No soc molt de castanyes, però enguany crec que ja en portem unes quantes i no és perquè la tardor hagi arribat. Jo encara porto amb gust i sense pell de gallina els pantalons curts tot i que és una sensació estranya veure’m els mitjons curts si miro cap a baix i les llums de Nadal si aixeco la mirada.
Suposo que amb el ‘Pam a Pam’ tindran tots els efectius ocupats i han de començar abans la instal·lació de les llums que no sé si estaran dins d’aquest projecte, però una mica d’innovació no aniria gens malament. Soc de les que el Grinch no em cau malament, però m’agrada Nadal i si ja ens gastem els diners perquè la gent el visqui pel carrer, fem-ho bé. Per emocions fortes sempre poden anar a Vigo, però crec que els tarragonins i tarragonines no demanem tant, personalment, l’únic que voldria per aquest any és no veure tantes fotos de les «espectaculars» llums de Nadal de Reus.
No sé si aquest any arribo per fer la carta a Santa Viñuales, igual si fem les llums amb l’escut del Nàstic les posa, però massa vermell. Sembla que no ha arribat la tardor i ja parlo de Nadal i és que els mesos previs semblen això, només la prèvia de Nadal. Ja sé que la nostra cultura i tradició és La Castanyada i no Halloween, però tampoc teníem cultura de patinet i bé que tenim un carril bici. Així que perquè no fer un Halloween a la tarragonina.
Psicofonies terrorífiques
LL’Ajuntament seria la Casa Embruixada, en ella podríem escoltar psicofonies terrorífiques, plors de Lorena de la Fuente (Ciutadans), cops a la porta de Ricomà (exalcalde Tarragona), pintades d’Eva Miguel (CUP), escrites amb retoladors sostenibles clar, i un silenci esfereïdor provinent de la cadira de Dídac Nadal (encara no entenc de quin partit era). Diuen que se’l pot veure gairebé cada dia a la platja llarga agafant forces pel següent mandat.
“La nostra tradició es La Castanyada i no Halloween, peró tampoc teníem cultura de patinet i bé que tenim un carri bici.”
Però a més de l’Ajuntament, també podríem utilitzar espais que han generat discussions i polèmiques sobre el seu ús i el seu futur. Us imagineu un passatge del terror a la Tabacalera? O al Banc d’Espanya? I al Cau? I si la meva fantasia va a més, i a banda de tenir aquests passatges de terror, també fem una rua a l’estil Carnaval? I si ja anem a totes i els participants fossin els grups municipals de l’Ajuntament? Cadascun amb una temàtica que els identifiqués. Si encara no ho veieu, no us preocupeu que jo us ajudo.
1X1 de la casa del terror
Començaríem amb el govern, els socialistes podrien optar per la disfressa clàssica de Frankenstein, que representaria a la perfecció la seva llista, una mica a trossos que igual no peguen massa, però que de moment sembla que va funcionant.
A l’oposició, els d’Esquerra Republicana, els mantindria units, com una bona família. I si hi ha una família representativa de Halloween, aquesta és la Família Addams, igual us costa una mica d’imaginar, però us asseguro que val la pena veure a Mary López com a Mortícia, a Xavi Puig com Gómez, Maria Roig com a Miércoles i al Jordi Fortuny amb pèl i sent el petit de la família.
Seguim amb Jordi Sendra, Jordi Sendra, Jordi Sendra. Espereu uns segons i mireu al vostre voltant, perquè pot ser que estigui per allí. Que no us estranyi que dintre de poc també estigui a govern. El Bitelchús de Tarragona. Maria Mercè Martorell, Elisa Vedrina i Marta Serrano, en lloc de les Bruixes de Salem, les Bruixes de José Luis Martín o almenys segur que ho són als malsons de l’exportaveu del PP a Tarragona.
I acabem amb En Comú Podem. Potser és el grup municipal que més em costa definir, no sé si estan o no. Són com un fantasma i a mi de petita m’encantava Casper, així que Collado, t’ha tocat.
Crec que hi ha algun grup més per allí, però el seu color verd ja espanta suficient, no els hi cal cap disfressa, així que no us deixeu enganyar, per viure en una fantasia, millor la meva, que almenys us ho passareu bé, però tornant a la realitat, us desitjo que tingueu una bona Castanyada, un bon Halloween i una bona setmana.