En el marc del programa de memòria democràtica d’aquest any i just el Dia d’Homenatge als Deportats i Deportades i a totes les víctimes del nazisme, l’Ajuntament de Tarragona ha fet una ofrena floral institucional davant del monument als deportats tarragonins als camps nazis situat al Camp de Mart, amb l’assistència de l’alcalde, Pau Ricomà; els consellers Manel Castaño, Inés Solé, Elvira Vidal, Dídac Nadal, Francesc Roca i els representants d’Amical Mauthausen.
L’alcalde Ricomà ha remarcat que “aquest homenatge és una oportunitat per reflexionar sobre aquells fets que van passar i renovar el compromís per la pau. El dolor i patir de les famílies no els podem oblidar i han de servir per comprometre’s per treballar per una societat més justa i tolerant. La pau i la tolerància pacífica són possibles”.
Per la seva part, el conseller de Memòria Democràtica, Manel Castaño, ha assenyalat que actes com el d’avui “mantenen la memòria i el llegat antifaxista”.
Finalment, la representant d’Amical Mauthausen, Glòria Rabadà, ha explicat que avui “honorem la memòria col·lectiva per la defensa de la llibertat i per un món de pau”. Rabadà també ha demanat “un compromís ferm de les institucions, com es fa a Tarragona”. Recordem que l’Ajuntament de Tarragona ha dignificat el monument i la senyalització perquè ningú oblidi que el monument del Camp de Mart recorda als deportats i deportades i a totes les víctimes del nazisme.
El documental s’estrena dimarts al Teatre Tarragona
El programa d’actes continuarà el proper dimarts dia 9, a les 19 h, al Teatre Tarragona, amb l’estrena i projecció del documental Els deportats tarragonins als camps nazis, produït per l’Ajuntament de Tarragona i TAC 12.
El documental se centra en el tema de la deportació dels exiliats republicans i, en concret, dels 55 tarragonins, tots homes, que patiren l’odi desfermats en els camps d’extermini. De tots ells, 34 van morir assassinats, 1 es va donar per desaparegut i 20 foren alliberats per les forces aliades, tot i que varen romandre a l’exili atès que no podien retornar a l’Espanya franquista.
També recull les intervencions i actuacions que es van realitzant des de l’any passat. Des dels actes de sensibilització dels alumnes dels instituts Martí Franquès, Pons d’Icart i Tarragona, les exposicions, conferències i publicacions sobre el tema, fins a la col·locació de les llambordes Stolpersteine, creades per l’artista alemany Gunter Demnig, de les quals ja s’han col·locat 18 davant de les últimes residències dels que varen patir la deportació, simbolitzant el seu retorn a casa.
Tot plegat vol ser un homenatge als deportats de Tarragona, però també es vol donar a conèixer aquella persecució embogida que va recaure no només sobre el poble jueu i els dissidents polítics, com és el cas dels republicans espanyols i catalans, sinó també sobre altres col·lectius com el poble gitano, els Testimonis de Jehovà, les persones amb discapacitat i el col·lectiu LGBTI. Una monstruositat que cal conèixer i reconèixer per valorar la irracionalitat de les guerres i valorar un present i un futur de convivència pacífica, democràtica i de respecte dels drets humans.
