hi és tot l’any. El passat novembre ha estat fantàstic. He de dir que abans ens costava captar el turisme estival que també vol conèixer el patrimoni, conèixer la ciutat, i ara ho hem aconseguit.
Així doncs, Tarragona té superat el repte de la desestacionalització? O caldria programar més activitats fora de la temporada d’estiu?
Jo no tinc clar que s’hagin de fer activitats pensades només per als turistes, com sí que es defensa en altres destinacions. Diria que està una mica passat de moda. Aquí tenim uns exemples fantàstics d’autoconsum, i si venen els turistes, millor, com són Tarraco Viva o L’Embutada. Que facin coses amb nosaltres, els que vinguin. Primer ha de ser la vida de la ciutat.
Hi ha turistes a Salou que no venen mai a Tarragona.
Els que estan a Salou tenen uns interessos, deixem-los tranquils. Posem-nos en la ment de les persones que van a Salou, i es passen el dia de l’apartament a la platja. Si això està molt bé! Tenen uns hotels fabulosos. Parlant d’hotels, a Tarragona trobo a faltar algun hotel al centre històric. Quin centre històric no té un bon hotel? I sobren pisos turístics, potser.
Vosaltres no us feu promoció de vosaltres mateixos? Ho pregunto en relació al que deies de la promoció.
La promoció nostra és fer-ho molt bé, que parlin molt bé de nosaltres. Tenim un equip fantàstic i el posicionament de la nostra web és molt important. Cuidem molt bé els clients, ja sigui una persona, una empresa, una agència o una escola.
Feu escoles, empreses, persones individuals com el cas que vas explicar a xarxes d’un noi alemany entusiasmat amb el món romà que havia llegit sobre Tarragona i venia preparat, i volia intentar veure-ho tot en un dia, i ho vau aconseguir. Quin és, però, el visitant tipus, si és que n’hi ha cap?
Hi ha molts tipus de visitants, i no tots turístics. Podem tenir per exemple un grup escolar de Badalona, on també per cert tenen restes romanes, i venen a aprendre in situ la lliçó romana, perquè Tarragona en som un molt bon exemple. Pot venir un grup escolar de Suècia en intercanvi amb els alumnes locals. Després tenim persones que venen per un congrés o que venen a la Universitat. Saben que van a una visita d’una ciutat amb història, vora el mar, però Tarragona els sorprèn molt. No s’esperen la seva bellesa i el seu encant, o que tingui tanta història.
Hi ha el turista o visitant d’empresa, deies.
La indústria ens aporta molts visitants. Hi ha visites d’empleats i directius cada setmana. És molt habitual fer una visita després de les reunions. Té tres efectes, la visita guiada, per a un grup d’aquest tipus: estirar les cames després d’hores de reunions o formacions, conèixer el lloc que t’acull durant uns dies; fomentar la companyonia entre els membres de l’equip. Ens ho demanen molt.
I quin és el visitant preferit o el visitant ideal d’Itinere?
Això dependrà del guia. A mi m’agrada fer visites amb tarragonins que porten els seus convidats. Quan faig de guia moltes vegades penso: “Ara els hi presentarem una ciutat que ja veuran, ja. Ara fardarem de Tarragona!”. És evident que podem presumir de Tarragona. Podem presumir d’una ciutat molt a mida, de mida humana, que permet veure i gaudir del mar a diari. No hi donem importància perquè ho tenim cada dia.
I aquell visitant que ja sap alguna cosa de la ciutat, i et fa preguntes i et suposa un repte?
També m’agrada molt, totalment. Les preguntes incentiven moltíssim, i no hi ha cap problema, i és molt honest, davant d’una pregunta, dir ‘no ho sé’. No tenim per què saber totes les coses. La recerca és contínua, i m’agrada molt llegir a casa sobre algun dubte que he tingut.
Hi ha intrusisme?
Sí. Potser em preguntes pels free tours?
Més que perjudicar-vos a vosaltres, estan perjudicant la ciutat?
Perjudiquen la ciutat quant a la manca de criteri a l’hora d’explicar les coses. I perjudiquen, sense que se n’adonin, els visitants, que marxen amb quatre tòpics o quatre disbarats. És una modalitat molt voraç amb la ciutat. Van a la seva i no donen cap importància a la formació, cosa que per a nosaltres és fonamental.
En quina part de Tarragona és que els visitants fan “ohhh”?
Fan un “ohhhh” com una casa quan entrem al Pla de la Seu. Entrem al Pla de la Seu –i això ho fem expressament-, no pel carrer Major, sinó que busquem un efecte sorpresa anant pel carrer de les Escrivanies Velles. Després de les corresponents aturades per les làpides romanes i jueves, girem a l’esquerra per trobar la façana de la Catedral, i és allà l’exclamació. Un altre gran “ohhh” és al final del carrer de la Nau, quan s’apareix el mar. També hi ha un gran “ohhh” quan entrem a la plaça de la Font des de les Escales de l’Arboç. Al Balcó del Mediterrani hi tinc dos records inesborrables: d’un grup de monges de Castella que van quedar bocabadades, i d’uns nois de Toledo que van arribar a la nit i van veure la lluna damunt del mar i ho van trobar increïble.
Deus tenir moltes anècdotes.
Una vegada vam fer un grup dels EUA. Havíem ja acabat la visita, i em va venir un senyor d’Illinois i em va dir: “Tens molta sort de viure en aquest lloc del món”. De debò, penso que hem d’estar més contents de viure a Tarragona. Crec que, a part del mar, del clima, del patrimoni, dels colors del cel, dels ocres de les cases que hauríem de mirar de conservar, i de la tranquil·litat, també hi ha altres valors que hauríem de tenir en compte, com és tenir un servei de sanitat pública, per exemple.
Tarragona té molts punts forts. Quins són els punts dèbils?
Estem parlant des del punt de vista dels turistes, però, com deia, hem de mirar per nosaltres. La ciutat hauria de ser més ciclable. Hauríem de tenir una Via Augusta més connectada a banda i banda, també a Ponent. Trobo a faltar també més ombres. I el comerç, però està condicionat per factors externs. Avui dia mantenir una botiga és ser un heroi. I una cosa important: la ciutat necessita serveis públics, lavabos. A Viena n’hi ha un munt. Però és que no només han de ser per als turistes, han de ser per als locals. Pot semblar una cosa banal però és molt necessària, primer de tot per a la població local.
Quin altre punt dèbil?
Falta oferta de lleure nocturn, llocs on anar de nit. Rehabilitar la zona d’oci del Port estaria molt bé. És molt interessant que tinguem música en viu en algun local. Trobo a faltar un museu on s’expliqui la història de la ciutat més enllà del món romà. Novament, ja per als tarragonins.
Per cert, com és l’acceptació entre els propis tarragonins de rutes com la de ‘Crims i misteris’?
Molt bona. És que hi ha moltes coses per descobrir de Tarragona, i el del client local és un aspecte que hem de potenciar més, perquè tenim un camp per recórrer. A més a més, a Tarragona hi ha una cosa molt important, que és la premsa. El ‘Diari de Tarragona’ precisament acaba de complir 215 anys, i està digitalitzat a l’hemeroteca. És una font d’informació impressionant. Han sortit projectes molt bonics, com el del Col·legi de Metges de Tarragona. Durant tot l’any, una vegada al mes fem amb ells una activitat.
En aquests 25 anys, quines diries que han estat les principals fites d’Itinere?
Hi ha una gran fita sorgida de la pandèmia, que va ser un daltabaix, perquè ens va deixar totalment parats. Però vam aprofitar l’ocasió per digitalitzar un seguit de processos, com les reserves. Això ha sigut molt important per a nosaltres, per no dependre d’una trucada o d’un correu, i tenir un motor de reserves i un sistema de cobrament. Ens ha anat molt bé. El vam estrenar al juliol del 2020. Els consultors informàtics em deien en plena pandèmia ‘hem d’invertir ara’. I jo pensava ‘ si ara no podem!’. I sí, n’estem molt contents d’haver-ho fet. Sobretot, però, hem consolidat un equip de guies. Un sempre s’ha de saber envoltar de persones millors que un mateix, i aquest és el cas dels guies d’Itinere.
