Un equip investigador de la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat d’Ohio i la Universitat de Texas ha desenvolupat un mètode innovador que permet un diagnòstic de la fibromiàlgia amb una elevada fiabilitat a partir d’una mostra de sang. Identificar aquesta malaltia resulta molt complicat a l’actualitat, degut a la similitud dels seus símptomes amb els d’altres patologies reumàtiques o amb la COVID persistent. Aquest nou estudi suposa un important pas endavant cap al diagnòstic precís i la personalització del tractament per a les persones afectades i obre noves vies per a la investigació i l’atenció clínica d’aquesta patologia. Els resultats de l’estudi s’han publicat a la revista Biomedicines.
«Estem davant d’una eina ràpida, precisa i no invasiva que podria integrar-se fàcilment en l’entorn clínic per millorar la qualitat de vida de pacients amb fibromiàlgia», afirma la investigadora del Departament d’Enginyeria Química de la URV, Sílvia de Lamo, que ha participat en la recerca durant la seva estada a la Universitat d’Ohio, on col·labora amb dos grups de recerca especialitzats en l’espectroscòpia vibracional com a mètode de diagnosi de malalties.
Per desenvolupar l’estudi, l’equip investigador va recollir mostres de sang de tres grups diferents: persones diagnosticades amb fibromiàlgia, d’altres amb malalties reumàtiques similars i un tercer grup sense cap d’aquestes patologies, que servia com a grup control. Van aplicar una combinació de tècniques per aïllar i analitzar els senyals químics específics a la sang que podrien ajudar a distingir la fibromiàlgia de les altres malalties amb efectes semblants sobre la salut, amb l’objectiu d’obrir una via diagnòstica més precisa i ràpida.
La fibromiàlgia és una malaltia crònica que afecta un 6% de la població a tot el món i es caracteritza per dolor muscular generalitzat i fatiga. La varietat de símptomes es poden confondre amb facilitat amb altres trastorns com l’artritis reumatoide, el lupus eritematós sistèmic, l’osteoartritis o el dolor lumbar crònic. Això fa que arribar al seu diagnòstic no sigui fàcil ni ràpid i, per tant, acaba repercutint en la qualitat de vida i en salut mental de les persones que la pateixen.