Si hi ha un himne que identifica la Festa Major de Santa Tecla, aquest és, sense cap mena de dubte, Amparito Roca, el pasdoble més famós de Tarragona, que el mestre Jaume Teixidor i Dalmau, barceloní i director de la banda de música del poble valencià de Carlet, va compondre l’any 1925. La protagonista és Empar ‘Amparito’ Roca Ibáñez, una alumna de Teixidor a qui el músic va dedicar-li la peça quan ella tenia 12 anys.
Tal com recorda l’expert i gestor cultural Jordi Bertran, «Teixidor la trià en un sorteig entre tres alumnes de piano i, alhora, amigues de la seva filla». La banda l’estrenà al teatre El Segle del mateix Carlet, l’11 de setembre de 1925.
La pregunta és com un pasdoble amb origen a Carlet acaba convertint-se en la peça més característica de les festes. L’Amparito Roca va arribar a Tarragona el desembre de 1929: «La banda del regiment Luchana presentà l’Amparito en un concert al passeig de Pi i Margall, actuals Palmeres.
Agradà tant que altres bandes, entre elles la Municipal de Tarragona, la tocaren molt a més concerts, a teatres i carrers; als toros, així com per fer ballar els gegants davant de l’ajuntament», indica Bertran.
«L’Amparito va acabar popularitzant-se quan els Ajuntaments democràtics van difondre la festa i es va incrementar el Seguici i la participació activa de la ciutadania», segons Salvador Fà, un dels tarragonins que millor coneix les Festes de Santa Tecla.
Les tarragonines i els tarragonins que formaven part de la festa major –moltes i molts pertanyien a la Colla Jove de Tarragona– van fer ascendir l’Amparito fins a l’Olimp durant els vuitanta. De fet, segons Bertran, l’any 1979, l’orquestra La Plateria gravà un disc que començava amb l’Amparito.
L’Amparito va acabar popularitzant-se quan els Ajuntaments democràtics van difondre la festa i es va incrementar el Seguici i la participació activa de la ciutadania
La Caixa d’Estalvis Provincial de Tarragona el regalà per Nadal i així arribà a moltes cases. La melodia encara es feu més popular. En aquells temps, el 1981, es fundà la banda Ciutat de Tarragona, formada per perfils diferents, que tancà el seguici, darrere la novella Colla Jove. El director, el mestre Arnau, incorporà moltes peces d’àmbit valencià.
Dues visions
En els últims temps, han sorgit alguns perfils que han llançat a debat si s’abusa massa de l’Amparito. Des de la Banda Unió Musical de Tarragona (BUMT), l’actual director, Jordi Masip, apunta que «la voluntat de la banda sempre és tocar diferents estils; la gent el que vol és música i gresca».
En els últims temps, han sorgit alguns perfils que han llançat a debat si s’abusa massa de l’Amparito
«Potser sí que ha arribat un punt que és excessiu», manifesta Masip, qui també exposa que «hi ha moments en què sí que cal l’Amparito, però també n’hi ha d’altres en què no toca i, a més, la banda té altres pasdobles, com el Festa a Tarraco».
Del que no hi ha dubte és que si Santa Tecla fos un musical, l’Amparito Roca seria la gran obra estrella.
