Per Joan Adserà, les festes de Santa Tecla es declinen en una paraula, amistat, que, més aviat és tot un univers. Per aquest tarragoní –apassionat de la natura i dels actes tradicionals i festius de molts pobles de Catalunya–, els amics i amigues són els grans protagonistes d’aquestes jornades de Festa, en les quals el carrer es transforma en l’escenari en què passen totes les coses. Enguany, de nou, aquestes jornades tornaran a esclatar en la seva màxima intensitat, després de dos anys de celebracions en minúscules a causa de la pandèmia i la celebració es viurà a tota potència.
De la mateixa manera que la família centra actes d’altres èpoques de l’any, com Nadal, els amics i amigues són els grans protagonistes de la Tecla de Joan Adserà. «Un dels meus moments preferits de Santa Tecla arriba tot ajust abans que comencin els dies centrals de festa, durant la Tronada de després del Pregó. Normalment, és un moment d’escoltar l’esclat i el soroll, de brindar a la plaça de la Font tots junts per tot el que passarà els pròxims dies i de fer-nos una abraçada», explica.
Aquest moment de comunió marca l’inici de la seqüència ritual, dels moments més intensos de Santa Tecla, que abracen fins al 24 de setembre, quan aquest procés festiu es tanca fins a l’any vinent. «La Festa Major és un dels dies més intensos de tot l’any, són jornades molt plenes de coses que has estat preparant durant tot l’any a través dels assajos i de les trobades prèvies. En pocs dies, esclata tot alhora i és molt emocionant», apunta.
Adserà és un viu seguidor de la cultura tradicional i això es nota en la seva manera de viure el temps lliure. «Al llarg de l’estiu, assisteixo a moltes festes majors com a espectador però, evidentment, Santa Tecla és casa, l’he viscut en família des que era petit, l’he viscut amb intensitat com a espectador durant molts anys i actualment col·laboro activament en diverses entitats que fan possible els actes d’aquests dies, i això és realment especial», admet. Des de la seva perspectiva, la Festa Major de Tarragona es viu amb una intensitat acolorida; des de la camisa lila de la Colla Jove Xiquets de Tarragona a la daurada de l’Àliga de Tarragona, un doble paper que l’obliga a viure moltes hores de les celebracions amb l’energia concentrada.
«Durant els dies centrals de les Festes visc al màxim, però això m’obliga a gestionar les hores de son, ja que són moltes hores, moltes activitats i, en definitiva, una gran responsabilitat. Cal tenir energia per estar al cent per cent, per això miro d’organitzar-me les jornades de descans», explica. L’activitat festiva de Santa Tecla l’obliga a mesurar forces de manera literal per seguir les convocatòries de l’activitat castellera i també les dels aliguers, que exigeixen una gran capacitat física. «Els primers anys com a aliguer els recordo amb molt de respecte, que no he perdut, però la primera vegada que t’enfrontes a una figura de noranta quilos, que es mou entre molta gent, has d’aprendre a equilibrar-te», afirma, mentre afegeix que «habitualment, el primer any que entres a l’Àliga no participes plenament de les activitats de carrer però, per circumstàncies diverses, el meu primer any va haver-hi baixes al grup i vaig sortir, quan no és habitual. Estava una mica espantat, com és normal, però quan entres i notes l’ambient que es desplega i el so de la xaranga, que t’acompanya a tot arreu, veus com és d’especial aquest moment», relata. Evidentment, aquest comentari fa referència a la Baixada de l’Àliga una de les cites festives que Adserà viu amb més intensitat. «És un acte realment especial perquè l’ha fet gran la il·lusió dels mateixos ciutadans i que, avui dia, és el que és gràcies al seguiment popular», declara des de la plaça de les Cols, que és un dels punts centrals de l’itinerari de La Baixada i també dels actes castellers de Santa Tecla i Sant Magí i que defineix com «el quilòmetre zero de les festes per gairebé totes les entitats populars durant els dies de la Festa».
Adserà afirma que cal lligar l’evolució de Santa Tecla al creixement de la participació ciutadana en molts dels actes populars, que ha sedimentat en els nombrosos actes que podem trobar en el calendari més tradicional. «La gent que participa i assisteix són els veritables protagonistes de les festes» i, en la seva opinió cal continuar fomentant que, petits i grans, participin activament del Seguici Popular per mantenir aquest caliu i que no decaigui durant molts anys.
