Fill d’espardenyers i electricista de professió, Cristòfol Conesa Santacana fou nomenat Perpetuador en la Crida de les Festes de Santa Tecla de 1998. Avui és el degà d’aquesta figura protocol·lària de la festa gran tarragonina. Els seus antecessors ens han anat deixant. Acaba de sortir de l’hospital: «Patia perquè arribava Santa Tecla», ens diu.
Seiem a la terrassa del Solet, davant d’on nasqué el 1948 i visqué fins fa no massa anys: el núm. 2 del pla de la Seu, cantonada amb la plaça dels Cabrits. Avui són immobles coberts de ferralla i brutícia. El Tòfol m’assegura que «l’hotel que havia d’anar aquí va per llarg. Hi ha molta falta d’interès per resoldre el tema tant per la propietat com per la ciutat».
Campaner de petit
Aquesta cantonada, tan essencial en el calendari festiu, era on «el senyor Clotet, molt bona persona i campaner de la catedral en la meva infància, reclutava els nens del barri per tocar les campanes, a canvi d’una propineta», explica Conesa. Joan Clotet Serra era el gendre de Josep Espinach Andreu, «l’alcalde del barri, sabater, comerciant i qui l’havia precedit perquè, sent-ho a Montblanc, havia fet oposició a campaner de la catedral» el 1885.
El primer record del Tòfol dalt del campanar és, però, un altre: «Em commou haver-hi pujat per primera vegada de la mà de la mare». I continua: «M’he fet gran a l’ombra de la catedral, tant per dintre com per fora. Malgrat això, sempre que hi entro descobreixo alguna cosa nova». Com si el temple l’hagués sentit, escoltem els sons de l’orgue en ple assaig.
Des de dalt d’aquest edifici imponent, Conesa ha realitzat molts tocs manuals. «Una vegada, per anunciar a mitjanit l’entrada a la Quaresma amb el toc de Quera, el senyor Clotet m’arribà a donar cinc duros!», reconeix rememorant els temps a cavall dels anys 50 i 60. El jove campaner feu «un pacte no escrit amb Clotet. Mentre no anés a la mili, podia comptar amb mi». El Tòfol entrà a files la vigília de Santa Tecla de 1970, però «Clotet ja havia mort una setmana abans».
Músics més antics
Avui el degà dels Perpetuadors encara continua pujant al campanar a tocar. «Som els músics més antics de la ciutat i no canviem mai la canya», assevera bromejant. Té tota la raó perquè dos o tres dels seus instruments han romàs a la catedral des d’abans que entrés el Braç de Santa Tecla, extrem que no podem afirmar respecte a cap altre objecte musical. En aquest sentit, les campanes i la relíquia són qui fundaren la tradició de l’Entrada i no han fallat a la cita fins ara.
«Tot i que la campana Clàssica Rocabertina no té la data fosa, per a mi és anterior a l’Assumpta i la Fructuosa. No quadra que s’oblidessin de posar-hi l’any en la tercera del segle XIV, però sí que hauria pogut passar en la primera», teoritza aquest home que ha combinat la sempre difícil ambivalència de la praxi i de la transmissió del coneixement. La denominació Rocabertina prové de l’arquebisbe Guillem de Rocabertí (1309-1315) o, seguint la hipòtesi llançada per Jesús Martínez Casanelles, del nebot, el paborde Guerau de Rocabertí. Conesa apunta que «el campaner que fa més anys que puja és l’Albert Magarolas Aixalà, perquè ell va reprendre l’ús manual per encàrrec dels Amics de la Catedral. A mi em feu vindre el Paquito Garcia», ja traspassat. Aquesta colla enregistrà els tocs per al doble CD de les Festes de Santa Tecla, per a la Fonoteca de la Generalitat el 1991.
Al campanar han passat anècdotes. «Quan el 1963 va vindre la relíquia de sant Pau, al campaner Salvador Mullort, de renom Burt Lancaster, se li embolicà la corda i va anar per terra; o en la primera visita al campanar de l’arquebisbe Jaume Pujol, a una de les campaneres li agafà un atac d’ansietat i van haver de pujar les assistències sanitàries», relata el Tòfol.
«He renunciat a feines per quedar-me a Santa Tecla, però enguany tinc un cert mal gust de boca amb els 700 anys», diu moix. «No hem aconseguit resoldre que totes les campanes puguin brandar, fent el tomb a la catalana. Ara moltes no poden fer retombs sinó només repicar, arran de la restauració de 1998 pagada per Madrid, però amb errades de càlcul».
Forjat com a campaner i casteller quan altres per Santa Tecla marxaven a buscar rovellons o anaven a Andorra, del 21 al 23 Tòfol Conesa tornarà a fer bategar el ritual, des de l’anonimat dels campaners, ensenya d’aquest ofici atàvic.
