Ahir, 1.096 dies després, arribava el dia més somiat pels tarragonins i tarragonines. La ciutat tornava a explotar d’emoció amb una plaça de la Font plena, i amb un crit de consens: Visca Santa Tecla! La Crida donava així el tret de sortida a les festes més especials mai viscudes. L’eufòria es desfermava quan la Banda Unió Musical de Tarragona (BUMT) –Perpetuadora de les Festes– tocava el primer Amparito Roca. Petons, abraçades i alguna llagrimeta el precedien.
La Crida és tradicionalment l’acte on l’alcalde de la ciutat, en aquest cas Pau Ricomà, convida a tots els tarragonins a viure les festes de Santa Tecla. Però la trobada d’ahir tenia un aire diferent, renovat. Per primera vegada a la història, la Crida es convertia en una cita oberta a tota la ciutadania. Fins ara, se celebrava a l’interior del Palau Municipal, on només podien estar presents uns quants privilegiats. Ahir, com a novetat, l’acte es democratitzava i la plaça de la Font n’era testimoni. Sense pantalles gegants ni amb auriculars a les orelles. La Crida es vivia en directe.
«Ja era hora. Aquesta decisió és tot un encert», deia Elisenda Gual, una tarragonina membre dels Nanos Nous, qui afegia que «abans, dins de l’Ajuntament, no s’hi cabia. Feia calor i si homenatjaven a algun familiar teu, amb prou feina hi podies estar». Amb aquest nou format, l’acte perdia solemnitat, però guanyava popularitat.
I llavors, quan passaven sis minuts de l’hora prevista, sonava la Cobla de Ministrers del Consell Municipal. Pell de gallina i mirada al balcó de l’Ajuntament. Es feia el silenci, però només durava uns minuts. Amb tota la corporació municipal dalt de l’escenari, la regidora de Cultura i Festes, Inés Solé, recordava que «enguany, recuperem la festa com la coneixem, amb el Seguici als carrers, els castells a plaça, els concerts a peu dret i, sobretot, sense mascareta».
Arribava així un dels moments més emotius de la Crida: l’homenatge als Teclers d’Honor, un guardó que pretén reconéixer la tasca de les persones que fa més de 25 anys que contribueixen activament a la festa major. Ahir es van entregar més de quaranta reconeixements. Els protagonistes pujaven a l’escenari i recollien un quadre amb el cartell de festes de la Santa Tecla de l’any 1997, any que els homenatjats es van incorporar a la festa. Cares conegudes plenes de felicitat, que rebien l’aplaudiment i l’escalf de tota la plaça i de, sobretot, els companys d’entitat. La Crida és un acte on els membres del Seguici aprofiten per vestir la samarreta corporativa de la seva entitat i treure pit del que representen.
Però, sense cap dubte, la protagonista d’ahir era la Banda Unió Musical de Tarragona, més coneguda com la BUMT. L’entitat va néixer l’any 1993 i, des de llavors, la BUMT ha contribuït decididament a consolidar el paper de la música a les festes. No només com acompanyament en els principals rituals de Santa Tecla, també omplin auditoris i carrers i adaptant-se als nous temps. La BUMT és una ambaixadora de la ciutat, deia la consellera Solé.
Marina Vendrell, presidenta de la Banda, recollia, juntament amb els tres directors de les diferents seccions, el guardó. «No us enganyarem. Estem nerviosos, però afrontem aquest paper de Perpetuadors amb il·lusió i respecte. Esperem estar a l’altura», deia Vendrell, visiblement emocionada.
L’alcalde Ricomà i la Perpetuadora, des del balcó de l’Ajuntament, van encendre els Catorze Morters de Santa Tecla que simbolitzaven una festa major de durada especial. La Tronada i els mítics papers de colors s’apoderaven de la plaça de la Font i donaven la benvinguda als dies més intensos de tot l’any tarragoní. Visca Santa Tecla!
