Pel dramaturg i el director de teatre Marc Chornet, alguns dels moments més especials de Santa Tecla no passen davant dels ulls de tota una gernació, sinó en aquelles instants que només poden gaudir un grup reduït de persones. Chornet i el seu grup d’amics acostumen a quedar molt aviat per esmorzar el dia 23, dia de Santa Tecla, per anar a veure les matinades, un moment en el qual es barregen els qui comencen la jornada amb els que acaben just la del dia anterior, o amb les persones encarregades de netejar els carrers perquè tot llueixi.
«És un dels moments que més recordo cada any i m’agrada perquè es produeix en una certa intimitat i no a ulls de tothom», destaca Chornet, al mateix temps que admet que, a escala personal, li resulta especialment difícil separar Santa Tecla de la Mulassa, l’element del Seguici Popular a l’entitat de la qual pertany des de l’any 1997. «En tot aquest temps, he vist l’evolució d’una entitat de la qual vam agafar les regnes quan érem molt joves i que ha evolucionat junt amb nosaltres», manifesta, al mateix que recorda el canvi de rumb de l’associació i de fites aconseguides com la Cursa del Seguici o la recuperació del ball parlat de la Sebastiana del Castillo, que enguany celebra el cinquè aniversari de la seva recuperació i adhesió al corpus tradicional tarragoní.
«Per mi Santa Tecla és, sens dubte, la Mulassa», admet, orgullós, i destaca que del 21 al 23 de setembre és quan viu més intensament les festes, sobretot pel que fa a les tasques lligades a aquest element. «És emocionant veure els diferents elements de la Processó en l’Anada a Ofici, quan esperem desordenats i hi ha membres d’algun ball parlat que s’emproven altres figures, quan tothom parla amb tothom. Però, de cop i volta, tot canvia perquè els grups s’organitzen per sortir i tot s’ordena amb rapidesa. Aquest moment, que no surt en cap programa i que no tothom pot veure evidencia la riquesa dels elements del Seguici i de les persones que els duen i sempre m’ha semblat que és un dels més bonics de les Festes», explica amb una cullerada d’orgull tarragoní.
Pel que fa a la trajectòria de l’entitat de la Mulassa, Chornet només té paraules d’orgull. De la trajectòria dels darrers anys en surt una reflexió. «Ha estat molt positiu veure que, amb el pas dels anys, una associació que es basava en el simple fet de traginar un animal és ara un col·lectiu que agrupa a un centenar de socis, dinàmica, i implicada en la resta de la ciutat, que ha evolucionat en paral·lel a mi mateix», explica.
Pel que fa a la seva pròpia evolució personal i professional com a dramaturg, és evident que les Festes d’aquest any significaran un nou pas per a les dues, ja que Chornet és l’encarregat de dirigir l’acte inaugural del 700 aniversari de l’arribada de les relíquies de Santa Tecla a Tarragona, un espectacle que durà el nom de Setembre, i que es presentarà el dilluns 12 de setembre a la Tarraco Arena Plaça (TAP).
«Volem fer un retrat de la Tarragona actual i, a partir del moment actual i tots els seus contrapunts, reprendre la història de Santa Tecla per veure com s’extrapolaria avui dia en diferents relats de dones», argumenta Chornet, al mateix temps que destaca que l’espectacle «ens ajuda a prendre’ns el termòmetre per veure com som i on estem». L’espectacle reflexiona, a partir de la figura de diferents dones, sobre la ciutat del present i s’allunya de la part més tradicional de les festes per a fer una abstracció de la vida de la santa per centrar-se en Tecla, una dona que podria aproximar-se als problemes i contradiccions de la nostra realitat. Per Chornet, dirigir aquest espectacle és «un honor i una autèntica responsabilitat».
Pel dramaturg i director de Setembre, les Festes de Santa Tecla es troben en un moment dolç, ja que estan interioritzades per bona part de la ciutadania i segueixen essent una tradició «molt viva, però al mateix temps madura i estable».
Des del punt de vista més personal, per al dramaturg tarragoní, Santa Tecla significa aquell moment del calendari anual que és principi i final. «Per les Festes, tot comença i tot acaba. Hi ha instants de retrobaments, de nostàlgia i persones que només veus en aquella època de l’any, en la qual comença el nou curs i s’acaba l’estiu», un combinat que, segons Chornet és un instant «per agafar força per tot el que ve». Enguany, segur que per a ell serà especial.
