Un àpat funerari paleocristià i una lectura dramatitzada han encetat aquest diumenge els actes per commemorar el centenari de la troballa de la Necròpolis a Tàrraco. Es tracta d’un dels cementiris millors conservats de tot l’imperi romà descobert el 1923. Durant tot l’any, s’han programat activitats per reivindicar aquest conjunt funerari, amb especial èmfasi en el festival Tarraco Viva. En relació amb la inversió de set milions d’euros dels fons europeus per rehabilitar el Museu Nacional d’Arqueologia de Tarragona (MNAT) i el Museu de la Necròpolis, la directora de l’equipament, Mònica Borrell, s’ha mostrat confiada que les obres de la coberta d’aquest últim centre començaran enguany i que el conjunt dels treballs s’enllesteixin pel 2026.
Un pa amb un senyal de creu, el peix com a símbol del cristianisme i l’ou de guatlla condimentat per representar la resurrecció. Són els plats principals que han format part del banquet que s’ha servit aquest diumenge al migdia a la Necròpolis de Tarragona, coincidint amb la inauguració dels actes per rememorar l’efemèride de la seva troballa. Aquest menú es preparava durant el ‘silicernium’, també conegut com el menjar que culminava els ritus funeraris de l’època paleocristiana. L’empresa KuanUm! ha estat l’encarregada de preparar més de seixanta degustacions, seguint les receptes originals per transportar en el temps als assistents.
Per complementar el viatge en el temps, la companyia TeclaSmit-teatre ha dramatitzat diversos textos clàssics, amb la mort com a fil conductor. La lectura s’ha fet al llarg del recinte de la Necròpolis, amb la voluntat de reconstruir el ritual romà fúnebre i la càrrega simbòlica que conté.
Amb aquestes dues activitats s’ha donat per iniciat l’any de commemoració del centenari de la descoberta de la Necròpolis tarragonina, un jaciment «únic que ha aportat moltíssima informació per conèixer la Tàrraco romana». Així ho afirma la directora del MNAT, Mònica Borrell, qui assenyala que aquest és el primer gran cementiri dels cristians romans. Tot i la rellevància patrimonial d’aquestes restes, competir amb la resta d’atractius històrics de la ciutat no és fàcil. «El patrimoni de Tarragona competeix entre si. És molt difícil competir amb la Part Alta, no per la part romana, sinó per la medieval, la moderna, l’activitat cívica i comercial... tot i això, el valor de la Necròpolis és inqüestionable», ha subratllat Borrell.
Segons la directora general del Patrimoni Cultural, Sònia Hernàndez, aquesta programació permetrà avançar en el coneixement i en la divulgació d’aquest espai entre la ciutadania. D’aquesta manera, s’espera promoure la relectura de la història. «És imprescindible que permanentment ens qüestionem allò que hem explicat i ens plantegem noves mirades que incloguin totes les veus i sensibilitats perquè tothom s’hi pugui sentir identificat», ha remarcat.
Precisament per donar a conèixer aquest espai i reivindicar-lo, s’ha programat un seguit d’activitats que s’allargaran durant tot l’any. De fet, la Necròpolis també tindrà un protagonisme especial coincidint amb la 25a edició del festival Tarraco Viva, que enguany es dedicarà al gran descobriment de Tàrraco. Així, s’han previst espectacles de recreació, un monòleg per part d’un personatge que encarna un treballador de l’antiga fàbrica de tabac i una exposició fotogràfica.
Un segle des de la troballa
Era el juliol de 1923 quan els treballadors de la fàbrica de tabac trobaven les primeres restes d’un dels jaciments més emblemàtics de la ciutat. Les excavacions, que van deixar al descobert un extens cementiri que data d’entre els segles III i V de la nostra era, es van allargar fins al 1935. Cinc anys abans es va construir un museu monogràfic amb l’objectiu de preservar i donar a conèixer les restes arqueològiques. L’equipament però, fa més de trenta anys que està tancat al públic.
La primavera de l’any passat, el Ministeri de Cultura va anunciar una inversió de set milions d’euros per rehabilitar el Museu de la Necròpolis, uns diners que provenen dels fons europeus. Les obres s’hauran d’executar abans de 2026, un termini que Borrell s’ha mostrat confiada que es complirà, malgrat que els treballs s’han hagut d’endarrerir pel context socioeconòmic. De moment, ha apuntat que en el primer semestre de 2023 es treballarà en la redacció del projecte i que les obres de reparació de la coberta començaran enguany. «Anem sobre calendari», ha afirmat Borrell.